Cementiri de Sabadell

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cementiri de Sant Nicolau)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Cementiri de Sabadell
Capella del cementiri de la Salut.jpg
Dades bàsiques
Tipus cementiri
Construït XIX (1864)
Característiques
Estil Eclecticisme
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Vallès Occidental
Municipi Sabadell
Localització Ctra. Antiga de Caldes, 5. Sabadell (Vallès Occidental)

41° 33′ 29″ N, 2° 07′ 19″ E / 41.558162°N,2.122019°E / 41.558162; 2.122019
Bé inventariat
Identificador IPAC: 27822
Bé cultural d'interès local
Capella del cementiri
Identificador IPAC: 27823
Bé inventariat
Panteó Sallarés Deu
Identificador IPAC: 27824
Modifica dades a Wikidata

El Cementiri de Sabadell o Cementiri de Sant Nicolau és un monument del municipi de Sabadell (Vallès Occidental) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Plànol del Cementiri de Francesc Renom Romeu (1879)

L'espai destinat a cementiri es distribueix a banda i banda d'una avinguda central, on hi ha situada la capella. Els carrers són de traçat irregular, amplis i amb fileres ordenades de pis i xiprers. El conjunt es clou amb nínxols perimetrals. Hi ha interessants panteons de diverses èpoques i estils. Una porta situada a la dreta comunica aquesta part antiga amb la que correspon a l'ampliació posterior, situada a l'altra banda de la carretera.[1]

Capella del cementiri[modifica | modifica el codi]

Església situada en el centre geomètric del cementiri, front l'avinguda d'accés, i de planta en creu grega. Presenta una decoració eclèctica i està coronada per una cúpula de ceràmica vidriada en forma d'escames on a damunt hi ha una gran imatge de l'àngel del Judici final.[2]

L'església va ser construïda per Maties Viñas sota la direcció de Miquel Pascual Tintorer. La primera pedra es col·loca el 14 d'octubre de 1887 i s'acaba de construir el 31 de maig de 1891, sent beneïda pel bisbe el 30 d'octubre de 1893.[3]

Panteó Sallarès Deu[modifica | modifica el codi]

Panteó de la família Sallarés Deu

Panteó modernista, amb essències del modernisme català. La part més gran del panteó es troba enterrada. L'exterior presenta una equilibrada asimetria antre l'escaleta i el pedestal. Destaquen l'escultura, els relleus de la façana i el suport del llum.[4]

La pedra grisa utilitzada per la seva construcció procedeix de Manresa.[4] El panteó va ser construït el 1916 per l'arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas, amb escultura de Franz Metzner.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

A conseqüència d'una visita del governador de Barcelona a Sabadell, durant l'agost de 1853, s'acorda de traslladar el cementiri del Taulí, per tal com es trobava massa proper a la ciutat i afectava la salut pública. Les discussions sobre el nou emplaçament van durar fins a l'any 1860, en què es decidí de construir-lo al pla de Sant Nicolau. En la decisió hi intervingueren els alcaldes Josep Romeu i Sans[5] i Llorenç Juncà i Petit.[6] Les obres, a càrrec de Josep Antoni Obradors, començaren pel maig de 1863 i foren inaugurades el 26 de juny de 1864. Els primers bastiments foren petits i edicles sobre tombes, més endavant (1867) van aparèixer els primers panteons i, finalment, l'any 1891 s'aixecà l'església.[2]

S'hi conserven obres de gran valor artístic, amb participació d'arquitectes i escultors importants, com ara F. de Paula Nebot, E. Maria Balcells, Josep Renom, Juli Batllevell i Santiago Casulleras, entre d'altres.[1]

Entre les tombes de personalitats conegudes hi ha les de:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Cementiri de Sabadell». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 abril 2013].
  2. 2,0 2,1 «Capella del Cementiri de Sabadell». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 abril 2013].
  3. 3,0 3,1 Fernández Álvarez, Ana. El cementiri de Sant Nicolau. Barcelona: Publicacions de l’abadia de Montserrat, 2000. 
  4. 4,0 4,1 «Panteó Sallarés Deu». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 abril 2013].
  5. Nomenclàtor. «Carrer de Romeu». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 17 juny 2016].
  6. Nomenclàtor. «Plaça de Llorenç Juncà». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 12 desembre 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • BURGUÉS, Marian. Sabadell del meu record. Cinquanta anys d’història anecdòtica local (1929), Ajuntament de Sabadell, 1982.
  • CASTELLS, Andreu. L’art sabadellenc, Edicions Riutort, Sabadell, 1961.
  • CARRERAS COSTAJUSSA, Miquel. Elements d’història de Sabadell. (1932), Ajuntament de Sabadell, 1989.
  • FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Ana. El Cementeri de Sant Nicolau. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2000.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri de Sabadell Modifica l'enllaç a Wikidata