Josep Antoni Baixeras i Sastre

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Anton Baixeras Sastre
 Senador per Tarragona
Escudo del Senado de España.svg
15 de juny de 1977 – 2 de gener de 1979
Dades biogràfiques
Naixement 20 d'abril de 1927
Tarragona
Mort 24 d'agost de 2008(2008-08-24) (als 81 anys)
Tarragona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Llengua català
Modifica dades a Wikidata

Josep Anton Baixeras Sastre (Tarragona, 20 d'abril de 1927- 24 d'agost de 2008) era un polític i escriptor català. Pertanyia a una família de petits burgesos simpatitzants de la Lliga de Catalunya, i va tenir una educació acurada. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i treballà a la Junta del Port de Tarragona. Publicà alguns poemes i narracions a Destino. També fou membre de la junta de govern del Col·legi d'Advocats de Tarragona.

Amb l'ajut de Joan Triadú va encapçalar el grup que va instaurar l'Òmnium Cultural a Tarragona, del que en va ser el primer president, i la seva inclinació cap als plantejaments nacionalistes el van dur a formar part de l'Assemblea de Catalunya i de la llista Entesa dels Catalans a les eleccions generals espanyoles de 1977, amb les que fou escollit senador per la província de Tarragona. Fou president de la Comissió de Suplicatoris del Senat d'Espanya.[1] Abandonà el càrrec amb les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979, i fou escollit conseller de l'ajuntament de Tarragona com a independent a les llistes del PSUC.

Morí el 24 d'agost de 2008 a Tarragona.

Trajectòria literària[modifica | modifica el codi]

Les primeres obres de Josep Anton Baixeras s'emmarquen dins del gènere del conte. A finals dels 50 publica Perquè sí, que tot seguit seria continuat per Perquè no, amb qui guanyaria el Víctor Català de 1959, i l'any següent publica Calipso. En aquest inici fa palesa de les seues característiques, com ara l'ús d'un català prou acurat, ric i culte,[2] i la ubicació de trames a Castellet, una Tarragona literària.

Als anys seixanta fa el pas a la novel·la amb L'anell al dit, protagonitzada pel seu personatge més reeixit, en Pauet Nolla, una transmutació literària de la burgesia tarragonina. Veuria la segona part amb Les mares, publicada ja a la dècada dels 90.

El 1994 va publicar El Mas dels Casaments, tres peces curtes de teatre, amb un pròleg/crònica de les trobades que s'hi feien. El 2003 va publicar l'obra de teatre Narcís als llimbs que porta com a subtítol "òpera parlada, en un pròleg, tres actes i diversos intermedis". Germanista, va traduir de l'alemany al català La fira de Plundersweilern de Goethe, (Arola 1999), i El dia més foll de Peter Turrini; també va traduir una altra obra goethiana, Egmont, estrenada el 1983. L'any 2004 va ser investit doctor honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.[3]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Perquè sí (1957)
  • Perquè no (1959) Premi Víctor Català
  • Calipso (1960)
  • L'anell al dit (1964)
  • Carnet tarragoní (1983)
  • El mas dels casaments (1994)
  • Les mares (1995)
  • La fira de Plundersweilern, traducció de Goethe, (1999)
  • Fulls de calendari (2003)
  • Narcís als limbs (2003)

Estudis sobre la seua obra[modifica | modifica el codi]

  • Roig i Queralt, Francesc. Josep Antoni Baixeras : una veu entre dos silencis

A: Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Tarragona : Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Vol. II (1981); p. 143-172

  • Josep Anton Baixeras. Literatura i acció cívica (Onada, 2011), un recull de conferències de diversos autors al voltant dels aspectes literaris de Josep Anton Baixeras, coordinat per Magí Sunyer.
  • Josep Anton Baixeras. Obra completa (Cossetània, 2010).

Referències[modifica | modifica el codi]