Faustino García-Moncó Fernández

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFaustino García-Moncó Fernández
Biografia
Naixement 13 d'octubre de 1916
Santander (Cantàbria)
Mort 6 de juny de 1996(1996-06-06) (als 79 anys)
Madrid
COA Spain 1945 1977.svg  Ministre de Comerç[1]
7 de juliol de 1965 – 29 d'octubre de 1969
Activitat
Ocupació Polític i alferes provisional
Partit Carlí Flag of Cross of Burgundy.svg
FE de las JONS Emblem of Spanish Falange.svg
Conflicte Guerra Civil Espanyola
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Faustino García-Moncó Fernández (Santander, 13 d'octubre de 1916 - Madrid, 6 de juny de 1996) va ser un jurista, advocat de l'Estat i polític espanyol.

Biografia[modifica]

Llicenciat en Dret per la Universitat d'Oviedo, durant la Guerra Civil Espanyola va participar activament com Alferes Provisional en el bàndol revoltat dins del Terç de Requetès Nuestra Señora del Camino i altres unitats, destacant la seva presència en les ofensives d'Astúries, Aragó i Catalunya. Va ser condecorat per les seves accions amb la Medalla de Campanya, la Creu al Mèrit Militar i la Creu de Guerra.

Tres anys després d'acabar la guerra civil, el 1942, va ser nomenat advocat de l'Estat i destinat a la Delegació d'Hisenda de Bilbao.[2] Abans d'accedir a llocs de responsabilitat en el règim franquista, va ser Director General Adjunt del Banco de Bilbao.

En 1957 va ser nomenat Sotssecretari de Comerç, per ser després designat Ministre de Comerç des de 1965 a 1969.[3]

Referències[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Alberto Ullastres Calvo
Ministre de Comerç
Escut de l'estat espanyol

1965-1969
Succeït per:
Enric Fontana Codina