Eleccions generals espanyoles de 1923

Eleccions generals espanyoles de 1923
Data	29 abril 1923
Tipus	eleccions generals espanyoles
Càrrec a elegir	437 diputat al Congrés dels Diputats
Participació
4.782.347 2.056.974    43.01٪ 2.056.974       ?      ?
Resultat electoral
PL  — Manuel García Prieto 979.435   47.62٪ Diputat 223 PC  — José Sánchez Guerra y Martínez 591.026   28.73٪ Diputat 124 Partido Reformista  — Melquiades Álvarez González-Posada 129.225   6.28٪ Diputat 15 Lliga Regionalista  — Francesc Cambó i Batlle 110.007   5.35٪ Diputat 22 PSOE  — Pablo Iglesias Posse 38.151   1.85٪ Diputat 7 PRR  — Alejandro Lerroux García 17.189   0.84٪ Diputat 5
← 1920  1931  →

Primo de Rivera va provocar un cop d'estat cinc mesos després de les eleccions i instaurà una Dictadura

Eleccions generals espanyoles de 1923 foren convocades el 29 d'abril de 1923, convocades sota sufragi universal masculí. Foren les últimes eleccions convocades després de la Restauració borbònica i del tornisme de partits polítics instaurat per Antonio Cánovas del Castillo, abans que la cambra fos dissolta per la Dictadura de Primo de Rivera. En total foren escollits 409 diputats, i el vencedor fou una coalició ministerial formada per diverses fraccions del Partit Liberal:

• Liberal-Demòcrates, dirigits per Manuel García Prieto (87 diputats)
• Liberals del comte de Romanones (48 escons)
• Esquerra liberal, dirigida per Santiago Alba Bonifaz (46 escons)
• Liberals agraris, dirigits per Rafael Gasset Chinchilla (10 escons)
• Grup de Niceto Alcalá-Zamora (6 escons)
• Liberals independents (4 escons)
• Partido Reformista de Melquíades Álvarez (18 escons)
• Reformistes independents, 1 escó

Fou elegit president del Congrés Melquíades Álvarez i president del Senat Álvaro Figueroa y Torres Mendieta, comte de Romanones. El cap de govern fou Manuel García Prieto. El 13 de setembre de 1923 Miguel Primo de Rivera va fer un pronunciament i va dissoldre la Cambra.

Composició de la Cambra

← Eleccions generals espanyoles, 29 d'abril de 1923 →
Partit	Escons	Líder
Ministerials	222	Manuel García Prieto
Partit Conservador	93	José Sánchez Guerra y Martínez
Lliga Regionalista	20	Francesc Cambó
Partit Conservador, sector Ciervista	18	Juan de la Cierva y Peñafiel
Partit Conservador, sector maurista	12	Antoni Maura
Partit Republicà Radical	7	Alejandro Lerroux
PSOE	7	Pablo Iglesias
Liga Monárquica de Vizcaya	5	Víctor Chávarri y Anduiza
Comunió Tradicionalista (jaumistes)	4	Marquès de Villores
Partit Republicà Català	3	Lluís Companys
Partit Republicà Democràtic Federal	2	Joaquim Pi i Arsuaga
Federació Monàrquica Autonomista	2	Santiago Güell i López
Federació Democràtica Nacionalista	2	Francesc Macià
Agrupació Regional d'Acció Catòlica	1	Luis García Guijarro
Partit Nacionalista Basc	1	Manuel Aranzadi Irujo
Agrari	1	Cándido Casanueva Gorjón
PURA	1	Fèlix Azzati i Descalci
Partit Integrista	1	Manuel Senante y Martínez
Regionalistes aragonesos	1	Francisco Bastos Ansart
Catòlic independent	1
Independents	5

Resultats per circumscripcions

Catalunya

• Barcelona
  • Francesc Cambó i Batlle (Lliga Regionalista)
  • Ramon Albó i Martí (Lliga Regionalista)
  • Narcís Batlle i Baró (Lliga Regionalista)
  • Josep Bertran i Musitu (Lliga Regionalista)
  • Josep Creixell i Iglesias (Lliga Regionalista)
  • Antoni Martínez i Domingo (Lliga Regionalista)
  • Antoni Miracle i Mercader (Lliga Regionalista)
  • Magí Morera i Galícia (Lliga Regionalista)
  • Pere Rahola i Molinas (Lliga Regionalista)
  • Albert Rusiñol i Prats (Lliga Regionalista)
  • Josep Maria Trias de Bes i Giró (Lliga Regionalista)
  • Lluís Companys i Jover (Partit Republicà Català)
  • Domènec Palet i Barba (Partit Republicà Català)
  • Emiliano Iglesias Ambrosio (Partit Republicà Radical)
  • Alejandro Lerroux García (Partit Republicà Radical)
  • Manuel Maria Girona i Fernàndez Maqueira (Federació Monàrquica Autonomista)
  • Santiago Güell i López (Federació Monàrquica Autonomista)
  • Lluís Moret i Català (Izquierda Liberal)
  • Joan Palà i Claret (Liberal Demòcrata)
  • Enric Ràfols i Martí (Liberal romanonista)
• Girona
  • Narcís Pla i Carreras (Lliga Regionalista)
  • Ignasi de Ventós i Mir (Lliga Regionalista)
  • Joan Ventosa i Calvell (Lliga Regionalista)
  • Narcís Pla i Deniel (Federació Monàrquica Autonomista)
  • Salvador Albert i Pey (PRC)
  • Joan Dagas i Puigbó (Partido Reformista)
  • Juli Fournier i Cuadros (Partit Conservador)
  • Manuel Rius i Rius, marquès d'Olèrdola (Unión Monárquica Nacional)
• Lleida
  • Eduard Aunós Pérez (Lliga Regionalista)
  • Manuel Florensa i Farré (Lliga Regionalista)
  • Josep Matheu i Ferrer (Lliga Regionalista)
  • Felip Rodés i Baldrich (independent dins la Lliga Regionalista)
  • Daniel Riu i Periquet (Izquierda Liberal)
  • Emili Riu i Periquet (Izquierda Liberal)
  • Joan Sarradell i Farràs (Izquierda Liberal)
  • Joaquim Dualde i Gómez (Partido Reformista)
  • Francesc Macià i Llussà (Federació Democràtica Nacionalista)
• Tarragona
  • Carles Maristany i Benito (Lliga Regionalista)
  • Eduard Recasens i Mercader (Lliga Regionalista)
  • Albert Dasca i Boada (Izquierda Liberal)
  • Marcel·lí Domingo i Sanjuan (PRC)
  • Manuel Kindelán y de la Torre (Liberal-Demócrata)
  • Josep Nicolau i Sabater (Unión Monárquica Nacional)
  • Julià Nougués i Subirà (Partit Republicà Democràtic Federal)
  • Lluís Plandiura i Pou (Liberal romanonista)

Illes Balears

• Lluís Alemany Pujol (Izquierda Liberal)
• Joan March Ordinas (Izquierda Liberal)
• Carles Roman Ferrer (Izquierda Liberal)
• Josep Teodor Canet Menéndez (republicà)
• Antoni Maura i Montaner (Conservador)
• Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador)
• Guillermo García Parreño López (Conservador Ciervista)
• Alexandre Rosselló i Pastors (liberal romanonista)

País Valencià

• Alacant
  • José Beneyto Rostoll (liberal-demòcrata)
  • Antonio Hernández Pérez (liberal-demòcrata)
  • Salvador Raventós Clivilles (liberal-demòcrata)
  • José Martínez Arenas (liberal-demòcrata)
  • Alfonso de Rojas y Pascual de Bonanza (liberal-demòcrata)
  • Vicente Ruiz Valarino (liberal-demòcrata)
  • Salvador Canals y Vilaró (Conservador)
  • José Jorro Miranda comte d'Altea (Conservador)
  • Joaquim Salvatella i Gisbert (liberal romanonista)
  • Rafael Beltrán Ausó (Liberal romanonista)
• Castelló
  • Vicente Cantos Figuerola (liberal-demòcrata)
  • Juan Navarro Reverter y Gomis (liberal-demòcrata)
  • Ramón Saiz de Carlos (liberal-demòcrata)
  • Faustí Valentín i Torrejón (liberal-demòcrata)
  • Ricardo de la Cierva y Codorníu (Conservador Ciervista)
  • Luis Montiel Balanzat (Conservador Ciervista)
  • Fernando Gasset Lacasaña (Partit Republicà Radical)
• València
  • Miguel Alcalá Martínez (Izquierda Liberal)
  • Emeterio Muga Díez (Izquierda Liberal)
  • Melchor Román Adrover (Izquierda Liberal)
  • José Campos Crespo (liberal romanonista)
  • Manuel García del Moral y de Lamata (liberal romanonista)
  • Juan Izquierdo Alcaide (liberal romanonista)
  • Manuel Falcó Escandón, marquès de Pons (liberal-demòcrata)
  • José García-Berlanga Pardo (liberal-demòcrata)
  • Francisco Rubio Goula (liberal-demòcrata)
  • Carlos Hernández Lázaro (Conservador)
  • Vicente Puigmoltó Rodríguez-Trelles, comte de Torrefiel (Conservador)
  • Fèlix Azzati i Descalci (PURA)
  • Adolfo Beltrán Ibáñez (republicà)
  • Luis García Guijarro (Comunió Tradicionalista)
  • Gustavo Pittaluga Fattorini (Partido Reformista)

Enllaços externs

• Resultats de les eleccions de 1923
• Diputats elegits el 1923