Joan Majó i Cruzate

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Jordi Majó i Ruaix.
Infotaula de personaJoan Majó
Joan.Majo.Cruzate.jpg
Joan Majó, el 2009 a Barcelona.
Nom original Joan Majó i Cruzate
 Ministre d'Indústria i Energia
Escudo de España (mazonado).svg
5 de juliol de 1985 – 25 de juliol de 1986
 Alcalde de Mataró
Escut de Mataró.svg
1979 – 1983
 Director General de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Senyal de la Generalitat de Catalunya bicolor.svg
2004 – 2008
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España (mazonado).svg
7 de juliol de 1986 – 26 de gener de 1988
← -
Dades biogràfiques
Naixement 30 de març de 1939
Mataró (Catalunya)
Alma mater Universitat Politècnica de Catalunya
Activitat professional
Ocupació enginyer industrial
Altres dades personals
Partit polític PSC
Modifica dades a Wikidata

Joan Majó i Cruzate (Mataró, El Maresme, 1939), és un enginyer i polític català que fou Ministre d'Indústria i Energia entre 1985 i 1986.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 30 de maig de 1939 a la ciutat de Mataró, població de la comarca del Maresme. Va estudiar enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya, en la qual també es va doctorar. Entre 1970 i 1980 fou degà del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) fou escollit alcalde[1] de la ciutat de Mataró en les eleccions municipals de 1979. Nomenat director general d'Electrònica i Informàtica amb l'arribada al poder del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en les eleccions generals de 1982, fou nomenat l'any 1985 Ministre d'Indústria i Energia[2] en la remodelació del primer govern de Felipe González, càrrec que ocupà fins a les eleccions de 1986, any en què fou elegit diputat al Congrés per la província de Barcelona, càrrec que abandonà poc després.

Activitat professional[modifica | modifica el codi]

Va abandonar el govern l'any 1986, dirigint la seva activitat cap a l'empresa privada on ha ocupat diversos càrrecs directius. A més de desenvolupar la seva labor en l'àmbit empresarial ha estat molt vinculat a la política de telecomunicacions, investigació, comunicacions i Ciència de la Unió Europea després de participar en el Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. És Conseller assessor de la Comissió Europea en matèria de telecomunicacions i informàtica, President del "Information Society Forum" de Brussel·les, del "European Institute for Media" de Düsseldorf i President del Comitè d'Experts que va avaluar la política científica i tecnològica europea per encàrrec del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea.

L'any 2004 va ser nomenat director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, càrrec del qual va cessar el 29 de febrer de 2008 amb motiu de la transformació en Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals segons la nova legislació. És assessor d'Endesa a Catalunya.[3]

És president de la Fundació Ernest Lluch,[4] vicepresident del Cercle pel Coneixement,[5] de la Fundació Jaume Bofill i membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.[6] Col·labora als diaris El País[7] i Ara.

Obres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Martínez, Lluís «Entrevista a Joan Majó, (PSC), Primer Alcalde de Mataró.». El Punt, 06-04-1999.
  2. «Joan Majó, un ex alcalde partidario de la reconversión». El País, 05-07-1985.
  3. Marco, Agustín. «Ocho de los trece asesores de Endesa en Cataluña se declaran independentistas». El Confidencial, 27-08-2014. [Consulta: 27 agost 2014].
  4. «[Joan-Majo-Fundacion-Ernest-Lluch_0_114789087.html El exministro Joan Majó, nuevo presidente de la Fundación Ernest Lluch]». ElDiario.es, 25-03-2013.
  5. «Espai personal de Joan majó al cercle del Comeixement» (en català). [Consulta: 31 març 2015].
  6. «Pàgina de Joan Majó a la RACAB» (en català). [Consulta: 31 març 2015].
  7. «Articles de Joan Majó a 'El País'». [Consulta: 31 març 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco Salas Moret
Alcalde de Mataró
Escut de Mataró.svg

19791983
Succeït per:
Manuel Mas i Estela
Precedit per:
Carlos Solchaga Catalán
Ministre d'Indústria i Energia
Escut de l'estat espanyol

19851986
Succeït per:
Luis Carlos Croissier Batista
Precedit per:
Vicenç Villatoro
Director General de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Senyal de la Generalitat de Catalunya bicolor.svg

20042008
Succeït per:
Albert Sáez i Casas