Consell de la Generalitat Valenciana a la XI Legislatura
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Sobrenom | Mazón i Pérez Llorca  | ||||
| Tipus | govern article de llista de Wikimedia gabinet | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | segon gabinet de Ximo Puig | ||||
| Creació | 19 juliol 2023 | ||||
| Reemplaçat per | government of Juanfran Pérez Llorca (en)  | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Presidència | Carlos Mazón Guixot (2023–2025) Juan Francisco Pérez Llorca (2025–) | ||||
El Consell de la Generalitat Valenciana corresponent al període 2023-2027 correspon a la XI legislatura del període democràtic.
Cronologia
[modifica]L'any 2023, el Partit Popular (PP) va tornar a guanyar les eleccions a les Corts Valencianes després de la victòria socialista del 2019. No obstant això, no va obtindre majoria absoluta i, atesa la impossibilitat que el govern del Botànic es reeditara, el candidat popular, Carlos Mazón, va haver de negociar un pacte de govern amb Vox, que es va tancar ràpidament en l'anomenat «pacte del tovalló».[1] Carlos Mazón va ser investit president de la Generalitat Valenciana el 13 de juliol de 2023.[2] El nomenament dels nous consellers i conselleres es va publicar al DOGV el 19 de juliol, i el mateix dia es va celebrar l'acte de presa de possessió al Palau de la Generalitat.[3]
El govern presidit per Carlos Mazón, a més dels càrrecs nomenats pel PP, estarà format per membres de Vox amb una vicepresidència i dues conselleries per al seu soci Vox. Concretament amb la vicepresidència primera i conselleria de Cultura i Esports dirigida per l'ex-torero Vicente Barrera i les conselleries de Justícia i Interior i d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. El PP gestiona les restants 6 conselleries, a més de la vicepresidència segona sota la figura de la consellera Susana Camarero, i la portaveu del Consell que recau en la consellera Ruth Merino.[4]
1a crisi de govern: eixida de Vox
[modifica]El juliol de 2024, poc menys d'un any de la presa de possessió del govern, Vox decideix trencar els pactes de govern subscrits amb el PP a tota Espanya arran de la polèmica sorgida per l'acord entre el govern de l'Estat (PSOE) amb les comunitats autònomes per a la distribució de menors migrants. El líder de Vox Santiago Abascal anuncia el trencament dels acords de govern arreu de l'Estat la nit de l'11 de juliol[5] i minuts després el president de la Generalitat Valenciana anuncia el cessament del vicepresident del Consell Vicente Barrera i els dos consellers de Vox al govern: Elisa Núñez i José Luis Aguirre.[6]
A l'endemà a primera hora el president Mazón va anunciar la reestructuració del Consell de la Generalitat sense Vox. La vicepresidenta segona Susana Camarero passava a ser la única vicepresidenta i es dissolia la conselleria dirigida fins aleshores per Barrera, Cultura i Esports. Les competències de cultura passaven a la conselleria d'Educació, Universitats i Ocupació mentre que les referides a Esports eren assumides per presidència. Els altres canvis resultants de la crisi de govern estigueren el nomenament de la fins a aquell moment consellera de Medi Ambient Salomé Pradas com a nova responsable del departament de Justícia i Interior i la seua substitució per Vicente Martínez Mus al capdavant de l'àrea de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori. També s'incorporà al Consell Miguel Barrachina a la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.[7]
2a crisi de govern: Gota freda de 2024
[modifica]El 29 d'octubre de 2024 esdevé a diverses comarques del País Valencià una devastadora gota freda o DANA que deixà més de 200 víctimes mortals i un important impacte a una part important del País. La gestió de l'emergència, les declaracions públiques i les accions posteriors per part del president de la Generalitat i el seu Consell varen estar posades en entredit no només pels partits de l'oposició, sinó també per la societat i els mitjans de comunicació.[8][9]
El 15 de novembre, durant la compareixença a les Corts per a explicar la gestió de la catàstrofe, Carlos Mazón va anunciar una crisi de govern per a abordar la gestió de la catastrofe creant una estructura de govern renovada amb una nova vicepresidència per a la Recuperació Econòmica i Social, i una conselleria d'Emergències.[10] Tres dies després, el 18 de novembre va anunciar la destitució de Nuria Montes com a consellera d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme arran d'unes polèmiques declaracions relacionades amb els familiars de les víctimes de en què Montes afirmava que «no es permetrà l'accés de familiars a la zona on tenim custodiats tots els morts.»[11] Tot i la seua posterior disculpa,[12] Mazón la va substituir per Marián Cano, anteriorment candidata del PP a les eleccions europees i en aquell moment presidenta executiva de l'Associació Valenciana d'Empresaris del Calcer (Avecal).[13]
El 19 de novembre Carlos Mazón torna a anunciar un nou nomenament. En aquest cas el de Francisco José Gan Pampols, tinent general de l'Exèrcit de Terra espanyol en la reserva, com a vicepresident de la Reconstrucció Econòmica i Social amb objectiu de centralitzar les accions destinades a la recuperació i normalització econòmica i social del País Valencià.[14] Gan Pampols s'incorporà al Consell preservant la seua independència i anunciant que no acceptaria directrius polítiques de cap tipus.[15]
El nomenament de Gan Pampols també va estar envoltat de polèmica arran de l'anunci d'aprovació d'un decret que permetria superar el topall salarial vigent per als membres del Consell de la Generalitat. Segons el mateix vicepresident i conseller, aquest decret permetria «adequar retribucions de personal que passa d'una administració a una altra».[16] Finalment el decret va ser derogat tot i que algunes disposicions es varen mantindre permetent que Gan Pampols cobrara 15.000 euros més que la seua homòloga Susana Camarero.[17]
El 20 de novembre de 2024 arriba el torn de la consellera responsable de les emergències, la consellera de Justícia i Interior Salomé Pradas que durant la catastròfica jornada de la gota freda va estar al capdavant del Centre de Coordinació d'Emergència (CECOPI) i que va declarar posteriorment que desconeixia el sistema d'alertes a la població a través dels telèfons mòbils.[18] Mazón la destitueix i crea un nou departament per a dirigir Emergències i Interior amb Juan Carlos Valderrama com a conseller. El departament de Justícia incorpora l'àrea d'Administració Pública i situa a la doctora en Dret Núria Martínez Sanchis al capdavant.[19]
Finalment el 22 de novembre, una setmana després de l'anunci de Mazón a les Corts de la seua intenció per remodelar el Consell, es publica al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) els canvis anunciats de forma escalonada durant la setmana prèvia.[20][21] Aquest gest va ser interpretat com una mostra de la debilitat del president i la dificultat per tal de formar un nou govern amb perfils polítics i tècnics.[22]
3a Crisi de Govern: dimissió del president Mazón
[modifica]La gestió realitzada pel president Mazón i el seu Consell en relació a la Gota freda de 2024 van marcar el transcurs de la legislatura amb les peticions constants de la seua dimissió per part de la societat i de l'oposició política. Aquesta no va arribar fins als dies posteriors a la commemoració del primer aniversari de la catàstrofe quan en el funeral d'estat, el 29 d'octubre de 2025, les víctimes van escridassar a Mazón.[23] El president va declarar després que necessitava un temps de reflexió, un canvi respecte a la posició defensada fins al moment en què s'aferrava al càrrec.[24]
Paral·lelament es produeixen moviments al si del seu partit, el Partit Popular, per tal de fer fora Carlos Mazón. Els presidents de les tres diputacions provincials valencianes (Mompó, Pérez i Barrachina) i el secretari general del partit Juan Francisco Pérez Llorca es reuneixen per tal de demanar al president nacional del partit, Núñez Feijóo, la tria d'un nou president de la Generalitat interí fins a la convocatòria d'unes eleccions. La proposta és que Pérez Llorca siga el president interí i Mompó encapçale la candidatura en aquestes hipotètiques eleccions a Corts Valencianes.[25]
Finalment Mazón va comparèixer al Palau de la Generalitat dos dies després, el 3 de novembre de 2025, per tal de dimitir del càrrec de president de la Generalitat sense convocar eleccions anticipades i apel·lant a l'acord entre el PP i Vox per tal de trobar una nova persona que assumira el càrrec. Tampoc va deixar l'escó de diputat a les Corts el que li permetia mantindre l'aforament judicial en una hipotètica imputació per part de les investigacions realitzades en relació amb la gota freda de 2024.[26]
El 4 de novembre, a l'endemà de la dimissió del president, Mazón va presidir el Consell de la Generalitat en qualitat de «president en funcions»[27] en que es fa efectiva la baixa del vicepresident segon i conseller de la Reconstrucció Francisco José Gan Pampols. Aquesta eixida havia estat anunciada mesos abans[28] i les competències en la matèria, així com la vicepresidència segona, varen ser assumides pel conseller Vicente Martínez Mus.[29] Amb la dimissió de Mazón, el Consell de la Generalitat també esdevé "en funcions" fins a la convocatòria de noves eleccions o el nomenament d'una nova persona al capdavant del Consell.[30]
4a Crisi de Govern: nou president Pérez Llorca
[modifica]La crisi generada arran de la dimissió de Mazón va desembocar en l'elecció de Juan Francisco Pérez Llorca com a nou president de la Generalitat el dia 27 de novembre de 2025.[31] Els dies previs, des de la dimissió de l'anterior president el 4 de novembre, es succeïren les especulacions sobre la continuïtat de la legislatura, o si en cas contrari qui seria la persona que presidiria el Consell. L'11 de novembre el líder espanyol del PP Alberto Núñez Feijóo va donar el vist-i-plau a la candidatura de Pérez Llorca però sense tindre garantit el suport parlamentari de Vox, necessari per a l'envestidura del virtual nou president.[32][33] Finalment Pérez Llorca va ser triat per majoria absoluta amb els vots de PP i Vox en primera votació a la sessió de les Corts de 27 de novembre de 2025.[34]
El 3 de novembre va fer pública la composició del nou Consell en que causava baixa la consellera d'Hisenda Ruth Merino; els i les conselleres Rovira, Martínez Sanchis, Martínez Mus i Camarero es recol·locaven en altres departaments o veien modificada la seua cartera; s'ampliava a una tercera vicepresidència.[35]
Estructura
[modifica]| Presidència: | Carlos Mazón Guixot (PPCV) des del 13 de juliol de 2023 fins al 4 de novembre de 2025 |
Juan Francisco Pérez Llorca (PPCV) des del 27 de novembre de 2025 |
- ↑ Integra les competències d'Aigua fins a la remodelació del Consell efectuada el 12 de juliol de 2024.
- ↑ Integra la Conselleria per a la Recuperació Econòmica i Social i passa a denominar-se Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i Recuperació, amb rang de Vicepresidència tercera, a partir de la remodelació del Consell efectuada el 4 de desembre de 2025.
- ↑ Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge des de l'inici de la legislatura. Amb la remodelació del Consell del 4 de desembre de 2025 perd les competències en matèria d'igualtat, habitatge i joventut i passa a denominar-se Conselleria de Serveis Socials, Família i Infància.
- ↑ Integra les competències d'Administració Pública fins a la remodelació del Consell efectuada el 22 de novembre de 2024.
- ↑ Recupera les competències d'Administració Pública a partir de la remodelació del Consell efectuada el 4 de desembre de 2025.
- ↑ Integra les competències d'Interior fins a la remodelació de Consell efectuada el 22 de novembre de 2024, moment en què incorpora les competències d'Administració Pública, anteriorment en la Conselleria d'Hisenda i Economia.
- ↑ Amb la remodelació del Consell del 4 de desembre de 2025 perd les competències en matèria d'Administració Pública, i incorpora Transparència i Participació.
- ↑ Incorpora les competències en matèria de Cultura, anteriorment a la Conselleria de Cultura i Esport, amb la remodelació del Consell efectuada el 12 de juliol de 2024
- ↑ Amb la remodelació del Consell del 4 de desembre de 2025 perd les competències en matèria d'Ocupació.
- ↑ Incorpora les competència en matèria d'Aigua, anteriorment integrades a la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, amb la remodelació del Consell efectuada el 12 de juliol de 2024.
- ↑ Es fusiona amb la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, juntament amb la vicepresidència segona del Consell, i passa a anomenar-se Vicepresidència Segona i Conselleria per a la Recuperació Econòmica i Social de la Comunitat Valenciana i de Medi ambient, Infraestructures i Territori a partir de la remodelació del Consell efectuada el 4 de novembre de 2025.
Referències
[modifica]- ↑ Martín, Daniel. «Acord exprés entre PP i Vox per fer un govern de coalició al País Valencià». Ara, 13-06-2023 [Consulta: 13 juliol 2023].
- ↑ «Carlos Mazón, investit nou president de la Generalitat Valenciana». Ara, 13-07-2023 [Consulta: 13 juliol 2023].
- ↑ «Drecret 11/2023, de 19 de juliol, del president de la Generalitat, pel qual nomena les persones titulars de les vicepresidències i de les conselleries». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, núm. 9643, 19-07-2023, pàg. 45943-45944 [Consulta: 12 setembre 2023].
- ↑ «El nou Consell pren possessió i es posa "automàticament a la disposició del poble valencià"». Europa Press, 19-07-2023 [Consulta: 12 setembre 2023].
- ↑ «Vox trenca el govern valencià i deixa el PP de Mazón sol i sense aliats». [Consulta: 12 juliol 2024].
- ↑ Villalba, María José. «Mazón destitueix els tres consellers de Vox una hora després d'anunciar-se el trencament dels pactes autonòmics», 12-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
- ↑ NTC, À Punt. «Mazón redueix el Consell amb Miguel Barrachina i Vicente Martínez com a nous consellers», 12-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
- ↑ Moya, JC Ferriol. «Un antes y un después en la presidencia de Mazón» (en castellà), 02-11-2024. [Consulta: 27 gener 2025].
- ↑ NTC, À Punt. «Feijóo diu que Mazón va estar "noquejat" els dies posteriors a la dana», 13-01-2025. [Consulta: 28 gener 2025].
- ↑ «Mazón anuncia canvis en el Consell: una vicepresidència per a la Reconstrucció i una Conselleria d'Emergències». Àpunt, 15-11-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].
- ↑ «Nova polèmica: Nuria Montes i el seu to als familiars de les víctimes», 01-11-2024. [Consulta: 28 gener 2025].
- ↑ «Nuria Montes demana perdó per haver dit als familiars de les víctimes que no visitin els cossos: "Falta d'empatia"», 01-11-2024. [Consulta: 28 gener 2025].
- ↑ «Mazón destitueix Nuria Montes com a consellera d’Indústria i nomena Marián Cano». Àpunt, 18-11-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].
- ↑ Sánchez Iranzo, Marta. «Mazón fitxa el tinent general Gan Pampols com a vicepresident per a la reconstrucció per la DANA». El nacional, 19-11-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].
- ↑ Giménez, Miguel. «El tinent general Gan Pampols, el vicepresident de Mazón que no acceptarà directrius polítiques», 20-11-2024. [Consulta: 28 gener 2025].
- ↑ Castelló, Carlos Navarro. «Gan Pampols, sobre l'eliminació del sostre salarial a la Generalitat: “No he demanat un sou per vindre”», 02-12-2024. [Consulta: 28 gener 2025].
- ↑ Belarte, Mateo L. «El Consell torna a limitar els sous però manté els privilegis a Gan Pampols», 15-01-2025. [Consulta: 28 gener 2025].
- ↑ «La consellera d'Interior no sabia que es podien enviar alertes mòbils», 07-11-2024. [Consulta: 28 gener 2025].
- ↑ Ramajo, Malena. «Mazón destitueix la consellera d'Interior Salomé Pradas i divideix el seu departament en dos». El Nacional, 20-11-2024. [Consulta: 20 novembre 2024].
- ↑ «DECRET 32/2024, de 21 de novembre, de la Presidència de la Generalitat, pel qual es determinen el nombre i la denominació de les conselleries i les seues atribucions.». DOGV, 22-11-2024.
- ↑ «DECRET 33/2024, de 21 de novembre, de la Presidència de la Generalitat, pel qual es disposen els cessaments i els nomenaments de les persones titulars de determinades conselleries de la Generalitat.». DOGV, 22-11-2024.
- ↑ «El PP s'inquieta per les dificultats de Mazón per elegir el seu nou Consell», 19-11-2024. [Consulta: 28 gener 2025].
- ↑ NTC, À Punt. «Mazón afronta el seu moment més crític després de les escridassades en el funeral d'Estat a les víctimes de la dana», 02-11-2025. [Consulta: 5 novembre 2025].
- ↑ Bruna, R. «Mazón demana temps per fer "una reflexió" més profunda i anuncia que compareixerà en "els pròxims dies"», 31-10-2025. [Consulta: 5 novembre 2025].
- ↑ Tedó, Xavi. «El PP valencià acorda que Vicent Mompó sigui el substitut de Carlos Mazón», 01-11-2025. [Consulta: 5 novembre 2025].
- ↑ Martínez, Sergi Pitarch, Miguel Giménez, Carlos Navarro, Laura. «Mazón dimiteix en diferit com a president de la Generalitat fins tancar un successor amb Vox», 03-11-2025. [Consulta: 5 novembre 2025].
- ↑ «El laberint després de la renúncia de Mazón: encara hi ha moltes incògnites sobre el seu relleu». [Consulta: 5 novembre 2025].
- ↑ 3CatInfo. «Mazón anuncia una remodelació de govern sense el vicepresident de la dana, l'exmilitar Gan Pampols», 12-09-2025. [Consulta: 5 novembre 2025].
- ↑ «Gan Pampols plega i el conseller Martínez Mus n'assumirà les seves competències». [Consulta: 5 novembre 2025].
- ↑ EFE, Agencia. «Mazón remodela su Consell en funciones y nombra otro vicepresidente tras irse Gan Pampols - EFE» (en castellà), 04-11-2025. [Consulta: 6 novembre 2025].
- ↑ NTC, À Punt. «El popular Juanfran Pérez Llorca és investit president de la Generalitat amb el suport de Vox», 27-11-2025. [Consulta: 3 desembre 2025].
- ↑ NTC, À Punt. «El popular Juanfran Pérez Llorca és investit president de la Generalitat amb el suport de Vox», 27-11-2025. [Consulta: 3 desembre 2025].
- ↑ Belarte, Mateo L. «Llorca afronta su investidura sin garantías de Vox y perseguido por la agenda de Mazón el 29-O» (en castellà), 27-11-2025. [Consulta: 3 desembre 2025].
- ↑ NTC, À Punt. «El popular Juanfran Pérez Llorca és investit president de la Generalitat amb el suport de Vox», 27-11-2025. [Consulta: 3 desembre 2025].
- ↑ NTC, À Punt. «El popular Juanfran Pérez Llorca és investit president de la Generalitat amb el suport de Vox», 27-11-2025. [Consulta: 3 desembre 2025].
