Eleccions generals espanyoles de 1979

Eleccions generals espanyoles de 1979
	← 1977 1982 →
Data	1r març 1979
Tipus	eleccions generals espanyoles i grup d'eleccions
Càrrec a elegir	350 diputat al Congrés dels Diputats 208 senador al Senat espanyol
Resultat de la votació
A	1.060.330 5.89٪
A	483.353 2.69٪
A	378.964 2.11٪
A	325.842 1.81٪
A	172.110 0.96٪
A	123.452 0.69٪
A	58.953 0.33٪
A	38.042 0.21٪
	Unió del Poble Navarrés — Jesús Aizpún Tuero
A	28.248 0.16٪

Les eleccions generals espanyoles de 1979 se celebraren el dijous, 1 de març de 1979. Adolfo Suárez amb el seu grup UCD aconseguia una ampla majoria, amb 47 escons de diferència respecte a la segona força política, el PSOE.^[1]^[2]

Antecedents

Adolfo Suárez va sortir guanyador de les eleccions generals espanyoles de 1977, al capdavant d'un conglomerat de formacions de centredreta, aglutinades entorn de la seva persona, sota les sigles UCD (Unió de Centre Democràtic). Les Corts sortides d'aquelles eleccions, convertides en constituent van aprovar la llei d'Amnistia el 15 d'octubre de 1977 i autoritzà el retorn del president de la Generalitat Josep Tarradellas, que va arribar a Barcelona el 23 d'octubre de 1977,^[3]^[4], la Llei sobre despenalització de l'adulteri el 26 de maig de 1978, el 17 de juliol la Llei d'eleccions locals que possibilità les eleccions municipals democràtiques i el 4 de desembre la Llei de la Policia i la Llei de Partit Polítics, que van possibilitar l'aprovació de la Constitució,^[5] que el poble espanyol confirmava per referèndum el 6 de desembre de 1978.^[6]

Resultats

← Eleccions generals espanyoles, 1 de març de 1979 →
Partit	Vots	%	Escons	Dif.
Unió de Centre Democràtic (UCD)	6.268.593	34,84	168	+2
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)	5.469.813	30,40	121	+3
Partit Comunista d'Espanya (PCE)	1.938.487	10,77	23	+4
Coalició Democràtica (CD) (Ara Partit Popular)	1.088.578	6,05	10	-6
Convergència i Unió (CiU)	483.353	2,69	8	+8
Partit Nacionalista Basc (PNV)	296.597	1,65	7	-1
Partit Socialista d'Andalusia - Partit Andalusista (PSA-PA)	325.842	1,81	5	+5
Herri Batasuna (HB)	172.110	0,96	3	+3
Unión Nacional (UN)	378.964	2,11	1	+1
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)	123.452	0,69	1	=
Euskadiko Ezkerra (EE)	85.677	0,48	1	=
Unión del Pueblo Canario (UPC)	58.953	0,33	1	+1
Partit Aragonès Regionalista (PAR)	38.042	0,21	1	+1
Partit del Treball d'Espanya (PTE)	192.798	1,07
PSOE-històric	133.869	0,74
Organització Revolucionària dels Treballadors (ORT)	127.517	0,71
Moviment Comunista – Organització d'Esquerra Comunista (MCE-OIC)	84.856	0,47
Bloc Nacional-Popular Gallec (BN-PG)	60.889	0,34
Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN)	56.582	0,31
Unidade Galega (UG)	55.555	0,31
Izquierda Republicana (IR)	55.384	0,31
Partit Carlí	50.552	0,28
Organización Comunista de España-Bandera Roja (OCE-BR)	47.937	0,27
Partit Comunista dels Treballadors (PCT)	47.896	0,27
Lliga Comunista Revolucionària (LCR)	55.384	0,31
Unió Foral del País Basc	34.108	0,19
Falange Española de las JONS Auténtica	30.252	0,17
Coalició per Aragó (CA)	19.220	0,11
Partido Nacionalista de Castilla y León (PANCAL)	16.016	0,09
Partido Liberal (PLIB)	15.774	0,09
Unió Regional Valenciana (URV)	15.694	0,09
Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV)	13.828	0,09
Unió Navarresa d'Esquerres (UNAI)	10.970	0,06
Partido Ruralista Español (PRE)	10.324	0,06
Partido del País Canario (PPC)	10.099	0,05
Socialistes de Mallorca i Menorca (SMM)	10.022	0,05
Estat Català	6.328	0,02
Conceyu Nacionalista Astur (CNA)	3.049	0,02
Partido Independiente Pro Política Austera (PIPPA)	2.409	0,02

Dades

Cens electoral: 26.836.490
Votants: 68,04%
Abstenció: 31,96%
Vots vàlids: 98,53%
Vots nuls: 1,47%
Vots a candidatures: 99,68%
Vots Blancs: 0,32%

Diputats

Resultats de les primeres eleccions constitucionalsde 1979 a Catalunya:^[7]

Catalunya

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

País Valencià

Alacant

Castelló

València

Illes Balears

Íñigo Cavero Lataillade (UCD)
Miguel Durán Pastor (UCD)
Santiago Rodríguez-Miranda y Gómez (UCD)
Francesc Garí Mir (UCD)
Fèlix Pons Irazazábal (PSOE)
Emilio Alonso Sarmiento (PSOE)
- Substituït per Joan Francesc Triay Llopis

Euskadi

Àlaba

Biscaia

Guipúscoa

Galícia

La Corunya

José Luis Meilán Gil (UCD)
Nona Inés Vilariño Salgado (UCD)
Antonio Vázquez Guillén (UCD)
Perfecto Yebra Martul-Ortega (UCD)
José Manuel Piñeiro Amigo (UCD)
Juan Quintans Seoane (UCD)
Francisco José Vázquez Vázquez (PSOE)
José Luis Rodríguez Pardo (PSOE)
María Victoria Fernández-España y Fernández-Latorre (AP)

Lugo

José Manuel Otero Novas (UCD)
Julio Ulloa Vence (UCD)
Antonio Díaz Fuentes (UCD)
Pablo Pardo Yáñez (PSOE)
Antonio Carro Martínez (AP)

Ourense

Pío Cabanillas Gallas (UCD)
Eulogio Gómez Franqueira (UCD)
José Antonio Trillo Torres (UCD)
Antonio Rodríguez Rodríguez (PSOE)
Antonio Tejada Orenzo (AP)

Pontevedra

José Antonio Gago Lorenzo (UCD)
Luis González Seara (UCD)
José María Pernas Martínez (UCD)
Miguel Sanmartín Losada (UCD)
Elena María Moreno González (UCD)
José Vázquez Fouz (PSOE)
Isidoro García Plaza (PSOE)
Rafael J. Portanet Suárez (AP)

Navarra

Senadors

Astúries

Catalunya

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

País Valencià

Alacant

Castelló

València

Illes Balears

Mallorca

Menorca

Tirs Pons Pons (Canditatura Progressista Menorquina)

Eivissa-Formentera

Abel Matutes Juan (Aliança Popular)

Euskadi

Àlaba

Biscaia

Gipúscoa

Galícia

La Corunya

Lugo

Ourense

Pontevedra

Navarra

Conseqüències

El divendres 30 de març de 1979 Adolfo Suárez va ser investit President del Govern amb majoria absoluta en la primera votació.^[8]^[9]

Entre altres, s'aproven lleis d'impostos com ara l'Impost sobre la renda (IRPF), l'impost sobre societats o els impostos especials. També s'aproven els Estatuts d'Autonomia basc i el català i amb les Autonomies va arribar la primera Llei Orgànica de Finançament de les comunitats autònomes. S'aprova la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, i es van assentar les noves bases de la Justícia amb la Llei Orgànica del Poder Judicial.^[5] Va ser una etapa de govern plena de dificultats polítiques, socials i econòmiques que el van conduir, davant les tensions sorgides en el seu propi partit, a presentar la dimissió el 29 de gener de 1981. En el seu missatge al país va afirmar: «Jo no vull que el sistema democràtic de convivència sigui, una vegada més, un parèntesi en la Història d'Espanya».

Referències

↑ Juliana, Enric. «“En 1979 ya se produjo una rápida secuencia electoral. Generales en marzo, ganadas por UCD. Municipales en abril, con pacto de izquierdas triunfante”» (en castellà). La Vanguardia, 30-03-2019. [Consulta: 1r octubre 2023].
↑ Sánchez, José «Las elecciones del 1 de Marzo de 1979: un éxito regionalista». Revista de estudios regionales, 3, 1979, pàg. 77–118. ISSN: 0213-7585.
↑ «Operació Tarradellas: l'acta inèdita dels acords de Perpinyà». [Consulta: 26 març 2021].
↑ «Mas destaca que Suárez va assumir riscos comparables que afronta Catalunya» (en castellà), 23-03-2014. [Consulta: 26 març 2021].
↑ ^5,0 ^5,1 García Abad, Gonzalo. «Las luces y las sombras económicas del Gobierno de Adolfo Suárez» (en castellà). Argumentos económicos, 22-03-2014. [Consulta: 10 gener 2026].
↑ «La constitució espanyola es va votar el 78 amb un cens falsejat, amb més d'un milió de persones més, i alterat vint dies abans». VilaWeb, 19-06-2017.
↑ «Resultats a Catalunya de les eleccions de l'1 de març de 1979 al Congrés de Diputats» (en català). fundaciobofill.cat. [Consulta: 1r octubre 2023].
↑ «Gobiernos de la I Legislatura». lamoncloa.gob.es. [Consulta: 1r octubre 2023].
↑ «Informe Semanal: Informe Semanal: Las elecciones generales de 1979» (en castellà). RTVE Play, 01-07-2020. [Consulta: 1r octubre 2023].

Vegeu també

Enllaços externs

Dades completes del Ministeri de l'Interior Arxivat 2011-05-24 a Wayback Machine.

[1] Juliana, Enric. «“En 1979 ya se produjo una rápida secuencia electoral. Generales en marzo, ganadas por UCD. Municipales en abril, con pacto de izquierdas triunfante”» (en castellà). La Vanguardia, 30-03-2019. [Consulta: 1r octubre 2023].

[2] Sánchez, José «Las elecciones del 1 de Marzo de 1979: un éxito regionalista». Revista de estudios regionales, 3, 1979, pàg. 77–118. ISSN: 0213-7585.

[3] «Operació Tarradellas: l'acta inèdita dels acords de Perpinyà». [Consulta: 26 març 2021].

[4] «Mas destaca que Suárez va assumir riscos comparables que afronta Catalunya» (en castellà), 23-03-2014. [Consulta: 26 març 2021].

[GGA-5] 5,0 ^5,1 García Abad, Gonzalo. «Las luces y las sombras económicas del Gobierno de Adolfo Suárez» (en castellà). Argumentos económicos, 22-03-2014. [Consulta: 10 gener 2026].

[6] «La constitució espanyola es va votar el 78 amb un cens falsejat, amb més d'un milió de persones més, i alterat vint dies abans». VilaWeb, 19-06-2017.

[7] «Resultats a Catalunya de les eleccions de l'1 de març de 1979 al Congrés de Diputats» (en català). fundaciobofill.cat. [Consulta: 1r octubre 2023].

[8] «Gobiernos de la I Legislatura». lamoncloa.gob.es. [Consulta: 1r octubre 2023].

[9] «Informe Semanal: Informe Semanal: Las elecciones generales de 1979» (en castellà). RTVE Play, 01-07-2020. [Consulta: 1r octubre 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

Eleccions generals espanyoles
Política d'Espanya
1810 · 1813 · 1820 · 1822 · 1869 · 1871 · 1872 (abril) · 1872 (agost) · 1873 · 1876 · 1879 · 1881 · 1884 · 1886 · 1891 · 1893 · 1896 · 1898 · 1899 · 1901 · 1903 · 1905 · 1907 · 1910 · 1914 · 1916 · 1918 · 1919 · 1920 · 1923 · 1931 · 1933 · 1936 · 1977 · 1979 · 1982 · 1986 · 1989 · 1993 · 1996 · 2000 · 2004 · 2008 · 2011 · 2015 · 2016 · 2019 (abr) · 2019 (nov) · 2023