Fredericton
| ||||
| Tipus | ciutat i capital provincial del Canadà  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Frederic del Regne Unit | |||
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Canadà | |||
| Província | Nova Brunswick | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 63.116 (2021) (482,98 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 130.680.000 m² | |||
| Banyat per | Saint John | |||
| Altitud | 20 m | |||
| Limita amb | ||||
| Dades històriques | ||||
| Fundador | acadians | |||
| Creació | 1785 | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Fus horari | ||||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
| Lloc web | fredericton.ca… | |||
 | ||||
Fredericton és la capital de la província canadenca de Nova Brunswick. Segons el cens de 2006, la seva població és de 50.535 habitants, tot i que la seva conurbació (coneguda com el Greater Fredericton) arriba a les 85.688 persones. La ciutat, unida a la veïna Devon des de l'1 de juliol de 1945, comprèn també els suburbis de Silverwood, Nashwaaksis, Barker's Point i Marysville, tots annexionats el 1973.
La ciutat és al centre de la província, i la més poblada. El riu Saint John la travessa d'oest a est, les ribes formen el parc més gran de la ciutat.
Avui dia, Fredericton és un important centre cultural, artístic i educatiu a la província. La ciutat és seu de dues universitats, la Universitat de Nova Brunswick i la Universitat de Saint Thomas, i a més té nombroses institucions culturals, com ara bé la Galeria d'Art Beaverbrook, el Museu de York-Sunbury o el Playhouse, lloc de reunió per a escriptors locals amb talent.
Història
[modifica]Colonització indígena, francesa i britànica
[modifica]L'àrea de la ciutat de Fredericton era primer utilitzada per al conreu estacional per les poblacions dels Mi'kmaq i dels Maliseet. El blat de moro hi era la planta primària cultivada. Interessantment, el lloc de Fredericton servia com a classe de capital per als aborígens: Aucpaque, el "poble principal" dels aborígens, era uns quants quilòmetres riu amunt des del lloc de la ciutat.
El primer contacte europeu va ser pels francesos a final del segle xvii, que van concedir la terra a Joshua J. Mahoney. El 1692, aquell va construir un fort (Fort Nashwaak) a la riba nord del riu Saint John, a la boca del riu Nashwaak. Per un període, Fort Nashwaak servia de la capital de la colònia francesa d'Acàdia. Després de la mort de Mahoney el 1700 i un devastar, el fort va ser abandonat.
L'àrea de Fredericton va ser poblat permanentment per primera vegada i va ser nomenat Pointe-Sainte-Anne (sovint anglicitzat a Ste. Anne's Point) el 1732 per uns acadians que fugien de Nova Escòcia després que els britànics van prendre el territori. La seva ciutat era a la riba sud del riu, aproximadament una milla riu amunt des de Fort Nashwaak. Els britànics capturaven Pointe-Sainte-Anne després de la deportació dels acadians el 1755, una neteja ètnica, i van cremar l'assentament completament. Un intent de colonització de 1762 pels britànics va fracassar a causa de l'hostilitat dels acadians locals i poblacions d'aborígens. Aquests pobladors van construir una comunitat riu avall al que és avui la ciutat de Maugerville (pronunciat com "majorville"). Tanmateix, tres comerciants de pell van aconseguir instal·lar-s'hi permanentment el 1768.
Els Loyalists i la fundació de Fredericton
[modifica]El 1783 un grup d'United Empire Loyalists es van establir a Pointe-Sainte-Anne després de la Revolució Americana encare que molts en van morir durant el primer llarg hivern dur a Fredericton. Els que van morir durant aquest hivern van ser enterrats al cementiri dels Loyalists que encara existeix a la riba sud del riu Saint John. Quan va arribar la primavera, molts dels Loyalists parteixen de la caseria per prendre les mercedes[Cal aclariment] de terres en altres zones del camp.
Els segles xix i xx
[modifica]El 1848, la Christ Church Cathedral (part de l'Església d'Anglaterra) va ser construïda i, per tant, Fredericton va rebre l'estatut de ciutat.
Un poblat dels Maliseet (anomenat St. Mary's First Nation avui) va ser fundat a la riba nord del riu el 1847. No obstant això, l'àrea adscrita a St. Mary's va minvar progressivament per la ciutat creixent de Fredericton que per fi l'envoltava enterament.
Fins a l'amalgamació de Devon (un poble incorporat el 1917 després de la fusió dels pobles St. Mary's Ferry i Gibson) amb Fredericton el 1945 el límit corporatiu de la ciutat de Fredericton era restringit a la riba sud. Durant la postguerra (fins al fi dels 1970) la població de Fredericton va créixer. molt i es va urbanitzar la plana junt i es va crear uns barris nous tal com New Maryland. Això devia al creixement del govern provincià i de les universitats.
El 1973 la ciutat va annexar unes els barris de Nashwaaksis, Marysville, Barker's Point i Silverwood. A pesar d'aquests noms, les habitants solen parla simplement de "riba nord" o el "riba sud" del riu Saint John.
