Francesc Ferrer i Gironès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2005 Francesc Ferrer i Gironès
Francesc Ferrer i Girones.jpg
Retrat de Frances Gironès per Boladeres
 Senador per Girona
Escudo del Senado de España.svg
13 de juliol de 1977 – 13 d'abril de 1993
← -
- →
 Diputat al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
24 de novembre de 1995 – 24 d'agost de 1999
← -
- →
President Jordi Pujol i Soley
Dades biogràfiques
Naixement 26 de juliol de 1935
Girona
Mort 17 de febrer de 2006(2006-02-17) (als 70 anys)
Girona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Religió Catolicisme
Es coneix per Llibreria Les Voltes
Ocupació escriptor i polític
Organització Membre del consell assessori de la Plataforma per la Llengua
Partit polític Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Parella Montserrat Pumarola
Premis Creu de Sant Jordi (2005)
Medalla al Mèrit Constitucional (1988)

Lloc web www.francescferrer.cat
Modifica dades a Wikidata

Francesc Ferrer i Gironès (Girona, 26 de juliol del 1935 - 17 de febrer del 2006) fou un historiador, polític i escriptor català.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer en una família obrera, el seu pare era paleta. Després de terminar l'escola de comerç, va començar com a escrivent a la Farinera Ensesa. Mentre treballava va continuar estudiant, primer el peritatge i després el professorat. Fou professor a l'escola de Comerç a Sabadell. El 1963 va ser un dels promotors de la Llibreria Les Voltes a Girona, la primera que en les circumstàncies difícils del franquisme tardà, es dedicava obertament a la cultura catalana. El 1972 va esdevenir el president de la nova delegació d'Òmnium Cultural de Girona que va haver de treballar en la semiclandestinitat fins a la mort del dictador.

Ferrer fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya, partit pel qual fou escollit senador a les eleccions generals espanyoles del 1977. L'any següent va deixar CDC i del 1979 al 1993 va ser seguir sent senador aquesta vegada, però, com a independent pel Partit dels Socialistes de Catalunya. Del 1995 al 2003 va ser diputat al Parlament de Catalunya com a independent per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). El 2003 es va presentar com a candidat a l'alcaldia de Girona per ERC, també com a independent, i en va ser tinent d'alcalde.

Actuà com a activista en favor de la llengua catalana, i va publicar diversos llibres sobre la persecució del català. Va col·laborar amb entitats i mitjans de comunicació com el setmanari Presència, els Amics de la Bressola o la cooperativa Papyrus, que va fundar el diari El Punt. Era membre del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua. Els seus assaigs han esdevingut de referència i van tenir «la meticulositat, rigor, constància i fermesa per anar recollint totes les lleis que des de 1714 s'han encarregat d'anar laminant o directament eliminant els drets relatius a la llengua» catalana.[2] Fora de l'àmbit de la llengua realitzà estudis sobre temes econòmics i socials de les comarques gironines. Una de les darreres obres va ser una biografia històrica sobre Isabel Vilà i Pujol (1843-1896), una de les primeres dones sindicalistes al segle XIX, que va inspirar els autors del musical IsaVel, estrenat el 2013.[3][4]

El 24 de juny del 2005, ERC el va homenatjar en una sessió solemne[5] i el 14 de novembre del mateix any, el ple del Parlament de Catalunya li va retre un homenatge nacional.[6]

Morí el 17 de febrer de 2006 a conseqüència d'un linfoma cutani.

Llegat[modifica | modifica el codi]

El 2006 es creà el premi literari Premi d'assaig Francesc Ferrer i Gironès en el seu honor. El 2011, l'editorial La Busca no era segur poder atorgar el premi, per manca de recursos.[7] A l'ocasió del cinquè aniversari de la seva mort, el 2011, va seguir l'Associació Francesc Ferrer i Gironès, com a primer pas previ a la constitució d'una fundació.[7]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Aplega així mateix els seus nombrosos escrits, preferentment col·laboracions i articles de premsa, durant el període 1959-2005. Comprèn un volum apreciable de correspondència agrupada en dossiers anuals. Pel que fa a l'activitat associativa, incorpora una petita mostra de documentació relativa a la seva etapa a la presidència de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona. Però, sens dubte, la part més important del fons correspon a l'activitat política. Inclou la documentació sobre el període d'elaboració de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, les seves intervencions i iniciatives al senat espanyol (1977-1993) i les preguntes, proposicions i accions dutes a terme al Parlament de Catalunya (1995-2003). Mereix una menció específica el ric aplec de documentació relativa a les seves intervencions parlamentàries a les cambres espanyola i catalana en defensa de l'ús de la llengua catalana, que constitueixen un pou d'informació imprescindible per al coneixement de la situació de la llengua i el seu procés de normalització durant les primeres dècades de la recuperació democràtica. El fons aplega dossiers anuals de conferències, discursos i intervencions públiques, materials jurídics de suport a la seva acció política i reculls de premsa que inclouen també articles i entrevistes al productor del fons. Destaca, finalment, una «Col·lecció de manifestos, octavetes, documents i altres papers de caràcter polític i social» (1946-1984).[8]

Obres[modifica | modifica el codi]

Assaigs[modifica | modifica el codi]

  • La persecució política de la llengua catalana (1985)
  • Via Fora! (1982)
  • Catalunya light... els espanyols no són catalans (1986)[9]
  • Lletres de batalla (1989)
  • La insubmissió lingüística (1990)
  • Catalanofòbia, Història del pensament anticatalà (2000)
  • El Gran Llibre per la Independencia (2004).
  • Isabel Vilà. La primera sindicalista catalana (2005)
  • Joan Tutau i Vergés (2006) (sobre Joan Tutau, ministre de Finances de la Primera República Espanyola)

Estudis[modifica | modifica el codi]

  • Estructura comercial a les comarques gironines (1972)
  • Una acció per l'habitatge (1991)
  • Els moviments socials a les comarques gironines (1998)

Distincions[modifica | modifica el codi]

  • Creu de Sant Jordi (2005)
  • Medalla d'Or del Consell Superior de Cambres de Comerç (1977)
  • Premi de Normalització Lingüística de l'ADAC (1986)
  • Orde del Mèrit Constitucional (1988)
  • Menció personal del Premi Aramon i Serra a la Lleialtat lingüística (1993).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Francesc Ferrer i Gironès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «El llegat de Francesc Ferrer i Gironès», Tribuna Catalana, 21 de febrer de 2006
  3. “Un musical recrearà la vida de la pionera del sindicalisme republicà Isabel Vilà”, Diari de Girona, 15 de febrer de 2013
  4. Joan Ribas, «Arriba ‘Isavel'», El Punt Avui, 12 de gener de 2014
  5. «Francesc Ferrer i Gironès», Invitació d'un homenatge al Palau de Fires de Girona el 24 de juny de 2005
  6. «Homenatge nacional a Francesc Ferrer i Gironès», Tribuna.cat, 14 de novembre de 2004
  7. 7,0 7,1 Salvador Gàrcia-Arbòs, «Encara fumeja: Avui es presenta l'Associació Francesc Ferrer i Gironès per a la promoció de la llengua catalana», El Punt, 17 de febrer de 2011
  8. «Francesc Ferrer i Gironès». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juny 2013].
  9. Barcelona, El Llamp, 1986, 228 pàgines, ISBN 9788486066697

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]