José Báguena Candela

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosé Báguena Candela
Biografia
Naixement22 abril 1924 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort27 maig 1992 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
  Procurador en Corts
21 de desembre de 1972 – 12 de juliol de 1976
CircumscripcióUniversitat de València
  Senador per València
1 de març de 1979 – 31 d'agost de 1982
← -
- →
  Rector de la Universitat de València
21 de desembre de 1972 – 12 de juliol de 1976
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMetge
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
PartitUCD

José Báguena Candela (València, 22 d'abril de 1924 - 1990) fou un metge i polític valencià.

Trajectòria[modifica]

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de València el 1947 i també doctor. Va ampliar estudis en la Medicinische Universitätsklinik, de Zúric (1951 i 1956). El 1967 fou catedràtic de Patologia i Clíniques Mèdiques i catedràtic extraordinari de Genètica Mèdica de la Facultat de Medicina de València, des de 1969. Alhora fou Procurador en Corts des de desembre de 1972 fins a juny de 1976 com a Rector de la Universitat de València.[1] En començar el curs 1972-1973, seguint instruccions de la Direcció General de Seguretat i del Ministeri d'Educació, va expedientar i 312 estudiants i diversos professors i va cessar la majoria del Patronat de la Universitat Literària. Això provocaria la dimissió del seu vicepresident, Adolfo Rincón de Arellano y García i una forta contestació social.

Fou cap del departament de Genètica de l'Institut d'Investigacions Citológiques de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de València i Vocal del Consell Superior de Protecció de Menors. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou senador per la UCD per la província de València. El març de 1982 fou nomenat director únic per a la síndrome tòxica.[2] Després de l'ensulsiada de la UCD abandonà l'activitat política per a dedicar-se a la medicina fins que va morir d'un atac de cor a València el 1990.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Rafael Bartual Vicens
Rector de la Universitat de València

1972-1976
Succeït per:
Manuel Cobo del Rosal