Pedro Cortina Mauri

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPedro Cortina Mauri
COA Spain 1945 1977.svg  Ministre d'Assumptes Exteriors 

gener 1974 - desembre 1975
Laureà López Rodó - José María de Areilza
COA Spain 1945 1977.svg  Ambaixador d'Espanya a França 

1966 - 1974
Carlos de Miranda y Quartín - Miguel María de Lojendio Irure
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador a les Corts franquistes 


COA Spain 1945 1977.svg  Subsecretari d'Afers Exteriors 


José Fernández-Villaverde
Dades biogràfiques
Naixement Pedro Cortina Mauri
18 de març de 1908
la Pobla de Segur
Mort 14 de febrer de 1993 (84 anys)
Madrid
Activitat professional
Ocupació Diplomàtic, polític i empresari
Dades familiars
Fills
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Pere Cortina Mauri (Pobla de Segur, 18 de març de 1908 - Madrid, 14 de febrer de 1993) va ser un polític, diplomàtic i empresari espanyol. Era fill de Pere Cortina Roca i Josefina Mauri Arnalot.[1]

Biografia[modifica]

Es doctorà en Dret a la Universitat de Madrid i es va diplomar a l'Acadèmia de Dret Internacional de l'Haia. Va ingressar a la carrera diplomàtica el novembre de 1933.

Ha estat catedràtic de Dret Internacional Públic i Privat, professor de l'Escola Diplomàtica i membre de l'Institut Francisco Vitòria. Com a empresari en els anys 1950 va fundar la fàbrica San Miguel, Fábricas de Cerveza y Malta, de la que n'era vicepresident i conseller delegat.

Del 1958 al 1966 fou sotssecretari de Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya en l'etapa en què fou ministre Fernando María Castiella.[2][3] Deixà el càrrec perquè fou nomenat ambaixador d'Espanya a París, càrrec que va ocupar fins al 1974. Després fou Ministre d'Afers exteriors als dos governs de Carlos Arias Navarro, del 3 de gener de 1974 fins al 12 de desembre de 1975, quan fou substituït per José María de Areilza. Fou l'últim ministre d'Exteriors de Franco i el primer de la Monarquia.[4]

Durant el seu mandat al capdavant de la diplomàcia espanyola va haver de fer front al greu problema de la descolonització del Sàhara Occidental, i a la Marxa verda organitzada per Hassan II de Marroc. El 14 d'agost de 1974 fou un dels impulsors del contracte entre Sonatrach (companyia estatal algeriana d'hidrocarburs) i l'espanyola Enagas. Va defensar la conveniència de realitzar un referèndum d'autodeterminació al Sàhara i es mostrà partidari la independència del Sàhara dirigida pel Front Polisario, aliat d'Algèria.[5]

Família[modifica]

Era casat amb María Luisa de Alcocer Moreno, filla d'Alberto Alcocer y Ribacoba. Ha estat el pare dels coneguts empresaris Alfonso i Alberto Cortina Alcocer (un dels famosos "Albertos", casat durant vint anys amb Alicia Koplowitz).

Distincions[modifica]

Entre d'altres distincions va rebre les Grans Creus de Carles III, d'Isabel la Catòlica, al Mèrit Civil, Mèrit Militar i San Raimundo de Peñafort. Estava així mateix en possessió de la Gran Creu de la Legió d'Honor francesa.[6]

Referències[modifica]

  1. Pedro Cortina y Mauri a geneall.net
  2. Fotografia de la presa de possessió en el càrrec a ABC, 4 de març de 1958
  3. Cessament en el càrrec BOE dle 25 d'abril de 1966
  4. Historia general de España y América: La época de Franco, Volum 2, Volum 19 per Luis Suárez Fernández i Manuel Espadas Burgos p. 156, 340, 341 i 423
  5. PEDRO CORTINA MAURI : El ministro favorable a la autodeterminación a El Periódico Mediterráneo, 6 de novembre de 2005
  6. Pedro Cortina Mauri, último ministro de Asuntos Exteriores del general Franco, necrològica a El País, 15 de febrer de 1993


Càrrecs públics
Precedit per:
Laureano López Rodó
Ministre d'Afers Exteriors d'Espanya
Espanya

1974-1975
Succeït per:
José María de Areilza
Precedit per:
Carlos de Miranda y Quartin
Ambaixador d'Espanya
a França França
Segona República Espanyola

1966-1974
Succeït per:
Miguel María de Lojendio e Irure