Vés al contingut

Josep Antoni Baixeras i Sastre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Anton Baixeras Sastre
Biografia
Naixement20 abril 1927 Modifica el valor a Wikidata
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Mort24 agost 2008 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Tarragona
Senador al Senat espanyol
15 juny 1977 – 2 gener 1979
Circumscripció electoral: Tarragona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
OcupacióEscriptor
Llenguacatalà

Josep Anton Baixeras Sastre (Tarragona, 20 d'abril de 1927- 24 d'agost de 2008) era un polític i escriptor català. Pertanyia a una família de petits burgesos simpatitzants de la Lliga de Catalunya, i va tenir una educació acurada. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i treballà a la Junta del Port de Tarragona. Publicà alguns poemes i narracions a Destino. També fou membre de la junta de govern del Col·legi d'Advocats de Tarragona.

Amb l'ajut de Joan Triadú, va encapçalar el grup que va instaurar l'Òmnium Cultural a Tarragona, del qual va ser el primer president, i la seva inclinació cap als plantejaments nacionalistes el van dur a formar part de l'Assemblea de Catalunya i de la llista Entesa dels Catalans a les eleccions generals espanyoles de 1977, en les quals fou elegit senador per la província de Tarragona. Fou president de la Comissió de Suplicatoris del Senat d'Espanya.[1] Abandonà el càrrec amb les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979, i fou escollit conseller de l'Ajuntament de Tarragona com a independent a les llistes del PSUC.

Morí el 24 d'agost de 2008 a Tarragona.

Trajectòria literària

[modifica]

Les primeres obres de Josep Anton Baixeras s'emmarquen dins del gènere del conte. A finals dels cinquanta publica Perquè sí, que tot seguit seria continuat per Perquè no, amb qui guanyaria el Premi Víctor Català de 1959, i l'any següent publica Calipso. En aquest inici fa palesa de les seues característiques, com ara l'ús d'un català prou acurat, ric i culte,[2] i la ubicació de trames a Castellet, una Tarragona literària.

Als anys seixanta fa el pas a la novel·la amb L'anell al dit, protagonitzada pel seu personatge més reeixit, en Pauet Nolla, una transmutació literària de la burgesia tarragonina. Veuria la segona part amb Les mares, publicada ja a la dècada dels noranta.

El 1994 va publicar El Mas dels Casaments, tres peces curtes de teatre, amb un pròleg-crònica de les trobades que s'hi feien. El 2003 va publicar l'obra de teatre Narcís als llimbs que porta com a subtítol "òpera parlada, en un pròleg, tres actes i diversos intermedis". Germanista, va traduir de l'alemany al català La fira de Plundersweilern de Goethe (Arola 1999), i El dia més foll, de Peter Turrini; també va traduir una altra obra goethiana, Egmont, estrenada el 1983. L'any 2004 va ser investit doctor honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.[3]

Obres

[modifica]
  • Perquè sí (1957)
  • Perquè no (1959) Premi Víctor Català
  • Calipso (1960)
  • L'anell al dit (1964)
  • Carnet tarragoní (1983)
  • El mas dels casaments (1994)
  • Les mares (1995)
  • La fira de Plundersweilern, traducció de Goethe, (1999)
  • Fulls de calendari (2003)
  • Narcís als limbs (2003)

Estudis sobre la seua obra

[modifica]
  • Roig i Queralt, Francesc. Josep Antoni Baixeras : una veu entre dos silencis

A: Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Tarragona : Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Vol. II (1981); p. 143-172

  • Josep Anton Baixeras. Literatura i acció cívica (Onada, 2011), un recull de conferències de diversos autors al voltant dels aspectes literaris de Josep Anton Baixeras, coordinat per Magí Sunyer.
  • Josep Anton Baixeras. Obra completa (Cossetània, 2010).

Referències

[modifica]