Antoni de Barnola i Verdaguer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntoni de Barnola i Verdaguer
Biografia
Naixement1840 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort24 abril 1912 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
24 maig 1884 – 8 març 1886
← Frederic Pons i MontellsRamon de Rocafort i Casamitjana →
Circumscripció electoral: districte electoral de Castellterçol
Diputat al Congrés dels Diputats
30 abril 1879 – 25 juny 1881
← Nil Maria Fabra i DeasAntoni Rodó i Casanova →
Circumscripció electoral: districte electoral de Castellterçol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Família
ParePau de Barnola i d'Espona Modifica el valor a Wikidata

Antoni de Barnola i Verdaguer (Barcelona, 1840 - Barcelona, 24 d'abril de 1912) fou un polític conservador i notari català del segle xix,[1] fill del també polític Pau de Barnola i d'Espona.[2]

Trajectòria[modifica]

Fill d'una família de grans propietaris d'Osona, el 1881 era un dels membres de la junta de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI),[1] del qual el seu pare n'havia estat un dels fundadors. Durant un temps va presidir la secció d'agricultura de l'Ateneu Català.[2] El 1876 va ser un dels fundadors de la Unió Barcelonesa de les Classes Productores.[1]

Fou directiu d'empreses com la Sociedad Vinícola de la Corona de Aragón i de bancs com el Banco Vitalicio de Cataluña i el Banco Universal.[1][2]

Políticament, durant el sexenni democràtic fou membre de la Lliga d'Ordre Social. Quan s'imposà la restauració borbònica es va fer del Partit Conservador i va rebre el nomenament com a regidor de l'ajuntament de Barcelona el 1875.[2] Més endavant fou elegit diputat per Castellterçol a les eleccions generals espanyoles de 1879 i altre cop a les eleccions del 1884,[2] desenvolupant molt poca activitat parlamentària i votant sempre amb els conservadors.[1]

Una part de la seva col·lecció d'art va estar exposada a la secció d'arqueologia de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Palomas, 2002: p. 548
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Mestre, 1998: p. 104, entrada: "Barnola i d'Espona, Pau"

Bibliografia referenciada[modifica]

Enllaços externs[modifica]