Juan Bautista Aznar-Cabañas

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJuan Bautista Aznar-Cabañas
Juan Bautista Aznar.jpg
Nom original Juan Bautista Aznar Cabañas
 President del Consell de Ministres d'Espanya
Escudo de España 1874-1931.svg
1931 – 1931
 Ministre de Marina
Escudo de España 1874-1931.svg
16 de febrer de 1923 – 15 de setembre de 1923
President Manuel García Prieto
Dades biogràfiques
Naixement 1860
Cadis, (Espanya)
Mort 1933
Madrid, (Espanya)
Residència carrer Serrano
Nacionalitat Espanyola
Religió Catòlica
Activitat professional
Ocupació Militar
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Juan Bautista Aznar-Cabañas (Cadis, 1860 - Madrid, 1933) fou un mariner i polític espanyol. Va ser l'últim president del Consell de Ministres de la monarquia d'Alfons XIII, previ a la instauració de la Segona República.

Carrera militar[modifica]

Després d'una brillant carrera militar, en la qual va destacar la seva participació en la batalla naval de Santiago de Cuba com a tercer comandant de l'Infanta María Teresa, vaixell almirall de l'almirall Cervera i el seu paper al comandament de l'esquadra espanyola en les campanyes desenvolupades al Marroc[1] especialment en el suport amb artilleria naval durant la reconquesta de Axdir, va entrar en política pocs mesos abans del cop d'estat de Primo de Rivera, sent ministre de marina el 1923 amb el govern de Manuel García Prieto.[2]

Després d'aconseguir el grau d'almirall, el 1931 va ser cridat per substituir el general Dámaso Berenguer y Fusté com a cap del que seria l'últim govern de la monarquia d'Alfons XIII d'Espanya.

President del Govern[modifica]

En el gabinet de l'almirall Aznar hi havia dues corrents monàrquiques contraposades: la corrent «dura» representada per Juan de la Cierva y Peñafiel (alta burgesia), i la corrent "transigent", disposada a pactar amb els republicans representada pel Comte de Romanones, en aquell moment a la presó Model de Madrid. En el punt mitjà, i a càrrec del Ministeri de Governació, es trobava José María de Hoyos y Vinent de la Torre O'Neill, Marqués de Hoyos. Com a Ministre de la Guerra estava el general Dámaso Berenguer (que havia estat l'anterior president del Govern), el comte de Bugallal Araujo en el grup "la Cierva" i com a Director General de la Guàrdia Civil el general Sanjurjo. La resta del gabinet el formaven el Duc de Maura, l'almirall José Rivera i els empresaris Ventosa y Gascón y Marín. La Cierva i Bugallal mantenien la postura que la monarquia havia de resistir-se a la República per qualsevol mitjà, fins i tot utilitzant la Guàrdia Civil, a la qual cosa es va oposar Sanjurjo en comprovar després de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 que els republicans eren majoria a les ciutats importants, cosa que significava el grup més important de "republicans il·lustrats antimonàrquics".

El comte de Romanones, després d'intentar inútilment arribar a una transacció amb els republicans de crear un govern de transició, era partidari que el rei abandonés Espanya, decisió que va prendre el rei.

Referències[modifica]

  1. (Peña González 2006, p. 314)
  2. (Merino 2004, p. 154)

Bibliografia[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Luis Silvela y Casado
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre de Marina

1923
Succeït per:
Gabriel Antón Iboleón
Precedit per:
Dámaso Berenguer y Fusté
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
President del Govern Espanyol

1931
Succeït per:
Niceto Alcalá-Zamora