Tomás Allende y García-Baxter

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTomás Allende y García-Baxter
Biografia
Naixement 4 de febrer de 1920
Madrid
Mort 10 de febrer de 1987(1987-02-10) (als 67 anys)
Madrid
COA Spain 1945 1977.svg  Ministre d'Agricultura[1]
29 d'octubre de 1969 – 12 de desembre de 1975
Activitat
Ocupació Advocat
Partit FE de las JONS Emblem of Spanish Falange.svg
Família
Cònjuge María Leticia Milans del Bosch
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Tomás Allende y García-Baxter (Madrid, 4 de febrer 1920 - 10 de febrer de 1987) fou un advocat i polític espanyol, ministre d'agricultura durant els darrers anys del franquisme.

Biografia[modifica]

Era descendent de Tomás Juan Allende y Alonso[2] (n. en 1848), un dels impulsors industrials de l'empresa carbonífera de Sabero, senador per Lleó en 1896 i oncle de la fotògrafa Bàrbara Allende Gil de Biedma, més coneguda com a Ouka Leele. Esra casat amb María Leticia Milans del Bosch i tingué nou fills.

Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Madrid. Va lluitar voluntari com a alferes provisional en la Guerra Civil Espanyola.[3] Durant la dictadura franquista va ser Procurador en Corts des de 1955, en diverses ocasions pel terç familiar i conseller nacional,[4] i se l'ha considerat el primer i únic polític que va defensar i va guanyar una interpel·lació a les Corts de Franco en relació a la reforma agrària. Fou el primer president de la Germanor Sindical de Pagesos i Ramaders. Com a president de la Cambra Sindical Agrària i del Sindicat Provincial de Ramaderia de Guadalajara, va passar a presidir la Cambra Oficial Sindical Nacional de Pagesos i Ramaders, a l'octubre de 1962, cessant al desembre de 1965, per ser nomenat subcomissari del Pla de Desenvolupament per a l'agricultura.

Fou Ministre d'Agricultura des de 1969 fins a desembre de 1975, en quatre governs successius. Com a ministre, reestructurà els organismes agraris autònoms i va crear l'Institut Nacional de Reforma i Desenvolupament Agrari (IRYDA), concentrant en l'ICONA diverses entitats relacionades amb el patrimoni forestal, caça, pesca i parcs nacionals i va transformar el Servei Nacional del Blat en Servei Nacional de Productes Agraris.

Juntament amb les carteres d'Exteriors, Comerç i Indústria va ser un dels primers impulsors de l'entrada d'Espanya en la CEE. La seva presència governamental en els últims gabinets de Franco, va coincidir amb l'anomenat "govern dels tecnòcrates" alguns dels quals se situaven en l'òrbita de l'Opus Dei.

Deixà la política activa en 1976, quan fou nomenat president de Telefònica, càrrec que ocupà fins a 1981. De 1981 a 1983 fou president d'Intelsa i candidat d'Alianza Popular al Senat d'Espanya per la província de Guadalajara a les eleccions generals espanyoles de 1977.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Adolfo Díaz-Ambrona Moreno
Ministre d'Agricultura
Escut de l'estat espanyol

1969- 1975
Succeït per:
Virgilio Oñate Gil