Eleccions generals espanyoles de 1923

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions generals espanyoles de 1923
 ← 1920 Modifica el valor a WikidataEspanya Modifica el valor a Wikidata 1931 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data29 abril 1923 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions generals espanyoles Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir437 diputat al Congrés dels Diputats Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat4.782.347 Modifica el valor a Wikidata
2.056.974
   43.01٪
Nombre de vots vàlids2.056.974    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 PL  — Manuel García Prieto
979.435   47.62٪
Diputat 223
<1
2>
 PLC  — José Sánchez Guerra y Martínez
591.026   28.73٪
Diputat 124
<1
2>
 Partido Reformista  — Melquiades Álvarez González-Posada
129.225   6.28٪
Diputat 15
<1
2>
 Lliga Regionalista  — Francesc Cambó i Batlle
110.007   5.35٪
Diputat 22
<1
2>
 PSOE  — Pablo Iglesias Posse
38.151   1.85٪
Diputat 7
<1
2>
 PRR  — Alejandro Lerroux García
17.189   0.84٪
Diputat 5
Primo de Rivera va provocar un cop d'estat cinc mesos després de les eleccions i instaurà una Dictadura

Eleccions generals espanyoles de 1923 foren convocades el 29 d'abril de 1923,[1][2] convocades sota sufragi universal masculí. Foren les últimes eleccions convocades després de la Restauració borbònica i del tornisme de partits polítics instaurat per Antonio Cánovas del Castillo, abans que la cambra fos dissolta per la Dictadura de Primo de Rivera.[3] En total foren escollits 409 diputats, i el vencedor fou una coalició ministerial formada per diverses fraccions del Partit Liberal:[4]

Fou elegit president del Congrés Melquíades Álvarez i president del Senat Álvaro Figueroa y Torres Mendieta, comte de Romanones. El cap de govern fou Manuel García Prieto. El 13 de setembre de 1923 Miguel Primo de Rivera va fer un pronunciament i va dissoldre la Cambra.

El resultat va estar determinat per la sistemàtica tupinada perpetrada mitjançant la xarxa caciquil estesa per tot el territori.[5][6] En el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com succeïa als règims parlamentaris.

Composició de la Cambra[modifica]

← Eleccions generals espanyoles, 29 d'abril de 1923 →
Partit Escons Líder
Ministerials 222 Manuel García Prieto
Partit Conservador 93 José Sánchez Guerra y Martínez
Lliga Regionalista 20 Francesc Cambó
Partit Conservador, sector Ciervista 18 Juan de la Cierva y Peñafiel
Partit Conservador, sector maurista 12 Antoni Maura
Partit Republicà Radical 7 Alejandro Lerroux
PSOE 7 Pablo Iglesias
Liga Monárquica de Vizcaya 5 Víctor Chávarri y Anduiza
Comunió Tradicionalista (jaumistes) 4 Marquès de Villores
Partit Republicà Català 3 Lluís Companys
Partit Republicà Democràtic Federal 2 Joaquim Pi i Arsuaga
Federació Monàrquica Autonomista 2 Santiago Güell i López
Federació Democràtica Nacionalista 2 Francesc Macià
Agrupació Regional d'Acció Catòlica 1 Luis García Guijarro
Partit Nacionalista Basc 1 Manuel Aranzadi Irujo
Agrari 1 Cándido Casanueva Gorjón
PURA 1 Fèlix Azzati i Descalci
Partit Integrista 1 Manuel Senante y Martínez
Regionalistes aragonesos 1 Francisco Bastos Ansart
Catòlic independent 1
Independents 5

Resultats per circumscripcions[modifica]

Catalunya[modifica]

Illes Balears[modifica]

País Valencià[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Marti, Pep. «De Primo de Rivera a l'11-M: les batalles històriques de les eleccions espanyoles». Nacio Digital. [Consulta: 1r octubre 2023].
  2. ↑ Martinez Cuadrado, Miguel. Elecciones y partidos políticos de España (1888-1931) (en castellà). Taurus, 1969, p. 512. 
  3. ↑ Moreno-Luzón, Javier «Political Clientelism, Elites, and Caciquismo in Restoration Spain (1875—1923)» (en anglès). European History Quarterly, 37, 3, 2007-07, pàg. 417–441. DOI: 10.1177/0265691407078445. ISSN: 0265-6914.
  4. ↑ Villa García, Roberto «¿Un sufragio en declive?: las elecciones al Congreso de 1923». Historia y política: Ideas, procesos y movimientos sociales, 43, 2020, pàg. 255–290. ISSN: 1575-0361.
  5. ↑ Romero Salvador, Carmelo. Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (en castellà). Los Libros De La Catarata, 2021-05-13, p. 72. ISBN 978-84-1352-216-6. 
  6. ↑ Varela Ortega, José. Los amigos políticos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración, 1875-1900 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2001, p. 493. ISBN 978-84-95379-13-9. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_generals_espanyoles_de_1923&oldid=33288103»