Julio Rodríguez Martínez

Julio Rodríguez Martínez
	;
Biografia
Naixement	25 abril 1928 ; Armilla (Província de Granada)
Mort	29 gener 1979 (50 anys); Santiago de Xile
Ministre d'Educació i Ciència
	9 juny 1973 – 3 gener 1974 ; ← José Luis Villar Palasí – Cruz Martínez Esteruelas →
Procurador a Corts
	21 desembre 1972 – 11 febrer 1974 ; ← Luis Sánchez Agesta, José Luis Villar Palasí – Gratiniano Nieto Gallo, Cruz Martínez Esteruelas → ; Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Rector de la Universitat Autònoma de Madrid
	1972 – 1973
Dades personals
Formació	Universitat de Granada ; Universitat de Madrid ; Universitat de Cambridge
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Professor d'Universitat
Ocupador	Universitat Autònoma de Madrid ; Universitat de Navarra ; Universitat de Salamanca ; Consell Superior d'Investigacions Científiques
Partit	Opus Dei
Membre de	Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia
	Premis (1974) Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc; (1967) Orde civil d'Alfons X el Savi; gran creu de l'Orde de Maig; Gran Creu de l'Orde de Carles III ;

Julio Rodríguez Martínez (Armilla (Granada), 25 d'abril de 1928 - Santiago de Xile, 29 de gener de 1979) fou un professor universitari i Ministre d'Educació d'Espanya.

Formació[modifica]

Julio Rodríguez Martínez va ser Doctor en Ciències Químiques (1953) i en Farmàcia (1955) per la Universitat de Madrid, catedràtic de Cristal·lografia i Mineralogia en la Universitat de Salamanca (1962) i en la Universitat Autònoma de Madrid (1968), de la qual també va ser rector (1972-1973).^[1] Va estar vinculat al partit Força Nova, de Blas Piñar.

Carrera política. El calendari julià[modifica]

Membre de l'Opus Dei, procurador a Corts entre 1971 i 1977, va ser nomenat Ministre d'Educació del govern de Carrero Blanco el 9 de juny de 1973. En aquest mateix any va expulsar de la seva càtedra al seu company en la Universitat Autònoma de Madrid el filòsof marxista Carlos París i va tancar el seu departament. El 3 de gener de 1974, després de l'assassinat de l'almirall Carrero Blanco, va ser destituït,

A ell es deu una coneguda reforma del calendari acadèmic universitari, que igualava l'any natural amb l'any acadèmic, i que en to humorístic va ser denominat calendari julià. A Espanya l'any acadèmic ordinari per a tots els nivells d'ensenyament finalitza, aproximadament, el 30 de juny i comença, també aproximadament, entre mitjans de setembre i principis d'octubre, reservant-se les primeres setmanes de setembre per a exàmens de recuperació. La reforma de Julio Rodríguez Martínez establia el començament del curs el 7 de gener de cada any, finalitzant a la fi del mes de desembre. El canvi, que solament es va dur a terme per a primer curs de totes les universitats espanyoles, va implicar que el curs que havia de començar a l'octubre de 1973 comencés en gener de 1974, amb la qual cosa els estudiants afectats van tenir sis mesos de vacances. La mesura va produir el rebuig de la comunitat universitària i de l'administració de l'època. L'Ordre Ministerial que implantava el canvi va ser derogada al cap de pocs mesos per un Decret Ministerial^[2] del seu successor en el càrrec, Cruz Martínez Esteruelas, tornant totes les facultats universitàries espanyoles a recuperar el calendari ordinari al curs següent.

Obres[modifica]

Julio Rodríguez Martínez, Juan de Dios López González. Introducción a la radiactividad. 2a edició. Universidad Autónoma de Madrid, 1969. ISBN 978-84-600-0451-6.
Julio Rodríguez Martínez, Ángel Hoyos de Castro. Dinamismo cristalino y cristalizaciones orientadas. Real Academia de Farmacia, 1974.
Julio Rodríguez Martínez. Aspectos de la investigación científica en cristalografía y mineralogía. Universidad Autónoma de Madrid, 1969.
Julio Rodríguez Martínez. La personalidad científica de José María Albareda, 1966.
Julio Rodríguez Martínez. Actividad y dinamismo cristalino. Universidad de Navarra, 1967.
Julio Rodríguez Martínez. Apuntes de cristalquímica. Universidad Autónoma de Madrid, 1970.
Julio Rodríguez Martínez. Radiaciones nucleares, 1959.
Julio Rodríguez Martínez, Ramón Coy-Ill, Miguel Ángel Hoyos Guerrero. Cristales y gemas: introducción básica a la gemología. Fundación Universidad-Empresa, 1977. ISBN 978-84-600-0744-9.
Julio Rodríguez Martínez. Impresiones de un ministro de Carrero Blanco. 2a edició. Planeta, 1974. ISBN 978-84-320-6213-1.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Alberto Carrillo Linares: Subversivos y malditos en la Universidad de Sevilla, Centro de estudios andaluces, Sevilla, 2008, página 377 a 379.
Pedro F. Álvarez Lázaro. Cien años de educación en España. Ministerio de Educación, 2001, p. 113. ISBN 9788436934298.

Càrrecs públics
Precedit per: José Luis Villar Palasí	Ministre d'Educació i Ciència 1973- 1974	Succeït per: Cruz Martínez Esteruelas

[1] Mañana será enterrado el ex ministro Julio Rodríguez. Diari El País. Consultat el 8 d'abril de 2010

[2] Ordre del 27 de setembre de 1973 derogada pel Decret 198/1974 del 25 de gener.

[1]

[2]

XIIIè Govern de Francisco Franco (11 de juny de 1973 – 3 de gener de 1974)
Cap de l'Estat	Francisco Franco Bahamonde
President del Govern	Luis Carrero Blanco
Vicepresident de govern	Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) •
Ministres	Carlos Arias Navarro (Governació) • Antonio Barrera de Irimo (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • José María Gamazo y Manglano (Presidència) • Laureà López Rodó (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Agustín Cotorruelo Sendagorta (Comerç) • Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • José Utrera Molina (Habitatge) • Julio Rodríguez Martínez (Educació) • Fernando de Liñán y Zofio (Informació i Turisme) • Cruz Martínez Esteruelas (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals)
(← XII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIV FRANCO)