Crystal Palace

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Crystal Palace
Crystal Palace General view from Water Temple.jpg
Dades bàsiques
Tipus palau, Hivernacle i edifici desaparegut
Arquitecte Joseph Paxton
Característiques
Estil Arquitectura victoriana
Materials utilitzats vidre i ferro
Ubicació
Regne Unit
Ciutat de Westminster 51° 25′ 20″ N, 0° 04′ 33″ O / 51.422294444444°N,0.075788888888889°O / 51.422294444444; -0.075788888888889Coord.: 51° 25′ 20″ N, 0° 04′ 33″ O / 51.422294444444°N,0.075788888888889°O / 51.422294444444; -0.075788888888889
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El Crystal Palace (anglès: 'palau de cristall, palau de vidre') va ser l'edifici principal de la Gran Exposició, l'Exposició Universal de 1851, originàriament situat al Hyde Park de Londres (Anglaterra). Es tracta d'una construcció de ferro colat i vidre, on més de 14.000 expositors es reuniren en els seus més 92.000 metres quadrats. L'edifici, de 564 m de llarg i 39 m d'alçada, va ser dissenyat amb la intenció de mostrar la tecnologia més puntera de l'època, com a resultat dels avenços de la Revolució industrial. El seu arquitecte fou l'anglès Joseph Paxton, que aprofitant la descoberta el 1848 d'un mètode industrial per a fabricar plaques de vidre barates i assequibles, va crear un edifici que contenia la més gran quantitat de vidre en un sol edifici en la història.

L'edifici es construí a partir d'un mòdul de 24 x 24 peus, de tal manera que els materials de construcció es pogueren prefabricar, racionalitzant així també les tasques de muntatge. El pavelló tenia un aspecte insòlit: Owen Jones fou l'encarregat de la decoració pictòrica de l'edifici, i determinà que cada element constructiu fos pintat d'un color. Així, els puntals es pintaren de color groc; mentre que les bigues eren de color blau i els travessers del sostre es van pintar de vermell, de tal manera que els tres colors primaris eren emprats en una proporció concreta (5:3:8), tal com G. Field havia proposat a Chromatography l'any 1825.[1]

Els seus visitants quedaren meravellats per la claredat de l'interior gràcies al vidre de les parets i el sostre, que permetia la il·luminació sense llum artificial interior. Es diu que el seu nom prové de la revista satírica Punch.[2]

Quan l'Exposició Universal va concloure, l'edifici va ser reconstruït —amb algunes modificacions—[1] a Penge Common, prop de Sydenham Hill, una àrea aleshores econòmicament benestant del sud de Londres on hi havia grans residències privades. Malgrat les modificacions, l'edifici no era completament estable i sòlid, i al cap de poc temps una de les ales va col·lapsar. A més, sembla que no s'havia calculat correctament el comportament de l'estructura davant els canvis de temperatura, i les tensions que experimentava l'edifici en dies especialment calurosos el feien altament inestable.[1] No obstant això, el Crystal Palace va romandre a Sydenham Hill entre 1854 fins 1936, quan fou destruït per un incendi. Actualment, aquesta zona rep el nom de Crystal Palace, mentre que l'espai on originàriament es trobava l'edificació actualment conté el Centre Esportiu Nacional de Crystal Palace.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Gössel, Peter; Leuthäuser, Gabriele. Arquitectura del siglo XX (en castellà). 1. Colònia: Taschen, 2005, p. 24. ISBN 3-8228-4124-2 [Consulta: 2 gener 2017]. 
  2. Article a la web de la BBC

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crystal Palace Modifica l'enllaç a Wikidata