Isabel Vila i Pujol

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Isabel Vilà i Pujol)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIsabel Vila i Pujol
Vilapujol.gif
Retrat d'Isabel Vilà i Pujol Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Isabel Vilà i Pujol Modifica el valor a Wikidata
3 agost 1843 Modifica el valor a Wikidata
Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 1896 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Sabadell
SepulturaCementiri dels Dissidents (Cementiri de Sant Nicolau, Sabadell) 
Dades personals
Altres noms«Isabel Cinc Hores»
Conegut perRepublicana, primera sindicalista catalana, afiliada a l'Associació Internacional de Treballadors (AIT). Reivindicà la jornada de 5h dels menors, s'oposà a les quintes, participà en el foc de la Bisbal (1869)
Activitat
OcupacióMestra escola de la Institución Libre de Enseñanza
Família
ParesSegimon Vilà Roure i Teresa Pujol Armet

Isabel Vila i Pujol (Calonge, 3 d'agost de 1843 - Sabadell, 23 de desembre de 1896)[1] va ser una republicana i lluitadora pels drets dels treballadors, considerada la primera sindicalista catalana.[2] Va entrar a la historiografia catalana gràcies al relat que en va fer el diputat Caimó al foc de la Bisbal (1869). I per aquesta causa també Carles Rahola la va enlairar a la categoria d'heroïna. Va tenir presència en la implantació de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) al Baix Empordà, i va crear la Federació Local de l'Associació Internacional de Treballadors de Llagostera.

Biografia[modifica]

Isabel Vila va néixer a Calonge el 3 d'agost de 1843. Els seus Pares; Segimon Vila Roure, natural de Calonge (en alguns documents apareix que és de Palamós) i taper, i Teresa Pujol Armet, de La Jonquera (en alguns documents apareix que és d'Agullana). Era la tercera filla del matrimoni, que en va tenir cinc. Als anys 50 del segle XIX, la família es va traslladar, per la feina de taper del Pare, a Llagostera. Isabel Vila apareix ja en el padró d'habitants de Llagostera de l'any 1857. Aquell mateix any va morir el seu Pare. Als anys 60 del segle xix, vivia al carrer de l'Hospital i no sabia llegir ni escriure. La seva joventut la va dedicar a treballar, tenir cura dels malalts i instruir-se, amb la idea de ser mestra d'escola.[3] A Llagostera la familia varen arribar en uns anys que l’activitat laboral del ram del suro era en constant moviment, de ben segur que, Isabel, en fer-se gran li va ser un dels fets que la va endinsar en el món de l'activisme social revolucionari, del sindicalisme i Drets Laborals i, Humans.

En esclatar la revolució de 1868, Isabel Vila tenia 25 anys. Un any més tard, els decebuts republicans amb el canvi van voler aixecar-se en armes. Isabel Vila s'hi va oposar. Tot i això, va donar suport a l'aixecament armat amb la preparació de tot l'equip de cura dels ferits. La mobilització es va agrupar en una concentració de tots els federals a la Bisbal per anar plegats a Girona. Els llagosterencs, amb Isabel Vila, van passar per Calonge en la seva marxa cap a la Bisbal. Allà es va produir el foc de la Bisbal, en què Isabel Vila amb una bona colla de dones va tenir cura dels ferits. Ella no volia marxar fins a treure el darrer ferit, però el seu oncle Josep, ferit, se la va endur de la Bisbal d'Empordà cap a Llagostera. Pere Caimó va qualificar Isabel Vila d'«activista valenta i decidida, i d'autèntic caràcter lluitador».[3]

La premsa francesa va recollir en diversos articles i dibuixos les barricades i enfrontaments del Foc de la Bisbal, la premsa espanyola, no.

Era coneguda com a Isabel Cinc Hores per la seva reivindicació de la jornada de cinc hores per als menors de 13 anys. La seva participació en la campanya Fora quintes, la sol·licitud d'una biblioteca per als obrers a Llagostera, la seva lluita per assolir la jornada de cinc hores per als infants que treballaven a les fàbriques, etc., la varen fer una dona paradigmàtica en el seu temps.[4]

Isabel Vila va ser la primera dirigen Sindical d'Europa en ser nomenada Secretaria del Sindicat La Internacional fundat el 1840 a Anglaterra per Karl Marx i Frederich Engels.

Per la popularitat d'Isabel Vila a la premsa francesa i anglesa, no ens ha d'estranyar que la sindicalista americana Emma Goldman el 1886, uns vint anys després d'Isabel Vila, va iniciar les revoltes d'un fet històric que va tenir lloc a Haymarket Square Chicago, Nova York i altres cuitats dels EUA de, l'ara anomenat, 1r de Maig - Dia Mundial dels Treballadors.

El 1874, amb el cop d'estat del general Pavia i la il·legalització de la Internacional, es va emetre una ordre de detenció per Isabel Vila i va exiliar-se a Carcassona. Allà va ser acollida per una família de maçons il·lustrats, amb terres a Algèria, i va poder cursar estudis de magisteri mentre impartia classes de castellà i francès.[5]

El 1880, va tornar a Catalunya, però no a Llagostera, una LLei Borbónica ho impedir. Va anar a Barcelona per dedicar-se a l'ensenyament, va treballar de mestre en un col·legi, i de Barcelona a Sabadell, on va ser contractada de mestre en una escola laica que tot seguit la varen nomenar directora. Era una escola de nenes de la Institució Lliure d'Ensenyament. Al cap de pocs anys Isabel Vila fa fundar la seva pròpia Escola, de la que estava molt feliç i orgullosa. Sabadell és la Ciutat on va morir el 1896.[4]

Aclariment: el cognom és Vila, i no Vilà, segons manifesten familiars i descendents directes que actualment resideixen a Barcelona i comarques de Girona. Es desconeix el perquè al segle passat li digueren Vilà, com en el dibuix i crèdits.

Reconeixements[modifica]

Isabel Vila té dedicats espais públics, carrers o places, a Palafrugell,[6] la Bisbal d'Empordà,[7] Calonge, Girona, Llagostera, Barcelona[8] i Sabadell.[4] L'agost de 2013, se'n va inaugurar una placa honorífica a la Vila de Calonge.[9] El desembre del 2016 la Biblioteca de Montilivi de la UdG inaugurà noves aules d'estudi, una d'elles anomenada Isabel Vila i Pujol.[10] Anualment es fa una caminada travessant les Gavarres que uneix la Bisbal i Llagostera recordant la figura d'Isabel Vila[11]

Isabel Cinc Hores.jpg

El 2013 es va crear el musical sobre Isabel Vila titulat IsaVel, dirigit per Kim Planella.[12][13][14] i, el 8 de Setembre de 1919 va estrenar l'obra de teatre, en format monòleg, Isabel Cinc Hores escrita pel mateix Antoni Strubell i Trueta interpretat per l'actriu Carme Sansa.[15]

Recenment el canal de televisió 33-Recomana ha editat i està publicitant un anunci recomant l'obra.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. «Isabel Vi lar de Llagostera, lluitadora social i pedagoga». Revista de Girona.
  2. Masanés, Cristina. «Qui va ser Isabel 'Cinc hores'?». Sàpies, octubre 2014. [Consulta: 12 desembre 2020].
  3. 3,0 3,1 Ferrer i Gironès, Francesc. Isabel Vilà i Pujol. La primera sindicalista catalana. Llagostera: Ajuntament i Arxiu Municipal de Llagostera, 1996, p. 100. ISBN 84-922266-0-9. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Nomenclàtor. «Plaça d'Isabel Vilà». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 21 maig 2016].
  5. Masanés i Strubell, octubre 2014, p. 59.
  6. «Carrer d'Isabel Vilà i Pujol». Ajuntament de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2013-12-24. [Consulta: 13 octubre 2013].
  7. V., A. «Dediquen una plaça a la sindicalista Isabel Vilà». El Punt [la Bisbal d'Empordà], 07-10-2009.
  8. «Isabel Vila, plaça d'». Ajuntament de Barcelona. Nomenclàtor. [Consulta: setembre 2019].
  9. telenotícies Tv3, 11 d'agost de 2013.
  10. «Conferència en el marc del Dia Internacional de les Dones i amb motiu de la inauguració de l'Aula Isabel Vilà,». [Consulta: 17 abril 2019].
  11. «Caminada memorial Isabel Vilà». [Consulta: 17 abril 2019].
  12. Castillón, Xavier «La primera sindicalista catalana, en un musical gironí». El Punt [Llagostera], 07-02-2013.
  13. «Un musical recrearà la vida de la pionera del sindicalisme republicà Isabel Vilà». Diari de Girona, 15-02-2013 [Consulta: 10 octubre 2013].
  14. Madrid, Karen «El musical de gran format sobre la sindicalista Isabel Vilà arribarà a la Faràndula el mes de març». Ràdio Sabadell, 18-09-2013 [Consulta: 10 octubre 2013]. Arxivat 3 de març 2016 a Wayback Machine.
  15. Castillón, Xavier. «‘Isabel Cinc Hores' puja a l'escenari». El Punt Avui, 15-09-2019. [Consulta: 12 desembre 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Strubell i Trueta, Toni. Isabel Cinc Hores. Obra de teatre musical en tres actes. Mallorca: Editorial El Gall, 2005. 
  • Masanés, Cristina; Strubell, Toni «Isabel cinc hores'». Sàpiens, octubre 2014, p. 56-59. ISSN: 1695-2014 [Consulta: 12 març 2017].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]