José Jorro Miranda

José Jorro Miranda

Biografia
Naixement	1r novembre 1874 València
Mort	14 agost 1954 (79 anys) Altea (País Valencià)
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Representa: Dos 30 març 1941 – 16 agost 1954 ← Rufino Blanco Sánchez – Carmelo Viñas y Mey →
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930
Diputat a Corts
24 desembre 1920 – 15 setembre 1923 ← Luis López Dóriga Circumscripció electoral: la Vila Joiosa
Subsecretari d'Instrucció Pública i Belles Arts
15 juny 1917 – 14 novembre 1917 ← Natalio Rivas Santiago – Azorín →
Director general dels Registres i del Notariat
30 octubre 1913 – 13 desembre 1915 ← Vicente Cantos Figuerola – Antonio Pérez Crespo →
Diputat a Corts
16 maig 1903 – 9 gener 1918 ← Antonio Torres Orduña – José Torres Sala → Circumscripció electoral: la Vila Joiosa
Dades personals
Formació	Universitat de València
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, jurista, advocat
Partit	Partit Liberal Conservador
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia Valenciana de Jurisprudència i Legislació Comissió General de Codificació
Premis
Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica  Gran Creu de l'Orde de Carles III  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil

José Jorro Miranda (València, 1 de novembre de 1874 - Altea, 14 d'agost de 1954) fou un advocat, aristòcrata i polític valencià, comte d'Altea des de 1920, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia

Era emparentat amb la família del liberal José Beneyto Rostoll. El 1896 es llicencià en dret per la Universitat de València, fou membre del Col·legi d'Advocats de València, del de Madrid i del d'Alacant, de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i de l'Acadèmia Valenciana de Jurisprudència i Legislació.

Fou membre del Partit Conservador i fou elegit diputat pel districte de la Vila Joiosa a les eleccions generals espanyoles de 1903. El 1905 va mantenir actituds contra el caciquisme que li van reportar el suport de la societat obrera La Fraternidad, i vencé al candidat Niceto Alcalá Zamora a les eleccions de 1905. Al Congrés va defensar millores hidràuliques i ferroviàries per a la comarca de la Marina Baixa, cosa que li facilità la reelecció a les eleccions generals espanyoles de 1907, 1910, 1914 i 1916.

Durant aquest període fou nomenat Director General de Registres i Notariado (1914-1915), Subsecretari d'Instrucció Pública i Bellrs Arts (1917), subsecretari de Treball, Comerç i Indústria (1919-1921). A les eleccions generals de 1918 i 1919 fou derrotat pel seu antic aliat José Torres Sala, ara cap del sector maurista, però tornà a ser elegit a les eleccions de 1920 i 1923. Especialitzat en temes laborals i socials, fou Ministre de Treball interí entre agost i setembre de 1922, i representà a Espanya al Consell d'Administració de l'OIT a Ginebra, entre 1922 i 1930.

Durant la dictadura de Primo de Rivera va organitzar la Unión Patriótica a la província d'Alacant i el 12 de setembre de 1927 formà part de l'Assemblea Nacional convocada pel dictador com a representant d'activitats vàries de la vida nacional. El 1930 es va retirar de la vida política.

Obres

• La crisis económica mundial y el problema obrero (1934)
• Nuestros problemas docentes
• El régimen provincial de España
• La suspensión de pagos (1902)
• El estilo forense (1946)

Referències

• Biografies de polítics valencians Arxivat 2006-02-14 a Wayback Machine.
• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)