Carles Martí Massagué
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 octubre 1907  Castellvell del Camp (Baix Camp) |
| Mort | 7 abril 1992 (84 anys) Reus (Baix Camp) |
 Alcalde de Reus | |
| 19 abril 1979 – 7 maig 1983 ← Miquel Colàs Piquer – Anton Borrell Marcó → | |
 Senador al Senat espanyol | |
| 1r març 1979 – 31 agost 1982 Circumscripció electoral: Tarragona | |
| Activitat | |
| Ocupació | Advocat |
| Partit | PSC-PM ERC |
| Família | |
| Parents | Carles Martí i Jufresa (net) |
Carles Martí Massagué (Castellvell del Camp, Baix Camp, 23 d'octubre de 1907 - Reus, 7 d'abril de 1992) fou un polític català.
Biografia[modifica]
Va estudiar batxillerat a Reus i Dret a la Universitat de Barcelona amb breus estades a París (La Sorbona) i Londres, i el 1931 es va incorporar a l'ERC. Advocat, va exercir de jutge municipal a Reus, on el 1934 va ser detingut pels fets del sis d'octubre i confinat en un vaixell-presó al port de Tarragona.[1]
El 1936 va participar en la Guerra Civil espanyola al costat dels republicans i al final de la guerra va passar a França, però va tornar i fou detingut i empresonat el 1942. Una vegada alliberat, va obrir despatx d'advocat a Reus el 1946, destacant en la defensa de presos polítics i on va exercir durant la dictadura.[2] Durant els anys seixanta va mantenir contactes amb Josep Pallach i Carolà.[3]
A la transició va participar en la delegació local de l'Assemblea de Catalunya, i les primeres reunions d'aquest grup es van fer al seu despatx.[2] A les primeres eleccions generals espanyoles de 1977 va anar com a independent a les llistes socialistes i fou elegit senador per la província de Tarragona (els tres de l'Entesa dels Catalans, Baixeras, Martí i Subirats). Fou reelegit a les eleccions generals espanyoles de 1979 i va ocupar el càrrec de senador fins al 1982. Fou vicepresident primer de la Comissió de Competència Legislativa i vicepresident segon de la Comissió Especial d'Investigació sobre escoltes telefòniques.[4]
Així mateix es va presentar a les municipals del 1979 pels socialistes, i la seva llista va ser la més votada, de manera que es va convertir en el primer alcalde de Reus de la democràcia.[2] A les eleccions de 28 d'octubre de 1982, ja d'edat avançada, va deixar el primer lloc de la llista al tinent d'alcalde Anton Borrell Marcó, també socialista. L'any 1987 va ser candidat al Parlament Europeu representant Esquerra Republicana de Catalunya dins de la Coalició per l'Europa dels Pobles. Va morir el 1992 a Reus.
Referències[modifica]
- ↑ Relació dels detinguts pels fets del 6 d'octubre p. 143
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gavaldà, Antoni. "Reus en la transició": A: Història general de Reus, vol. V. Reus: l'Ajuntament, 2003, p. 46. ISBN 8489688222
- ↑ Pere Meroño Josep Pallach 1920-1977 Arxivat 2014-06-30 a Wayback Machine. p. 51
- ↑ Fitxa del Senat
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Miquel Colàs Piquer |
Alcalde de Reus 1979– 1983 |
Succeït per: Anton Borrell Marcó |
| Barcelona |  | |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
| Designació reial | ||
•••• I Legislatura → | ||
| Barcelona | | |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
| Designats pel Parlament de Catalunya | ||