Joan Majó i Cruzate

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Jordi Majó i Ruaix.
Infotaula de personaJoan Majó
Joan.Majo.Cruzate.jpg
Joan Majó, el 2009 a Barcelona.
Nom original Joan Majó i Cruzate
 Ministre d'Indústria i Energia
Escudo de España (mazonado).svg
5 de juliol de 1985 – 25 de juliol de 1986
 Alcalde de Mataró
Escut de Mataró.svg
1979 – 1983
 Director General de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Senyal de la Generalitat de Catalunya bicolor.svg
2004 – 2008
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España (mazonado).svg
7 de juliol de 1986 – 26 de gener de 1988
← -
Dades biogràfiques
Naixement 30 de març de 1939
Mataró (Catalunya)
Alma mater Universitat Politècnica de Catalunya
Activitat professional
Ocupació enginyer industrial
Altres dades
Partit polític Partit dels Socialistes de Catalunya (...-2017)
Modifica dades a Wikidata

Joan Majó i Cruzate (Mataró, El Maresme, 1939), és un enginyer i polític català que fou Ministre d'Indústria i Energia entre 1985 i 1986.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 30 de maig de 1939 a la ciutat de Mataró, població de la comarca del Maresme. Va estudiar enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya, en la qual també es va doctorar. Entre 1970 i 1980 fou degà del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) fou escollit alcalde[1] de la ciutat de Mataró en les eleccions municipals de 1979. Nomenat director general d'Electrònica i Informàtica amb l'arribada al poder del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en les eleccions generals de 1982, fou nomenat l'any 1985 Ministre d'Indústria i Energia[2] en la remodelació del primer govern de Felipe González, càrrec que ocupà fins a les eleccions de 1986, any en què fou elegit diputat al Congrés per la província de Barcelona, càrrec que abandonà poc després. El 2017 va donar-se de baixa del PSC en desacord amb la posició del partit durant el procés independentista català.[3]

Activitat professional[modifica | modifica el codi]

Va abandonar el govern l'any 1986, dirigint la seva activitat cap a l'empresa privada on ha ocupat diversos càrrecs directius. A més de desenvolupar la seva labor en l'àmbit empresarial ha estat molt vinculat a la política de telecomunicacions, investigació, comunicacions i Ciència de la Unió Europea després de participar en el Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. És Conseller assessor de la Comissió Europea en matèria de telecomunicacions i informàtica, President del "Information Society Forum" de Brussel·les, del "European Institute for Media" de Düsseldorf i President del Comitè d'Experts que va avaluar la política científica i tecnològica europea per encàrrec del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea.

L'any 2004 va ser nomenat director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, càrrec del qual va cessar el 29 de febrer de 2008 amb motiu de la transformació en Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals segons la nova legislació. És assessor d'Endesa a Catalunya.[4]

És president de la Fundació Ernest Lluch,[5] vicepresident del Cercle pel Coneixement,[6] de la Fundació Jaume Bofill i membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.[7] Col·labora als diaris El País[8] i Ara.

Obres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Martínez, Lluís «Entrevista a Joan Majó, (PSC), Primer Alcalde de Mataró.». El Punt, 06-04-1999.
  2. «Joan Majó, un ex alcalde partidario de la reconversión». El País, 05-07-1985.
  3. «Joan Majó, històric del PSC, es dona de baixa del partit pel suport al PP». 324.cat. [Consulta: 20 octubre 2017].
  4. Marco, Agustín. «Ocho de los trece asesores de Endesa en Cataluña se declaran independentistas». El Confidencial, 27-08-2014. [Consulta: 27 agost 2014].
  5. «[Joan-Majo-Fundacion-Ernest-Lluch_0_114789087.html El exministro Joan Majó, nuevo presidente de la Fundación Ernest Lluch]». ElDiario.es, 25-03-2013.
  6. «Espai personal de Joan majó al cercle del Comeixement» (en català). [Consulta: 31 març 2015].
  7. «Pàgina de Joan Majó a la RACAB» (en català). [Consulta: 31 març 2015].
  8. «Articles de Joan Majó a 'El País'». [Consulta: 31 març 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco Salas Moret
Alcalde de Mataró
Escut de Mataró.svg

19791983
Succeït per:
Manuel Mas i Estela
Precedit per:
Carlos Solchaga Catalán
Ministre d'Indústria i Energia
Escut de l'estat espanyol

19851986
Succeït per:
Luis Carlos Croissier Batista
Precedit per:
Vicenç Villatoro
Director General de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Senyal de la Generalitat de Catalunya bicolor.svg

20042008
Succeït per:
Albert Sáez i Casas