Narcís Serra i Serra

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Narcís Serra)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2006 Narcís Serra
Narcís Serra i Serra - 001.jpg
Nom original Narcís Serra i Serra
 Vicepresident del Govern d'Espanya
Escudo de España (mazonado).svg
12 de març de 1991 – 2 de juliol de 1995
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España (mazonado).svg
9 de juliol de 1986 – 2 d'abril de 2004
 Ministre de Defensa
Escudo de España (mazonado).svg
2 de desembre de 1982 – 12 de març de 1991
 114è Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona.svg
19 d'abril de 1979 – 2 de desembre de 1982
 Conseller de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
1977 – 1979
Dades biogràfiques
Naixement 30 de maig de 1943 (1943-05-30) (74 anys)
Barcelona (Catalunya)
Ciutadania Espanya
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació polític i economista
Llengua castellà i català
Altres dades personals
Partit polític PSC
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Narcís Serra i Serra (Barcelona, 30 de maig de 1943) és un polític i economista català, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya. Fou alcalde de Barcelona, Ministre de Defensa i Vicepresident del Govern espanyol. Ha estat president de Caixa Catalunya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 30 de maig de 1943 a la ciutat de Barcelona. És nebot i fillol de Narcís de Carreras i Guiteras, ex-president del FC Barcelona i de La Caixa de Pensions, i nebot de Salvador Millet i Bel, també ex-president de La Caixa.[1] Va estudiar a l'Escola Pia de Balmes. Va ser membre de l'escoltisme[2] a l'A.E. Sant Josep de Calassanç, de la mateixa escola i va col·laborar amb els equips pedagògics de la DDE.[3][4] En la seva etapa universitària prendrà contacte amb el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. Serà militant del Front Obrer de Catalunya[5] des de l'any 1962. Va estudiar la llicenciatura en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona(1960-1965), va fer una estada a Londres com " Research Fellow" a la "London School of Economics and Political Science"(1970-1972). Va obtenir el doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1974. Posteriorment serà director de la secció d'estadística de la Cambra de Comerç de Barcelona l'any 1965. Està casat amb Conxa Villalba Ibáñez.[6]

Activitat política[modifica | modifica el codi]

L'any 1974 entrarà a Convergència Socialista de Catalunya (CSC), després al PSC (Congrés) i participarà en el procés de creació del Partit dels Socialistes de Catalunya. Després d'una etapa com a professor de Teoria Econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-77), ocupà la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya provisional (1977-79) del president Josep Tarradellas.[6] Aquest darrer any fou elegit alcalde de Barcelona amb els vots dels components del "Pacte del progrés", una coalició formada pel PSC, PSUC, CiU i ERC. Càrrec que deixà l'any 1982 en ser nomenat ministre espanyol de Defensa. Fou substituït per Pasqual Maragall.

Entre els anys 1982 i 1991 fou ministre de Defensa del govern presidit per Felipe González, i promogué la racionalització i la modernització de les forces armades, després de l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Així mateix va modificar la política del seu partit en relació amb l'entrada d'Espanya a l'OTAN, postura a la qual el PSOE s'hi havia mostrat contrari durant el govern de Leopoldo Calvo-Sotelo. Escollit diputat al Congrés per la província de Barcelona en les eleccions generals de 1986, el seu govern organitzà el 12 de març d'aquell any un referèndum mitjançant el qual s'aprovà la permanència d'Espanya a l'OTAN. Repetiria com a diputat del PSOE en les legislatures de 1989, 1993, 1996 i de l'any 2000.[6]

El 1991 abandonà el Ministeri de Defensa per esdevenir Vicepresident del Govern espanyol després de la dimissió d'Alfonso Guerra, càrrec que ocupà fins al 1995, quan esclatà l'escàndol sobre l'espionatge del CESID a polítics, empresaris, periodistes, així com a Joan Carles I i amics seus.[1]

Al costat de Miquel Roca i Junyent va crear un gabinet d'estudis al qual Pere Duran i Farell va encarregar el Pla de la Ribera, origen del projecte de remodelació d'aquest barri a la dècada del 1990.[1]

L'any 1996 substituí a Raimon Obiols com a Primer Secretari del PSC, càrrec que ocupà fins a l'any 2000, donant el relleu a José Montilla.

Caixa Catalunya[modifica | modifica el codi]

El març de 2005 fou nomenat president de Caixa Catalunya en representació de la Diputació de Barcelona[7][8] i abandonà el càrrec el novembre del 2010 quan l'entitat finalitzà el procés de fusió amb Caixa de Tarragona i Caixa de Manresa. D'aquesta fusió sorgí CatalunyaCaixa.[9] A causa de l'acumulació d'actius tòxics provinents del sector immobiliari durant la seva presidència l'entitat va haver d'exigir la intervenció pel Banc d'Espanya, que va passar a controlar-la en un 90%. El setembre de 2013 Serra va ser denunciat pels fiscals anticorrupció de Barcelona, qui va demanar la imputació de l'expresident de Caixa Catalunya Narcís Serra i de l'ex director general Adolf Todó.[10]

El març de 2017 la Fiscalia Anticorrupció va presentar una denúncia en contra seva i d'altres ex-directius de la Caixa, acusant-los d'haver creat un forat milionari amb diverses operacions immobiliàries, presumptament plenes d'irregularitats, realitzades a Espanya, Portugal i Polònia mitjançant la seva filial Procam.[11]

« Hi ha caixes que tenien una immobiliària, però nosaltres érem una immobiliària que tenia una caixa »
— Narcís Serra.[12]

Altres càrrecs[modifica | modifica el codi]

Després d'abandonar la primera línia política, Serra fou nomenat president de la Fundació CIDOB, càrrec que mantingué entre el 2000 i el 2012 i del qual encara (2016) és membre del patronat. És president i professor de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI)[13] des de la seva creació el 2004. El 2004 fou nomenat President del Patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya.[14]

És vicepresident de Telefónica Chile i Conseller de Telecomunicaciones de Sao Paulo S/A – TELESP.

Obres seleccionades[modifica | modifica el codi]

  • Alicia Bárcena i Narcís Serra, eds. Educación, desarrollo y ciudadanía en América Latina, Barcelona i Santiago de Xile: Fundació CIDOB – CEPAL, 2011.
  • Alicia Bárcena i Narcís Serra, eds. Clases medias y desarrollo en América Latina,Barcelona i Santiago de Xile: Fundació CIDOB – CEPAL, 2010.
  • Narcís Serra.The Military Transition. Democratic Reform of the Armed Forces,Cambridge: Cambridge University Press, 2010. (traduït al turc per Iletisim, 2011).
  • Narcís Serra i Jordi Vaquer, eds. Democracia en América Latina: La sombra de la desigualdad, Barcelona: CIDOB Edicions, Documentos CIDOB, Serie América Latina, n. 31, 2009.
  • Alicia Bárcena i Narcís Serra, eds. Reformas de cohesión social en América Latina. Panorama antes de la crisis, Barcelona i Santiago de Xile: Fundació CIDOB – CEPAL,2009.
  • Narcís Serra. La transición militar. Reflexiones en torno a la reforma democrática de las fuerzas armadas, Barcelona: Random House Mondadori, Debate, 2008.
  • Narcís Serra i Joseph E. Stiglitz, eds. The Washington Consensus Reconsidered. Towards a New Global Governance, Oxford: Oxford University Press, 2008.
  • José Luis Machinea i Narcís Serra, eds. Hacia un nuevo pacto social. Políticas económicas para un desarrollo integral en América Latina, Barcelona i Santiago de Xile: Fundació CIDOB – CEPAL, 2008.
  • José Luis Machinea i Narcís Serra, eds. Visiones sobre el Desarrollo en América Latina. Barcelona i Santiago de Xile: Fundació CIDOB – CEPAL, 2007.
  • Manuel Castells i Narcís Serra, eds., Europa en construcción. Integración, identidades y seguridad,Barcelona: Fundació CIDOB, 2004.
  • Manuel Castells i Narcís Serra, eds.Guerra y paz en el siglo XXI. Una perspectiva europea. Barcelona: Kriterios Tusquets Editores, 2003.

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Boix, Col·lectiu. 6 milions d'innocents (menys uns quants espavilats). 5a. Barcelona: La Campana, 1999, p. 21. ISBN 84-88791-72-0. 
  2. Annex del llibre de Joan Costa i Riera "Dels moviments cristians al militància política" Editorial Mediterrània Barcelona 1997.
  3. pàgina 33 del llibre de J.M. Vegara "Miradas, palabras, huellas, memòrias de un intelectual d'acción" editorial RBA 2012.
  4. Antoni Rodriguez i Pujol a l'article" Escoltisme: escuela de dirigentes" capitol cinquè del suplement de "La Vanguardia" "La sociedad civil catalana" 3 de maig 1987.
  5. J. M. Vegara Barcelona 2013 pàgina 44
  6. 6,0 6,1 6,2 País, Ediciones El «Narcís Serra» (en es). EL PAÍS, 14-07-1993.
  7. media.e-noticies.com CIDOB [Consulta: 9 d'octubre del 2011]
  8. elpais.com Narcís Serra dejará la presidencia de Caixa Catalunya en noviembre [Consulta: 9 d'octubre del 2011]
  9. lavanguardia.com CatalunyaCaixa cierra su fusión con la designación de Fernando Casado como nuevo presidente [Consulta: 9 d'octubre del 2011]
  10. Imputan a Narcís Serra y 53 miembros de Caixa Catalunya por cobros "desproporcionados" a Público (castellà)
  11. País, Ediciones El «El fiscal denuncia a CatalunyaCaixa por un agujero de más de 700 millones» (en es). EL PAÍS, 15-03-2017.
  12. MARTÍN, Albert,La cúpula de Caixa Catalunya, imputada per la ruïna immobiliària, Diari Ara, 17 de març del 2017, pàgina 18
  13. Web de l'IBEI "Curriculum Narcís Serra president IBEI"
  14. e-barcelona.org Narcís Serra presidirà el Museu Nacional d'Art de Catalunya [Consulta: 9 d'octubre del 2011]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Govern Provisional
Martí Barrera i Maresma
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Senyal de la Generalitat de Catalunya

19771979
Succeït per:
Lluís Armet i Coma
Precedit per:
Manuel Font i Altaba
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

19791982
Succeït per:
Pasqual Maragall i Mira
Precedit per:
Alberto Oliart Saussol
Ministre de Defensa
Escut de l'estat espanyol

19821991
Succeït per:
Julián García Vargas
Precedit per:
Alfonso Guerra
Vicepresident del Govern
Escut de l'estat espanyol

19911995
Succeït per:
Francisco Álvarez-Cascos
Precedit per:
Raimon Obiols i Germà
Primer Secretari del PSC
PSC (PSC-PSOE)

19962000
Succeït per:
José Montilla Aguilera