Vés al contingut

Alfons Cucó i Giner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Alfons Cucó Giner)
Plantilla:Infotaula personaAlfons Cucó i Giner
Biografia
Naixement19 juliol 1941 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort26 octubre 2002 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

21 abril 1986 – 1r juny 1996
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

7 maig 1984 – 1r abril 1986
Senador al Senat espanyol
1r març 1979 – 9 gener 1996
Circumscripció electoral: València
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriador
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
PartitPSPV
PSPV-PSOE
Membre de
Família
GermansJosepa Cucó i Giner Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Alfons Cucó i Giner (València, 19 de juliol de 1941 - València, 26 d'octubre de 2002) fou historiador i polític valencià.[1]

El 1960 va ser cap de les joventuts de Lo Rat Penat. Fou professor de la Universitat de València el 1967, on es doctorà en Filosofia i Lletres el 1970. Quan el 1996 deixà la política va ser catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat de València i senador per València entre 1979 i 1996. El 1971 fou un dels organitzadors del Primer Congrés d'Història del País Valencià.

Política

[modifica]

Alfons Cucó fou un dels fundadors del Partit Socialista Valencià el 1962, i del seu successor, el Partit Socialista del País Valencià el 1974, i durant l'escissió que, abans de les eleccions del 1977 va protagonitzar un sector del partit (que s'anomenà Unitat Socialista del País Valencià) per coalitzar-se amb el Partit Socialista Popular que encapçalava a Madrid Enrique Tierno Galván i al País Valencià Manuel Sánchez Ayuso, va respectar els pactes amb el Moviment Comunista del País Valencià i el Partit Carlí del País Valencià i es presentà en la candidatura anomenada Bloc d'Esquerres per l'Autonomia i el Socialisme. Després d'uns resultats minsos, va formar part del sector del PSPV que s'integrà al PSOE.

Per a les eleccions generals espanyoles de 1979 el PSPV es fusiona amb el PSOE, i Alfons Cucó es presenta al Senat. Va ser el senador amb més vots, perquè a més dels propis del PSOE, els sectors més nacionalistes varen proposar votar un candidat del PSPV-PSOE (el mateix Cucó), un del PCE-PCPV, Francesc Codonyer i un altre del Bloc d'Esquerres, Josep Vicent Marquès i González. Va obtenir la reelecció en les cinc primeres legislatures, és a dir, des del 1979 fins al 1996, quan trenca amb el PSOE.[2][3]

Alfons Cucó es va integrar en la Plataforma Cívica Valencians pel Canvi, que el 2000 es presentà a les eleccions a les llistes del Bloc Nacionalista Valencià, i que més tard es consolidà com a espai de reflexió. Morí als 61 anys d'un càncer.

L'11 d'abril del 2003 es va presentar la "Càtedra Alfons Cucó de Reflexió Política Europea".

Obra

[modifica]
  • 1960: Lluernes tan sols (poesia)
  • 1965: Aspectes de la política valenciana en el segle XIX
  • 1967: El Congreso Sociológico Valenciano de 1883
  • 1969: Sobre el radicalismo valenciano
  • 1971: El valencianisme polític, 1874-1936. Catarroja: Afers. ISBN 84-86574-73-0
  • 1975: Republicans i camperols revoltats (Premi Joan Fuster d'assaig, 1974)
  • 1979: Sobre la ideologia blasquista
  • 1989: País i Estat: la qüestió valenciana
  • 1992: El pensament valencianista (1868-1939). Antologia (amb Ricard Blasco). Barcelona: La Magrana.
  • 1995: El valor de la nació
  • 1997: Llengua i política, cultura i nació
  • 1998: Els confins d'Europa. Nacionalisme, geopolítica i drets humans de la Mediterrània oriental
  • 1999: Nacionalismo y poder político: el escenario soviético
  • 2002: Roig i blau: la transició democràtica valenciana. València: Tàndem.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Alfons Cucó i Giner». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Viadel, Francesc. No mos fareu catalans. Barcelona: L'esfera dels llibres, 2006. ISBN 84-9734-402-2. 
  3. ↑ Fitxa del Senat

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Josep Vicent Marquès i González
País perplex 		Premi Joan Fuster d'assaig
1974 		Succeït per:
Ernest Lluch i Martín
La via valenciana
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfons_Cucó_i_Giner&oldid=30886109»