José Luis Villar Palasí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosé Luis Villar Palasí
 Ministre d'Educació i Ciència[1]
COA Spain 1945 1977.svg
29 d'octubre de 1969 – 9 de juny de 1973
Dades biogràfiques
Naixement 30 d'octubre de 1922
València
Mort 7 de maig de 2012(2012-05-07) (als 89 anys)
Madrid
Alma mater Universitat de València
Activitat professional
Ocupació Polític
Ocupador Universitat Complutense de Madrid
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

José Luis Villar Palasí (València, 1922 - Madrid, 7 de maig del 2012), va ser President del Consell Superior d'Investigacions Científiques i Ministre d'Educació en el govern de Franco des del 18 d'abril de 1968 a l'11 de juny de 1973. Va deixar el govern després de ser nomenat President l'Almirall Luis Carrero Blanco que va nomenar en aquest lloc Julio Rodríguez Martínez. Pertanyia al que durant el Franquisme es va considerar tendència democristiana del Règim, amb vincles amb l'Opus Dei, encara que no hi va pertànyer directament.

Càrrecs[modifica | modifica el codi]

És llicenciat en Dret (1945) i Filosofia i Lletres, secció d'Història (1945), per la Universitat de València. Es va traslladar a la Universitat de Madrid, en la Facultat de la qual de Ciències Polítiques i Econòmiques va treballar com auxiliar de càtedra de Teoria Econòmica. En 1951 va ser nomenat secretari tècnic del director general del recentment creat Ministeri d'Informació i Turisme. En 1962 va arribar a sotssecretari de Comerç, un lloc per al va anar nomenat per Alberto Ullastres, ministre de Comerç de Franco. Després de tres anys servint al Ministeri de Comerç, Villar Palasí va passar a dirigir l'Institut d'Estudis Administratius situat en el Centre de Funcionaris Civils, a Alcalá[2] En 1968 va ser nomenat Ministre d'Educació franquista. En 1971, va passar a compaginar el seu càrrec com Ministre amb el de President del CSIC fins a la seva destitució d'ambdós en 1973.

Llei General d'Educació de 1970[modifica | modifica el codi]

Va impulsar la Llei General d'Educació de 1970 que va suposar un important esforç de modernització del sistema educatiu, entre les principals fites del qual destaquen l'ensenyament primari obligatòria fins als 14 anys (EGB) i la Universitat Nacional d'Educació a Distància, que, no obstant això, no va estar acompanyat dels recursos econòmics necessaris. L'anterior sotssecretari d'Educació, Alberto Monreal, va ser substituït per Ricardo Díez Hotchleiner a qui va fer responsable de la comissió de llibres encarregada d'establir les pautes per les quals s'anaven a regir els nous textos escolars. Hotchleiner va ser destituït per la suposada revelació a Jesús de Polanco d'informació privilegiada sobre els textos escolars i el seu lloc el va ocupar Rafael Mendizábal (Cacho, 1999: 89).

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cacho Cortés, Jesús (1999). El negocio de la libertad. Madrid: Foca, ediciones y distribuciones, S.L.. 84-930481-9-4.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Lora-Tamayo Martín
Espanya
Ministre d'Educació i Ciència

1969 - 1973
Succeït per:
Julio Rodríguez Martínez
Precedit per:
Manuel Lora-Tamayo Martín
Espanya
President del CSIC

1971 - 1973
Succeït per:
Enrique Gutiérrez Ríos