Wilma Neruda
 (1889)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 març 1838 Brno |
| Mort | 15 abril 1911 (73 anys) Berlín |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música i interpretació amb violí |
| Lloc de treball | Brno |
| Ocupació | violinista |
| Alumnes | Maria Wrangel |
| Instrument | Violí |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Louis Normann (1864–1869), separació matrimonial Charles Hallé (1888–1895), mort del cònjuge |
| Fills | Ludwig Norman-Neruda (  Louis Normann)Felix Wilhelm Waldemar Norman-Neruda ( Louis Normann) |
| Pare | Josef Neruda |
| Germans | Franz Xaver Neruda, Amálie Wickenhauserová-Nerudová, Alois Neruda (en)  i Anna Marie Rudolfina Neruda |
Premis | |
 | |
Wilma Neruda, també coneguda com a Wilhelmine Maria Franziska Neruda (Brno, Moràvia, República Txeca, 21 de març de 1838 – Berlín, 15 d'abril de 1911) fou una cèlebre violinista moraviana.[1][2]
Era filla d'un músic notable, Josef Neruda, organista de la catedral de Brno, i germana de la pianista Amalie Neruda i del compositor Franz Xaver Neruda. Fou una artista molt precoç, que aviat va mostrar predilecció pel violí, tot i que inicialment havia estat destinada al piano. Als set anys es presentà al públic de Viena com a concertista de violí. Continuà rebent lliçons de Leopold Jansa, va fer una gira per Alemanya, i el 1849 es va fer aplaudir a la Philarmonic Society de Londres. Obtingué molts èxits a París el 1864 i aquest mateix any es casà amb el compositor suec Ludvig Norman, de qui es separà el 1869.
A partir d'aquesta data s'establí a Londres, on tingué la seva residència habitual, i on prengué part en els concerts del Crystal Palace. L'actuació de Wilma Neruda el maig de 1869 amb la London Philharmonic, interpretant el Concert núm. 1 en mi major d'Henri Vieuxtemps, va ser un esdeveniment en la seva carrera i en la vida musical anglesa.[3]
Al llarg de la dècada de 1870, Wilma Neruda va continuar tocant els concerts més exigents de Mendelssohn, Wieniawski o Beethoven i guanyant-se el respecte dels seus coetanis. Pablo Sarasate li dedicà la Romanza Andaluza i la Jota Navarra. Neruda va ser la primera dona violinista a tocar música de cambra professionalment amb homes. A principis de la dècada de 1870 va dirigir el quartet de moda Monday Popular Concerts, que va assolir grans triomfs.[4]
Havent enviudat del seu primer marit, va contraure noves núpcies amb el pianista Charles Hallé (1888); tornà novament a emprendre gires artístiques, i el 1900 traslladà el seu domicili a Berlín. El 1910 realitzà una gira per Austràlia. Els crítics afirmen que no hi hagut cap dona que la igualés en el seu art, entre les seves coetànies, i l'ompliren d'elogis els eminents violinistes Joachim i Vieuxtemps.
Referències[modifica]
- ↑ «Wilhelmine Maria Franziska Norman-Neruda, Lady Hallé (21 March, 1838 – 15 April, 1911)» (en anglès). SPRING-RAKE, 12-10-2013. [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ Barabaschi, Alessandra. «Lady Halle, Wilma Neruda – Historic Women Performers series» (en anglès). Tarisio. [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ «Wilhelmine Maria Franziska Norman-Neruda, Lady Hallé (21 March, 1838 – 15 April, 1911)» (en anglès). Spring-Rake, 12-10-2013. [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ Hogstad, Emily E. «Wilma Norman-Neruda And A Short History of Female Violinists» (en anglès). Song of the lark, 15-05-2011. [Consulta: 25 gener 2023].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wilma Neruda |
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 38, pàg. 251 (ISBN 84-239-4538-3)