Lluís Gavaldà i Roig
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 abril 1963 Constantí (Tarragonès) |
| Residència | St Albans |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, guitarrista, assagista |
| Activitat | 1985 |
| Ocupador | Ara |
| Influències | |
| Instrument | Veu |
| Premis | |
| |
Lluís Gavaldà i Roig (Constantí, 15 d'abril de 1963) és músic, escriptor i periodista musical. Llicenciat en filologia anglogermànica per la Universitat de Barcelona, Gavaldà és conegut principalment per ser cantant, guitarrista i compositor d'Els Pets, juntament amb els seus amics d'infantesa Falin Cáceres (baix) i Joan Reig (bateria).[1][2]
Trajectòria
[modifica]Després d'una estada d'un any als Estats Units el 1987, va tornar a Catalunya, on va treballar com a professor d'anglès. Va ser després del seu retorn quan Els Pets van iniciar una carrera que els ha portat a ser un dels grups referents del rock català, amb mes de 40 anys de carrera ininterrompuda i cançons tan conegudes com «Vespre», «S'ha acabat», «Jo vull ser rei», «Bon dia», «Bona nit», «La vida és bonica (però complicada)», «Pau», «Agost», «Blue tack» o «La vida és molt avorrida sense el teu cos», entre altres.[3] El grup de Constantí ha aconseguit innumerables guardons, destacant especialment la fita no superada d'assolir vint-i-dos premis Enderrock, els més representatius i importants de la música en català. La seva discografia plega tretze discs d'estudi, amb títols tan populars com Calla i balla, Agost , Som o Bon dia,[4] que continua essent el disc més venut de la història del rock en català, superant les 150.000 còpies.
Paral·lelament a la seva carrera amb Els Pets, Gavaldà ha col.laborat amb artistes com Love of Lesbian, Els Amics de les Arts, The New Raemon, Figa Flawas o Cala Vento,[5] entre altres, i juntament amb Joan-Pau Chaves[6] va girar l'espectacle «Sona la cançó» on revisitaren en clau acústica les seves peces preferides del cançoner d'Els Pets i d'altres artistes que els han influenciat.[7]
Més enllà de la seva trajectòria musical, Gavaldà col·labora habitualment a premsa, ràdio i televisió. A la premsa va escriure de manera ininterrompuda una columna d'opinió setmanal durant els primers deu anys del diari Ara. A la ràdio ha tingut seccions pròpies en programes destacats com El suplement i El matí de Catalunya Ràdio, així com la seva participació al programa Eduqueu les criatures de Catalunya Ràdio amb Carles Capdevila. També escriu dirigeix i presenta el programa diari El celobert a iCat amb més de 2.000 programes emesos i amb el qual va rebre el premi ARC al millor programa musical català l'any 2024.[8] En l'àmbit audiovisual va presentar el 2006 el concurs Picalletres de Televisió de Catalunya, va ser també copresentador del programa Qui els va parir!. L'any 2018 va dirigir, escriure i presentar un nou projecte de tretze capítols a TV3 dedicat a la música pop que portava per títol El celobert.[9]. El 2026 va dirigir, escriure i presentar "Pop en trànst", una sèrie de set capítols on repassa la seva relació afectiva amb la ciutat de Londres a través de la música pop.
En l'àmbit literari, Gavaldà ha publicat cinc llibres dels quals destaquen Estic prenyat i El pare que et va matricular, reflexions en clau humorística al voltant de la paternitat, Lletres, recull comentat de les seves lletres de cançons, i Sona la cançó, un viatge emocional i autobiogràfic a través de les seves cançons preferides.[10]
Lluís Gavaldà és pare d'un fill i resideix a St. Albans des del 2016.[4]
Discografia
[modifica]Els àlbums que han publicat durant la seva trajectòria:
- Maqueta (1985)
- Els Pets (1989)
- Calla i Balla (1991)
- Fruits Sex (1992)
- Brut Natural (1994)
- Vine a la Festa (1995). Recopilatori de directes.
- Bondia (1997)
- Sol (1999)
- Respira (2001)
- Malacara (2002). Recopilatori.
- Agost (2004)[11]
- Això és espectacle (2006). DVD Documental + directe.
- Com anar al cel i tornar (2007)
- Fràgil (2010)
- L'àrea petita (2013)
- Som (2018)
- 1963 (2022)
- 40 (2025)
Llibres
[modifica]- Treballs de camp. Una mirada irònica i divertida a la realitat que ens envolta. PRISMA, 2004, p. 200. ISBN 978-8497910064. Un recull d'articles que té la virtut de fer-nos pixar de riure i, un cop eixugats, reflexionar una miqueta.
- Estic prenyat. La Campana, 2008, p. 208. ISBN 978-8496735170.
- Valset. La Galera, 2010, p. 24. ISBN 978-8424635732. Amb il·lustracions de Xavier Salomó, inclou un CD amb una gravació inèdita de la cançó «Valset».[12]
- El pare que et va matricular. Columna, 2013, p. 160. ISBN 978-8466416207. Anècdotes sobre la convivència amb el seu fill.
- Lletres. Bridge, 2017, p. 152. ISBN 9788416670093.
- Sona la cançó. Rosa dels Vents, 2022, p. 240. ISBN 978-8418062339. El cantant Lluís Gavaldà viatja per la banda sonora de la seva vida.[13]
Referències
[modifica]- ↑ «Al cotxe - Lluís Gavaldà: "Faig cançons sense tenir cap habilitat innata."». TV3, 26-10-2023. [Consulta: 27 octubre 2023].
- ↑ Libiano, Marc. «Els Pets és una anomalia meravellosa». Diari de Tarragona, 19-02-2025. [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ Artero, Ana. «La música en valencià i català té una salut envejable», 02-04-2025. [Consulta: 24 juny 2025].
- 1 2 Duñó, Borja. «Al Guardiola abans de ser del City li agradava Coldplay, sort que el Noel l'ha arreglat una miqueta». Time Out, 13-12-2024.
- ↑ Cervantes, Xavier. «Cala Vento: "Tocar amb el Lluís Gavaldà va ser molt especial, pel que representa i perquè en som molt fans"». Ara, 01-02-2025. [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ Cervantes, Xavier. «Als 60 anys, o et marques reptes nous o acabes sent una caricatura de tu mateix». Ara, 16-01-2024. [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ Cruz, Nando. «No em crec els grups que només parlen de militància i lluita». Crític, 19-11-2024. [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ «El programa "El celobert" d'iCat, premi ARC al millor programa musical». 3Cat, 20-11-2024. [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ «La final nacional del 'Pica Lletres' 2011 se celebrarà dimarts». Ara, 27-05-2011. [Consulta: 7 febrer 2014].
- ↑ Barnils, Andreu. «Amb aquest llibre volia fer una carta d'amor, poca cosa més». Vilaweb, 07-03-2022. [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ «Els Pets tornen amb "Agost", una casa amb una ambientació diferent a cada habitació». 324, 14-02-2004. [Consulta: 6 desembre 2012].
- ↑ La Galera, Valset
- ↑ «La cançó que no em puc treure del cap». Catorze, 03-03-2022. [Consulta: 24 juny 2025].
- Persones vives
- Cantants del Camp de Tarragona contemporanis
- Cantants catalans en català
- Els Pets
- Constantinencs
- Assagistes del Tarragonès
- Cantants del Tarragonès
- Guitarristes catalans del sud
- Professors d'anglès
- Naixements del 1963
- Columnistes
- Presentadors de televisió catalans del sud
- Cantants pop dels Països Catalans
- Escriptors del Tarragonès contemporanis en català
- Alumnes de la Universitat de Barcelona
- Locutors d'iCat
- Periodistes del Tarragonès
- Assagistes catalans del sud del segle XXI
- Assagistes catalans del sud del segle XX
- Cantants pop espanyols
- Locutors de ràdio catalans del sud
- Docents del Tarragonès
- Periodistes del segle XXI