Vés al contingut

Josep Maria Triginer i Fernández

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Triginer i Fernández
Imatge
Retrat de Josep Maria Triginer i Fernández Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 juny 1943 Modifica el valor a Wikidata
Agramunt (Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 2026 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
10 juliol 1986 – 2 setembre 1989

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
10 novembre 1982 – 15 juliol 1986

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
15 març 1979 – 31 agost 1982

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
2 juliol 1977 – 2 gener 1979

Circumscripció electoral: Barcelona

Conseller de la Generalitat de Catalunya
Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, socialista, enginyer Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Triginer i Fernández (Agramunt, 11 de juny de 1943 - Barcelona, 9 de gener de 2026) fou un polític català.[1]

Inicis

[modifica]

Estudià peritatge industrial a Terrassa (1961-1966) i s'especialitzà en mecànica.

Trajectòria durant el franquisme[2]

[modifica]

El 1962 ingressà a les Joventuts Socialistes de Catalunya (F. Catalana del PSOE) de les quals arribà a ser membre de la Comissió Socialista Federal, destacà en la reconstrucció del PSOE i la UGT a Catalunya durant la clandestinitat.

Va treballar a les empreses Bernaldo Blanch, E. A., de Badalona (1967-1973); Innocenti Blanch, S.A., de Barcelona (1973-1975) i Expansión comercial Industrial, S.A, de Barcelona (1975-1977).

El 1977 fou elegit diputat per la Coalició Socialistes de Catalunya a les eleccions generals espanyoles de 1977, en qualitat de primer secretari de la Federació Catalana del PSOE. Fou membre de la Comissió de Parlamentaris que negocià amb el President Tarradellas el restabliment de la Generalitat Provisional.

L'etapa democràtica[3]

[modifica]

El 1978, com a primer secretari de la Federació Catalana del PSOE, participà i tingué un paper clau en el procés i el congrés que constituí el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), en el qual va ser membre de la direcció. També el 1978, com parlamentari, fou membre de la Comissió dels Vint que redactà al parador de Sau, les Masies de Roda l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Amb Joan Reventós, va ser els representants del PSC en la signatura dels Pactes de la Moncloa. Fou conseller sense cartera de la Generalitat Provisional del 1977-1980.

Reelegit diputat a les 1979, 1982, formà part de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats que el 13 d'agost de 1979 aprovà el text de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. També va exercir la presidència de la Comissió d'Indústria i Obres Públiques[4] (1982-1986).

Fou elegit senador per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1989. Deixà el càrrec el 1993.

Va ser conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Va deixar constància de les seves experiències polítiques al llibre La continuidad del cambio.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «S’ha mort Josep Maria Triginer, un dels fundadors del PSC». VilaWeb, 09-01-2026 [Consulta: 9 gener 2026].
  2. ↑ Article de Andreu Mayayo "Els parlamentaris (i la parlamentària de la "Comissió dels vint" al monogràfic "Vint anys de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Balanç i perspectives". Revista "Idees" 1999
  3. ↑ Andreu Mayayo 1999 pàgina 53
  4. ↑ Diario del congreso de los diputados Comisión de Industria y Obras Publicas marzo 1986
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Triginer_i_Fernández&oldid=37776446»