Jordi Casas i Bedós

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJordi Casas i Bedós
Biografia
Naixement 14 de maig de 1954 (1954-05-14) (65 anys)
Sabadell
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
9 de juliol de 1986 – 28 de novembre de 1995
Circumscripció Barcelona
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya
5 de desembre de 1995 – 21 de desembre de 2006
Escudo del Senado de España.svg  Senador designat pel Parlament de Catalunya
29 de desembre de 2003 – 8 de febrer de 2011
Dades personals
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Advocat
Partit polític UDC
Família
Cònjuge Anna Forga Alart
Modifica les dades a Wikidata

Jordi Casas i Bedós (Sabadell, 14 de maig de 1954) és un advocat i polític català, diputat al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya.

Biografia[modifica]

És llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i membre del Cercle d'Economia, del Col·legi d'Advocats de Barcelona i del Col·legi d'Advocats de Sabadell. Del 1977 al 1987 ha estat assessor jurídic del Gremi de Fabricants de Sabadell i de la Federación Nacional de la Industria Textil Lanera i del Consejo Intertextil Español. També ha participat com a comentarista a Catalunya Ràdio.[1]

És membre del Comité de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), partit en el qual milita des del 1983, amb la coalició CiU ha estat regidor dels ajuntaments de Matadepera (1983-1987) i Sabadell (1995-1999). Alhora, ha estat elegit diputat per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1986, 1989 i 1993. Ha estat portaveu adjunt del grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats de 1989 a 1993 i secretari primer de la Comissió d'Investigació sobre la situació del patrimoni de Mariano Rubio en 1994. També va destacar com a ponent en més de catorze projectes de llei, especialment en matèries fiscals, tributàries i relacionades amb la Unió Europea.[2]

Després fou elegit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995, 1999 i 2003. Durant el seu mandat ha estat portaveu adjunt del Grup Parlamentari de Convergència i Unió i membre de diverses comissions.

En 2003 fou designat com a Senador pel Parlament de Catalunya, càrrec que va mantenir fins a 2011. Ha estat, entre altres càrrecs secretari segon de la Mesa del Senat (2007-2008), portaveu de la Comissió de Defensa (2004) i de la Comissió Constitucional (2004-2006).[3]

En 2011 va ser nomenat delegat del govern de Catalunya en Madrid, però va dimitir en l'estiu de 2013, i fou rellevat per Josep Maria Bosch i Bessa. Sobre del projecte de referèndum i el discurs independentista de diverses formacions polítiques catalanes, s'ha mostrat contrari a les posicions que pretenen enfrontar Espanya i Catalunya, lamentant que, si l'esperit de la Transició Espanyola va ser la cerca de l'"acord", els actuals dirigents polítics semblen més partidaris de fomentar la "discrepància", i ha estat crític amb els qui, des de Catalunya, veuen la crisi política catalana només "com un problema d'Espanya".[4]

Referències[modifica]