Telefónica

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióTelefónica
Telefónica.svg
Dades bàsiques
Tipus entitat empresa de capital obert, empresa i empresa
Sector Sector de les telecomunicacions
Forma jurídica societat cotitzada en borsa
Història
Predecessor Compañía Telefónica Nacional de España Tradueix
Fundació 19 abril 1924
Activitat
Cotitz.Borsa (NYSE TEF) - () - (BMAD TEF) - (LSE TEF) - () - ()
Organització i govern
Seu central 
Executiu en cap José María Álvarez-Pallete
Empleats 132.120  (2016)
Filials Movistar
Telefónica Deutschland Holding AG Tradueix
Movistar Chile Tradueix
Movistar del Perú Tradueix
Movistar Colombia Tradueix
Movistar Ecuador Tradueix
Movistar México Tradueix
Telefônica Brasil Tradueix
O2
O2 Tradueix
O2 Czech Republic Tradueix
Terra Tradueix
Tuenti
Telefónica Europe Tradueix
giffgaff Tradueix
Telefónica Germany GmbH & Co. OHG Tradueix
E-Plus
Telefonica Research and Development Tradueix
Tuenti
Q48781284 Tradueix
Afiliacions Euro Stoxx 50 Tradueix
Xifres destacables
Ingressos 52.036.000.000 euros (2016)
Beneficis 2.399.000.000 euros
Total actius 123.641.000.000 euros
Altres dades
Premi(s)

Web Lloc web oficial
Twitter: telefonica
Modifica les dades a Wikidata

Telefónica, S.A., abans coneguda com a Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE), és un grup empresarial multinacional de telecomunicacions, inicialment de telefonia. Telefónica té la seva universitat corporativa a l'antic castell de Bell-lloc al terme municipal de la Roca del Vallès al Vallès Oriental. Telefónica té presència a 25 països sota les marques de Telefónica, Movistar, O2 i Terra. Ha unificat les marques de telefonia fixa (Telefónica) i telefonia mòbil (Movistar) sota la mateixa marca, Movistar, als països on tenia implantada la marca Telefónica i Movistar, i utilitzant O2 per als països europeus, exceptuant Espanya.

Història[modifica]

Es va constituir el 19 d'abril de 1924 a Madrid, amb un capital social d'un milió de pessetes (al canvi del Banc Central Europeu el 2002 representarien 6.000 euros) representat per 2.000 accions ordinàries. Era participada per International Telephone and Telegraph Corporation (ITT) de Nova York. Més tard va absorbir la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, creada l'any 1916, per fer arribar el telèfon fins a tots el racons de Catalunya, dirigida per Esteban Terradas i Illa. Aquesta Secció que ja havia instal·lat l'any 1924, la primera central automàtica a Balaguer. Prèviament, el Govern Espanyol es va assegurar de posar bastons a les rodes a la Mancomunitat. Amb posterioritat l'empresa fou nacionalitzada i constituí el monopoli de telefonia de l'estat espanyol.

Privatització[modifica]

El 1993 l'estat espanyol posseïa el 32,29% de les accions de Telefónica quan començà el procés gradual de privatització que culminà el 1997.[1] En aquell moment la privatització d'empreses públiques obeïa a una necessitat d'ingressos per tal de contenir el dèficit públic. El ministre d'economia de l'època, Carlos Solchaga i el vicepresident del govern Narcís Serra foren els artífexs dels canvis legislatius necessaris materialitzats en la Llei de privatització de 1995[2]

El president de Telefónica, César Alierta (esquerra) amb el president de Portugal Telecom (dreta)

Això suposà la conversió de l'empresa progressivament d'empresa pública cap a una empresa totalment privada del tipus societat anònima. El president de Telefònica en aquell moment, Juan Villalonga, era amic del president José María Aznar López,[3] cosa que comportà una certa controvèrsia política i diverses preguntes parlamentàries al govern. La privatització d'aquest darrer 12% en possessió de l'estat no repercutí amb el rendiment esperat en aquesta venda, a causa d'un moviment especulatiu del broker financer Merrill Linch sobre el paquet d'accions (47% del total) posades en un mercat internacional suficientment competitiu, i en contrast la demanda del paquet d'accions destinat al mercat espanyol de particulars no fou cobert[4] En definitiva l'ingrés a les arques de l'estat resultà migrat entre 10.000 i 25.000 milions de pessetes respecte a les previsions inicials.

La seva privatització definitiva el 1997[5] comportà l'adquisició de la totalitat de la xarxa de telefonia desenvolupada a Espanya durant el seu període en què era sufragada per l'erari públic. Aquesta adquisició suposà a la pràctica el manteniment de la supremacia en el sector de la telefonia fixa d'aquesta companyia.

Tot i el procés imperfecte de la seva privatització, el 2007 respecte al conjunt de companyies privatitzades pel govern espanyol durant la dècada de 1990 (Tabacalera Española/Altadis, Endesa, Logista, Aldeasa, Trasmediterranea, Iberia LAE, Repsol, Indra...) Telefónica reforçà el seu paper de multinacional i mantingué la seva posició dominant en el mercat espanyol i continuà la seva expansió per diversos països d'Amèrica Llatina. En aquella època ocupava la posició 37 de les empreses més capitalitzades i superava a empreses com Hewlett-Packard, Coca Cola o IBM[6] Mariano Guindal argumenta que aquest canvi fou causat al canvi de presidència de Juan Villalonga a César Alierta.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Telefónica Modifica l'enllaç a Wikidata