Andreu Ribera i Rovira

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAndreu Ribera i Rovira Creu de Sant Jordi 1984
 Senador per Designació Reial
Escudo del Senado de España.svg
15 de juny de 1977 – 2 de gener de 1979
← -
- →
Dades biogràfiques
Naixement 23 de juny de 1919
Barcelona
Mort 1 d'agost de 2002(2002-08-01) (als 83 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Es coneix per Gestionà Can Culleres
Activitat professional
Ocupació Empresari
Dades familiars
Pares Joaquim Ribera i Barnola
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Andreu Ribera i Rovira (Barcelona, 23 de juny de 19191 d'agost de 2002) fou un advocat, industrial i polític català, fill del metal·lúrgic Joaquim Ribera i Barnola. Ha estat cunyat de Joan Vallvé i Creus i oncle de Joan Vallvé i Ribera i de Maria Àngels Vallvé i Rivera, l'exagent de borsa, notària i esposa de Joan Hortalà.[1][2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià batxillerat als Escolapis i als Jesuïtes de Casp. Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona i es va inscriure al Col·legi d'Advocats de Barcelona el 1943.[1] Aleshores es dedicà a la gestió de l'empresa Metalls i Plateria Ribera[1] (coneguda popularment com a Can Culleres), fundada el 1912 pel seu pare i relacionada amb mitjans militars per la fabricació de cartutxos. També fou president d'Electrólisis del Cobre SA.[1] Durant l'alcaldia de Josep Maria de Porcioles fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona..[1]

El 1965 fou nomenat president de la Cambra d'Indústria de Barcelona i aconseguí que el 1967 s'unifiquessin les Cambres de Comerç de Barcelona en una sola. El 1967 en fou nomenat president perquè tenia la confiança de l'empresariat català i alhora bones relacions amb el govern franquista mercè la seva amistat amb Laureano López Rodó. Ocupà el càrrec fins al 1979, i durant aquests anys fou l'home més important de l'economia catalana, influint en els joves liberals del Cercle d'Economia (Carles Ferrer Salat, Carles Güell de Sentmenat, etc.). Home de profundes conviccions cristianes, també fou amic de l'abat Aureli Maria Escarré.[3]

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou senador per designació reial (va finançar parcialment els estudis de Joan Carles I quan era príncep) i es va adscriure al grup independent.[4] El 1979 va deixar l'escó i la política i dedicar-se al món empresarial. El 1985 va veure com la seva empresa Metalls i Plateria Ribera feia suspensió de pagaments, i com el Banc Industrial de Catalunya, que presidia des del 1968 i que s'havia integrat dins Banca Catalana (de la que n'era vicepresident), el veia implicat judicialment en l'afer.[5] També fou conseller del Banc d'Espanya.[1]

Ha sigut membre de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, president de la Fira de Barcelona i del Consell Econòmic, Social i Sindical de Catalunya i membre del Cercle d'Economia, d'Òmnium Cultural i de la Fundació Catalana.[1] També ha estat president de la Unió d'Empresaris del Metall.

El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi. També ha rebut la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica[1] i fou nomenat oficial de la Legió d'Honor Francesa.

Obres[modifica | modifica el codi]

Publicà dues obres:[1]

  • La industria y la Carta Municipal (1962)
  • La política económica regional (1973)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Casablancas i Bertran, Joan «Estos son los ex directivos de Banca Catalana contra los que se ha dirigido la acción del fiscal» (pdf) (en castellà). La Vanguardia, 10 juliol 1984 (1984-07-10), pàg. 21-22 [Consulta: 22 desembre del 2014].
  2. Cullell, Pere; Farràs, Andreu. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001, p. 267. 
  3. Rusiñol, Pere «Un prócer se apaga» (en castellà). El País, 3 agost 2002 (2002-08-03) [Consulta: 22 desembre del 2014]. «Barcelona despidió ayer al empresario Andreu Ribera Rovira, fallecido el jueves a los 83 años. Su fuerza se había ido extinguiendo en la última década, pero Andreu Ribera era uno de los próceres más destacados de la burguesía catalana.»
  4. Senat d'Espanya. «Ribera Rovira, Andrés». Fitxa biogràfica, 2014. [Consulta: 22 desembre del 2014].
  5. Rosiñol, Pere «Los querellados son 25 antiguos directivos de Banco Catalana con vinculaciones empresas» (en castellà). El País, 24 maig 1984 (1984-05-24) [Consulta: 22 desembre del 2014].



Precedit per:
Ramon Par i Busquets
President de la Presidents de la Cambra Oficial d'Indústria de Barcelona
19651967
Succeït per:
'fi del càrrec'
Precedit per:
Josep Valls i Taberner
President de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
1967 - 1979
Succeït per:
Josep Maria Figueras i Bassols