José María Maravall Herrero

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosé María Maravall
(Maravall) Javier Solana en la rueda de prensa posterior al Consejo de Ministros junto al ministro de Educación y Ciencia (cropped).jpeg
Nom original José María Maravall Herrero
 Ministre d'Educació i Ciència
Escudo de España (mazonado).svg
3 de desembre de 1982 – 12 de juliol de 1988
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España (mazonado).svg
8 de juliol de 1986 – 2 de setembre de 1989
Circumscripció València
Dades biogràfiques
Naixement 7 d'abril de 1942 (1942-04-07) (76 anys)
Madrid (Espanya)
Alma mater Universitat Complutense de Madrid
Universitat d'Oxford
Activitat professional
Ocupació professor universitari
Ocupador Universitat Complutense de Madrid
Altres dades
Partit polític PSOE
Membre de
Pare José Antonio Maravall y Casesnoves
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

José María Maravall Herrero (Madrid, 7 d'abril de 1942), és un sociòleg, polític i professor universitari socialista espanyol que fou Ministre d'Educació i Ciència en diversos governs de Felipe González.

Biografia[modifica]

José María és fill de l'historiador José Antonio Maravall. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, en la qual es doctorà l'any 1969. Posteriorment estudià sociologia a la Universitat d'Essex (Anglaterra), i es doctorà en aquesta matèria a la Universitat d'Oxford l'any 1975.

Interessat en la docència ha estat professor de sociologia a la Universitat de Warwick (Anglaterra) i professor visitant a la càtedra Joan Carles I de la Universitat de Nova York. Així mateix també ha estat professor al centre d'Estudis Europeus de la Universitat Harvard, a la Universitat de Colúmbia i professor de la càtedra Jean Monnet de l'Institut Universitari Europeu de Florència. Des de 1995 és catedràtic de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid i Director del Centre d'Estudis Avançats en Ciències Socials de l'Institut Juan March a Madrid.

Activitat política[modifica]

Membre de la Comissió Executiva Federal del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) entre 1979 i 1984 així com entre 1988 i 1994, en la formació del seu primer govern Felipe González el nomenà Ministre d'Educació i Ciència, càrrec que ocupà dues legislatures.

Fou escollit diputat al Congrés per la província de València a les eleccions generals de 1986, renunciant al seu escó el setembre de 1989.

Obra publicada[modifica]

  • 1967: Trabajo y conflicto social. Madrid, Cuadernos para el Diálogo.
  • 1970: El desarrollo económico y la clase obrera. Barcelona, Edit Ariel.
  • 1972: La sociología de lo posible. Madrid, Edit. Siglo XXI.
  • 1978: Dictatorship and Political Dissent. Nova York, Edit. St. Martin's Press.
  • 1982: The Transition to Democracy in Spain. Nova York, Edit. St. Martin’s Press.
  • 1985: La Reforma de la enseñanza. Barcelona, Edit. Laia,.
  • 1993: Economic Reforms in New Democracies. Nova York, Cambridge University Press (amb L.C. Bresser i A. Przeworski).
  • 1995: Los Resultados de la democracia. Un estudio del Sur y el Este de Europa. Madrid, Alianza Editorial.
  • 1997: Regimes, Politics, and Markets. Oxford, Oxford University Press.
  • 2003: El control de los políticos. Madrid, Edit. Taurus.
  • 2003: Democracy and the Rule of Law. Nova York, Cambridge University Press (amb A. Przeworski).

Enllaços externs[modifica]



Càrrecs públics
Precedit per:
Federico Mayor Zaragoza
Ministeri d'Educació i Ciència
Escut de l'estat espanyol

19821988
Succeït per:
Javier Solana Madariaga
Premis i fites
Precedit per:
Salvador Giner i de San Julián
Premio Nacional de Sociología y Ciencia Política
2007
Succeït per:
Manuel Castells Oliván