Joaquín Gutiérrez Cano

Joaquín Gutiérrez Cano
Biografia
Naixement	29 novembre 1920 ; Madrid
Mort	2 març 2009 (88 anys)
Procurador a Corts
	4 gener 1974 – 23 desembre 1975 ; ← Cruz Martínez Esteruelas – Alfonso Osorio García → ; Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministre de Planificació del Desenvolupament
	3 gener 1974 – 11 desembre 1975 ; ← Cruz Martínez Esteruelas – Alfonso Osorio García →
Procurador a Corts
	31 maig 1961 – 18 juny 1963 – Rodolfo Argamentería García → ; Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	16 maig 1958 – 18 abril 1961 ; ← Mariano Rojas Morales – Victor Audera Oliver → ; Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Ambaixador d'Espanya al Japó
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, polític
Membre de	Fundació Nacional Francisco Franco
	Premis (1975) Gran Creu de l'Orde de Carles III; (1972) Gran creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes; (1971) Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi; (1965) Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil; (1963) Gran Creu de l'Orde de Cisneros ;

Joaquín Gutiérrez Cano (Madrid, 29 de novembre de 1920 - 2 de març de 2009) va ser un polític i diplomàtic espanyol. Va ser director executiu del Banc Mundial, ambaixador d'Espanya al Japó i ministre durant el Franquisme.

Carrera[modifica]

Va estudiar dret i va entrar a l'Escola Diplomàtica convertint-se en diplomàtic. Va ser destinat a Alemanya com a agregat comercial el 1950. En els següents anys va ocupar diversos càrrecs públics com el de cap del Sindicat Nacional de Fruits i Productes agrícoles, vicecrecretari d'Ordenació Econòmic Sindical Nacional i procurador en Corts.^[1] El 1962, va ser nomenat Director Executiu del Banc Mundial, càrrec que va exercir durant sis anys. De retorn a Espanya, va ser president de Tecniberia (Associació Espanyola d'empreses d'Enginyeria, Consultoria i Serveis Tecnològics) fins al seu nomenament com a ambaixador al Japó el 1972. Va ser conseller del Banc d'Espanya.

Va saltar a la política d'alt nivell el 1974 com a ministre de Planificació del Desenvolupament amb Carlos Arias Navarro, després de l'atemptat terrorista contra el president del Govern Carrero Blanco. Després de la defunció de Franco va tornar a l'empresa privada i va dedicar la seva fortuna personal a preservar la memòria del general. Per a això va crear la Fundació Nacional Francisco Franco, la presidència de la qual va cedir a Carmen Franco Polo, i de la qual ha estat vicepresident executiu fins a la seva mort.

Distincions[modifica]

Gran Creu de Carles III
Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi
Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil
Gran Oficial de l'Orde del Mèrit de la República Italiana
Gran Oficial de l'Orde del Sol Naixent del Japó
Comanador de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
Gran Oficial de l'Orde de l'Infant Don Henrique de Portugal

Referències[modifica]

↑ Fitxa del Congrés dels Diputats

Bibliografia[modifica]

Muniesa i Brito, Bernat. En l'oficina de Joseph Estevan Dolz. Dictadura y Transición. La España lampedusiana. I: La Dictadura Franquista. 1939-1975.. Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 2005. ISBN 84-475-2889-8.

Enllaços externs[modifica]

Càrrecs públics
Precedit per: Cruz Martínez Esteruelas	Ministre de Planificació pel Desenvolupament 1974-1975	Succeït per: Desapareix

[1] Fitxa del Congrés dels Diputats

[1]

XIVè Govern de Francisco Franco (3 de gener de 1974 – 11 de març de 1975)
Cap de l'Estat	Francisco Franco Bahamonde
President del Govern	Carlos Arias Navarro
Vicepresidents de govern	José García Hernández (Governació) • Antonio Barrera de Irimo/Rafael Cabello de Alba (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball)
Ministres	Antonio Carro Martínez (Presidència) • Pedro Cortina Mauri (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Mariano Cuadra Medina (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Alfredo Santos Blanco (Indústria) • Nemesio Fernández-Cuesta Illana (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Luis Rodríguez de Miguel (Habitatge) • Cruz Martínez Esteruelas (Educació) • Pío Cabanillas Gallas/León Herrera Esteban (Informació i Turisme) • José Utrera Molina (Secr. Gral. del Movimiento) • Joaquín Gutiérrez Cano (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Alejandro Fernández Sordo (Relacions Sindicals)
(← XIII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XV FRANCO)

XVè Govern de Francisco Franco (11 de març – 12 de desembre de 1975)
Cap de l'Estat	Francisco Franco Bahamonde
President del Govern	Carlos Arias Navarro
Vicepresidents de govern	José García Hernández (Governació) • Rafael Cabello de Alba (Hisenda) • Fernando Suárez González (Treball)
Ministres	Antonio Carro Martínez (Presidència) • Pedro Cortina Mauri (Afers Exteriors) • José María Sánchez-Ventura y Pascual (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Mariano Cuadra Medina (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Alfonso Álvarez Miranda (Indústria) • José Luis Cerón Ayuso (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Luis Rodríguez de Miguel (Habitatge) • Cruz Martínez Esteruelas (Educació) • León Herrera Esteban (Informació i Turisme) • Fernando Herrero Tejedor / José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Joaquín Gutiérrez Cano (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Alejandro Fernández Sordo (Relacions Sindicals)
(← XIV FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← I PRECONSTITUCIONAL)