Torcuato Fernández Miranda Hevia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Torcuato Fernández Miranda
70è President del Govern d'Espanya
3r de la Dictadura Franquista (1939-1975)
COA Spain 1945 1977.svg
20 de desembre de 1973 – 31 de desembre de 1973
Ministre Secretari General del Moviment[1]
Bandera FE JONS.svg
29 d'octubre de 1969 – 3 de gener de 1974
President de les Corts Espanyoles
COA Spain 1945 1977.svg
6 de desembre de 1975 – 15 de juny de 1977
Antonio Hernández Gil
(Darrer President de les
Corts)
Dades biogràfiques
Naixement 10 de novembre de 1915
Spain (1785-1873 and 1875-1931) Gijón (Astúries, Espanya)
Mort 19 de juny de 1980 (als 64 anys)
Regne Unit Londres (Anglaterra, Regne Unit)
Nacionalitat Espanyola
Ocupació Polític
Partit polític Cap

Torcuato Fernández-Miranda Hevia (Gijón, 10 de novembre de 1915 - Londres, 19 de juny de 1980) fou un polític espanyol durant la dictadura franquista i la transició.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar Dret, i es doctorà en Dret polític.

Va començar a iniciar-se amb política, sent nomenat Secretari General del Movimiento Nacional. Franco li tenia confiança, i per això, se li encomanà que formés part de l'equip que havia d'educar el príncep Joan Carles de Borbó, que posteriorment (1969) seria nomenat successor de Franco com a Cap d'estat quan aquest morís.

Quan Luis Carrero Blanco va ser president del govern (9 de juny de 1973 - 20 de desembre de 1973), ell va ser nomenat Vicepresident del govern, quan va ser nomenat president, el mateix 20 de desembre, va conservar el títol de Vicepresident.

Va ser President del govern (20 de desembre de 1973 - 31 de desembre de 1973), va cobrir com a Vice president que era la interinitat que marcava la Llei Orgànica de l'estat fins que es va nomenar per part de Franco previa terna de 3 noms del Consell del Regne a Carlos Arias Navarro.

Ell era un dels favorits per succeir a Carrero Blanco (sense ser provisional), però Carlos Arias Navarro, havia estat batlle de Madrid des de 1965 a 1973, i tenia més bones relacions amb Franco. Així deixà la presidència a Carlos Arias Navarro i la Vicepresidència a José García Hernández, el 31 de desembre de 1974.

Va ser nomenat pel Rei President de les Corts i del Consell del Regne] (1975-1977), quan Carlos Arias Navarro encara era President del Govern i va impulsar des de la seva posició l'inici de la Transició quan va crear a Les Corts procediments interns que possibilitarien posteriorment l'aprovació de la Llei per a la Reforma Política. Quan el Rei va aconseguir forçar la dimissió de Carlos Arias Navarro, va aconseguir contra tot pronòstic des del Consell del Regne, entregar al Rei una terna de 3 noms en la que apareixia un semi desconegut Adolfo Suárez González, després va redactar la base del que seria la Llei per a la Reforma Política que el Govern Suárez va desenvolupar. Va dimitir del càrrec per desacords amb el nou govern d'Adolfo Suárez González, just va dimitir abans que se celebraren les primeres eleccions postfranquistes de 1977.

Va morir en un viatge a Londres el 19 de juny de 1980, als 64 anys.

Obres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
José Solís Ruiz
Ministre Secretari General del Moviment
Falange Espanyola

1969-1974
Succeït per:
José Utrera Molina
Precedit per:
Luis Carrero Blanco
President del Govern d'Espanya
Espanya

20 de desembre de 1973–- 3 de gener de 1974
Succeït per:
Carlos Arias Navarro
Precedit per:
Luis Carrero Blanco
Vicepresident del Govern d'Espanya
9 de juny de 1973–- 3 de gener de 1974
Succeït per:
José García Hernández