Licinio de la Fuente de la Fuente

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLicinio de la Fuente de la Fuente
Licinio de la Fuente (1970).jpg
Biografia
Naixement 7 d'agost de 1923
Noez (Toledo) Espanya Espanya
Mort 26 de febrer de 2015(2015-02-26) (als 91 anys)
Madrid
COA Spain 1945 1977.svg  Ministre de Treball[1]
29 d'octubre de 1969 – 4 de març de 1975
Escudo de España (1977-1981).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
30 de juny de 1977 – 2 de gener de 1979
Circumscripció Toledo
Dades personals
Educació Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació Polític
Partit polític FET de las JONS Bandera FE JONS.svg,
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Licinio de la Fuente de la Fuente (Noez, província de Toledo, 7 d'agost de 1923- Madrid 26 de febrer de 2015) és un polític i empresari espanyol que va ser Ministre de Treball durant la dictadura de Francisco Franco. Sobre ell hi ha una ordre de captura internacional per la firma de les sentències de mort per garrot vil de Salvador Puig Antich (2 de març de 1974).[2]

Biografia[modifica]

Va néixer al petit poble toledà de Noez en el si d'una família humil d'agricultors. Durant la Guerra Civil era nen i a causa del seu bon expedient acadèmic va estar preseleccionat per ser un dels 'nens de la guerra' que van ser enviats a Rússia.

Poc després va fugir amb la seva família de la zona republicana a la zona nacional, travessant la línia del front en el riu Tajo.

Carrera política[modifica]

Va estudiar Dret mitjançant beques a la Universitat Complutense de Madrid i va arribar a ser Advocat de l'Estat. Va ser Governador Civil i Cap Provincial del Movimiento de la província de Càceres (1956 - 1960) i Ministre de Treball d'Espanya (1969 - 1975). Durant el seu mandat de Ministre de Treball es va centrar especialment a ampliar la cobertura de la Seguretat Social. En el període 1974-1975 va assumir les funcions de Vicepresident del Govern, sent President Carlos Arias Navarro. En 1975 dimiteix del seu càrrec de Ministre a causa de les discrepàncies amb Arias Navarro, principalment causades per l'aprovació d'una llei de vaga que minvava els drets dels treballadors.

En 1976, aprovada la Llei per a la Reforma Política va fundar el partit Democràcia Social, que es va integrar amb altres sis en la coalició Alianza Popular (AP), denominada per la premsa "Els set magnífics", la qual va acabar transformant-se en un partit únic, sota el lideratge de Manuel Fraga Iribarne. Amb els anys, AP, el partit que Licinio de la Fuente cofundà, es fusionaria amb el Partit Demòcrata Popular (PDP) i el Partit Liberal (PL) per crear l'actual Partit Popular. Fou elegit diputat per Toledo a les eleccions generals espanyoles de 1977 per Alianza Popular.[3] Posteriorment, després de la seva marxa de la política activa, va ser membre del Consell d'Administració de nombroses empreses.

Imputació judicial[modifica]

El 31 d'octubre del 2014, la jutgessa argentina María de Servini, instructora de la causa penal contra el franquisme, i basant-se en el Principi de justícia universal, envia una ordre de detenció internacional contra Licinio de la Fuente i uns altres divuit dirigents de la dictadura franquista, sol·licitant la seva extradició amb l'objectiu d'interrogar-los.[4][5] La magistrada imputa a Licinio de la Fuente "haver convalidat amb la seva signatura la sentència de mort de Salvador Puig i Antich", executat a garrot vil el 2 de març de 1974.[6]

Obres[modifica]

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Jesús Romeo Gorría
Ministre de Treball
Escut de l'estat espanyol

1969- 1975
Succeït per:
Fernando Suárez González