Gran Exposició

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'esdevenimentGran Exposició
Crystal Palace from the northeast from Dickinson's Comprehensive Pictures of the Great Exhibition of 1851. 1854.jpg
Il·lustració de la Gran Exposició del 1851 publicada el 1854
Tipus exposició universal
Coordenades 51° 30′ 12″ N, 0° 10′ 11″ O / 51.5032°N,0.1697°O / 51.5032; -0.1697
Lloc Londres
Estat Regne Unit
Modifica dades a Wikidata
Gravat mostrant l'entrada al Crystal Palace
Anvers de la medalla commemorativa de la Gran Exposició del 1851

La Gran Exposició (oficialment i en anglès: The Great Exhibition of the Works of Industry of all Nations, 1851) és el nom de la primera exposició industrial més gran que mai s'hagi celebrat, la qual va romandre oberta al públic des de l'1 de maig fins a l'11 d'octubre de 1851 a Hyde Park (Londres).[1]

Característiques[modifica]

Els seus principals promotors foren el príncep Albert i l'administrador Sir Henry Cole i es dugué a terme al sud de Hyde Park, en un enorme edifici de vidre dissenyat per Sir Joseph Paxton, conegut popularment amb el nom de Crystal Palace, motiu aplicat per primer cop per la revista Punch en el número del 2 de novembre de 1850.[2][1]

Hi hagué prop de 14.000 expositors, dels quals 7.381 eren britànics i 6. 556 de la resta del món, amb més de 100.000 obres exposades. El nombre total de visitants fou de més de sis milions[1] (l'assistència mitjana diària va ésser de 42.831 persones, essent el 7 d'octubre el dia de màxima assistència amb 109.915 persones[3]). Durant l'estiu del 1852, l'edifici fou enderrocat i construït de manera diferent a Sydenham, on fou inaugurat per la reina Victòria al cap de dos anys. Es va cremar el 1936.[4]

Llegat[modifica]

La comissió reial establerta per a l'organització de l'exposició passà a ésser un òrgan permanent el 1851, per dedicar-ne el superàvit -186.000 lliures de l'època- a la promoció del coneixement de la ciència i de l'art i llur aplicació a la indústria productiva. Això es dugué a terme amb l'adquisició de 35 hectàrees a South Kensington per encabir-hi un seguit de museus i facultats universitàries entre les quals hi havia el Victoria and Albert Museum, el Science Museum, el Museu d'Història Natural, l'Imperial College London, el Royal College of Art i el Royal College of Music. A partir del començament del segle, la comissió també atorgà beques per a la promoció de la ciència i de l'art. En l'àlbum commemoratiu de l'exposició publicat pel Victoria and Albert Museum el 1950, la Gran Exposició del 1851 és considerada una de les fites més destacades i reeixides del segle XIX. Els beneficis no materials que reportà foren amplis i permanents.[1][5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàgs. 271-272.
  2. John Leech Sketches: Keyword Great Exhibition (anglès)
  3. Appletons' annual cyclopaedia and register of important events of the year: 1862. Nova York: D. Appleton & Company, 1863. Pàg. 412.
  4. Piggott, J. R., 2004. Palace of the People: The Crystal Palace at Sydenham 1854-1936. Londres: Hurst & Company.
  5. Royal Commission for the Exhibition of 1851 (anglès)

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Exposició Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 51° 30′ 12″ N, 0° 10′ 11″ O / 51.5032°N,0.1697°O / 51.5032; -0.1697