Pedro Cortina Mauri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgPedro Cortina Mauri
 Ministre d'Afers Exteriors[1]
COA Spain 1945 1977.svg
3 de gener de 1974 – 12 de desembre de 1975
 Ambaixador d'Espanya a França França[2]
COA Spain 1945 1977.svg
7 d'abril de 1966 – 3 de gener de 1974
Dades biogràfiques
Naixement 18 de març de 1908
La Pobla de Segur
Mort 14 de març de 1993(1993-03-14) (als 84 anys)
Madrid
Ocupació Diplomàtic, empresari
Premis Orde d'Isabel la Catòlica
Modifica dades a Wikidata

Pedro Cortina Mauri (Pobla de Segur, 18 de març de 1908 - Madrid, 14 de febrer de 1993) va ser un polític, diplomàtic i empresari espanyol. Era fill de Pedro Cortina Roca i Josefina Mauri Arnalot.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es doctorà en Dret a la Universitat de Madrid i es va diplomar en l'Acadèmia de Dret Internacional de la Haia. Va ingressar en la carrera diplomàtica al novembre de 1933.

Ha estat catedràtic de Dret Internacional Públic i Privat, professor de l'Escola Diplomàtica i membre de l'Institut Francisco Vitòria. Com a empresari en els anys 1950 va fundar la fàbrica San Miguel, Fábricas de Cerveza y Malta, de la que n'era vicepresident i conseller delegat.

De 1958 a 1966 fou sotssecretari de Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya en l'etapa en què fou ministre Fernando María Castiella.[4][5] Deixà el càrrec perquè fou nomenat ambaixador d'Espanya a París, càrrec que va ocupar fins al 1974. Després fou Ministre d'Afers exteriors als dos governs de Carlos Arias Navarro, del 3 de gener de 1974 fins al 12 de desembre de 1975, quan fou substituït per José María de Areilza. Fou l'últim ministre d'Exteriors de Franco i el primer de la Monarquia.[6]

Durant el seu mandat al capdavant de la diplomàcia espanyola va haver de fer front al greu problema de la descolonització del Sàhara Occidental, i a la Marxa verda organitzada per Hassan II de Marroc. El 14 d'agost de 1974 fou un dels impulsors del contracte entre Sonatrach (companyia estatal algeriana d'hidrocarburs) i l'espanyola Enagas. Va defensar la conveniència de realitzar un referèndum d'autodeterminació al Sàhara i es mostrà partidari la independència del Sàhara dirigida pel Front Polisario, aliat d'Algèria.[7]

Família[modifica | modifica el codi]

Era casat amb María Luisa de Alcocer Moreno, filla d'Alberto Alcocer y Ribacoba. Ha estat el pare dels coneguts empresaris Alfonso i Alberto Cortina Alcocer (un dels famosos "Albertos", casat durant vint anys amb Alicia Koplowitz).

Distincions[modifica | modifica el codi]

Entre altres distincions va rebre les Grans Creus de Carles III, d'Isabel la Catòlica, al Mèrit Civil, Mèrit Militar i San Raimundo de Peñafort. Estava així mateix en possessió de la Gran Creu de la Legió d'Honor francesa.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]



Càrrecs públics
Precedit per:
Laureano López Rodó
Ministre d'Afers Exteriors d'Espanya
Espanya

1974-1975
Succeït per:
José María de Areilza
Precedit per:
Carlos de Miranda y Quartin
Ambaixador d'Espanya
a França França
Segona República Espanyola

1966-1974
Succeït per:
Miguel María de Lojendio e Irure