Francisco Coloma Gallegos

Francisco Coloma Gallegos
Biografia
Naixement	26 abril 1912 ; San Esteban (província d'Astúries)
Mort	28 setembre 1993 (81 anys); Sevilla
Capità general de la Quarta Regió Militar
	5 març 1976 – 2 maig 1978 ; ← Salvador Bañuls y Navarro – Antonio Ibáñez Freire →
Procurador a Corts
	12 juny 1973 – 23 desembre 1975 ; ← Juan Castañón de Mena – Félix Álvarez-Arenas y Pacheco → ; Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministre de l'Exèrcit
	9 juny 1973 – 12 desembre 1975 ; ← Juan Castañón de Mena – Félix Álvarez-Arenas y Pacheco →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Militar
Carrera militar
Lleialtat	República Espanyola; Bàndol Nacional; Dictadura franquista
Branca militar	Exèrcit de Terra
Rang militar	Capità General
Conflicte	Guerra Civil Espanyola
	Premis (1975) Gran Creu de l'Orde de Carles III; (1970) Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil; (1970) Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc; (1968) Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc; (1965) Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild ;

Francisco de Paula Coloma Gallegos y Pérez (San Esteban de Pravia, Astúries, 26 d'abril de 1912 - Sevilla, 28 de setembre de 1993) va ser un militar espanyol que va ocupar càrrecs importants durant la Dictadura franquista.

Biografia[modifica]

En 1930 ingressa en l'Acadèmia General Militar de Saragossa, per posteriorment passar per l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo, on va ser promogut a tinent en 1934 i destinat a Jaca. S'incorpora al Primer Terç de la Legió Espanyola amb guarnició a Melilla. En iniciar-se la Guerra Civil espanyola es trasllada a la Península amb la seva bandera, combatent en el front de Toledo. Ferit en quatre ocasions, rep la Medalla Militar Individual al front d'Astúries.

En acabar la contesa torna al Protectorat espanyol al Marroc per a, posteriorment i amb el grau de comandant, ingressar com a alumne en l'Escola d'Estat Major, i en acabar els seus estudis és destinat a la caserna general de la 101a Divisió, a Melilla. Des d'agost de 1959 fins a gener de 1961 va ser Coronel al comandament del Terç Don Juan de Áustria de la Legió, de guarnició en el Sàhara Espanyol. Va ser Ministre de l'Exèrcit des de l'11 de juny de 1973 fins al 12 de desembre de 1975. Durant el seu ministeri va encarregar una recerca militar secreta i extraoficial per aclarir el magnicidi de Carrero Blanco, denominada "Operació Cantàbria".

Càrrecs públics
Precedit per: Juan Castañón de Mena	Ministre de l'Exèrcit 1973-1975	Succeït per: Félix Álvarez-Arenas y Pacheco
Precedit per: Salvador Bañuls y Navarro	Capità General de Catalunya 1976-1978	Succeït per: Antonio Ibáñez Freire

XIIIè Govern de Francisco Franco (11 de juny de 1973 – 3 de gener de 1974)
Cap de l'Estat	Francisco Franco Bahamonde
President del Govern	Luis Carrero Blanco
Vicepresident de govern	Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) •
Ministres	Carlos Arias Navarro (Governació) • Antonio Barrera de Irimo (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • José María Gamazo y Manglano (Presidència) • Laureà López Rodó (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Agustín Cotorruelo Sendagorta (Comerç) • Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • José Utrera Molina (Habitatge) • Julio Rodríguez Martínez (Educació) • Fernando de Liñán y Zofio (Informació i Turisme) • Cruz Martínez Esteruelas (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals)
(← XII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIV FRANCO)

XIVè Govern de Francisco Franco (3 de gener de 1974 – 11 de març de 1975)
Cap de l'Estat	Francisco Franco Bahamonde
President del Govern	Carlos Arias Navarro
Vicepresidents de govern	José García Hernández (Governació) • Antonio Barrera de Irimo/Rafael Cabello de Alba (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball)
Ministres	Antonio Carro Martínez (Presidència) • Pedro Cortina Mauri (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Mariano Cuadra Medina (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Alfredo Santos Blanco (Indústria) • Nemesio Fernández-Cuesta Illana (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Luis Rodríguez de Miguel (Habitatge) • Cruz Martínez Esteruelas (Educació) • Pío Cabanillas Gallas/León Herrera Esteban (Informació i Turisme) • José Utrera Molina (Secr. Gral. del Movimiento) • Joaquín Gutiérrez Cano (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Alejandro Fernández Sordo (Relacions Sindicals)
(← XIII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XV FRANCO)

XVè Govern de Francisco Franco (11 de març – 12 de desembre de 1975)
Cap de l'Estat	Francisco Franco Bahamonde
President del Govern	Carlos Arias Navarro
Vicepresidents de govern	José García Hernández (Governació) • Rafael Cabello de Alba (Hisenda) • Fernando Suárez González (Treball)
Ministres	Antonio Carro Martínez (Presidència) • Pedro Cortina Mauri (Afers Exteriors) • José María Sánchez-Ventura y Pascual (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Mariano Cuadra Medina (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Alfonso Álvarez Miranda (Indústria) • José Luis Cerón Ayuso (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Luis Rodríguez de Miguel (Habitatge) • Cruz Martínez Esteruelas (Educació) • León Herrera Esteban (Informació i Turisme) • Fernando Herrero Tejedor / José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Joaquín Gutiérrez Cano (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Alejandro Fernández Sordo (Relacions Sindicals)
(← XIV FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← I PRECONSTITUCIONAL)