José Miguel Ortí Bordás

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosé Miguel Ortí Bordás
Biografia
Naixement 3 de febrer de 1938 (1938-02-03) (80 anys)
Tous
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador en Corts
14 de desembre de 1964 – 30 de juny de 1977
- →
Circumscripció Consejeros Nacionales
Escudo de España (1977-1981).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
1 de juliol de 1977 – 3 de març de 1979
← -
- →
Circumscripció Alacant
Escudo del Senado de España.svg  Senador designat per les Corts Valencianes
En el càrrec des de 
9 de novembre de 1988/20 de novembre de 1989
19 de setembre de 1991/28 de juny de 1993
26 de juliol de 1995/4 d'octubre de 1996
Activitat
Ocupació Polític
Partit polític Movimiento Nacional
CIC
AP/PP
Modifica les dades a Wikidata

José Miguel Ortí Bordás (Tous, 3 de febrer de 1938) és un polític valencià.

Trajectòria[modifica]

Va estudiar Dret a la Universitat de Madrid. En 1958 era delegat del SEU en la Facultat de Dret de la Universitat de Madrid. En 1959 va ser nomenat cap del Departament d'informació i Premsa i director del Gabinet d'Estudis Sindicals del SEU. En 1962 era director del Gabinet d'Estudis Sindicals de la Prefectura Nacional del SEU. En 1963 va ser nomenat Inspector nacional d'Associacions del Movimiento i el 1964 cap nacional del SEU. Entre 1969 i 1971 va ser sotssecretari general del Movimiento Nacional i procurador en Corts.[1] En els estadis finals del franquisme, Ortí Bordás va pertànyer a un dels corrents reformistes de la dictadura, la coneguda com els "blaus" (juntament amb personatges de rellevància durant la Transició com Rodolfo Martín Villa, Gabriel Cisneros, Marcelino Oreja Aguirre, Miguel Primo de Rivera y Urquijo o Fernando Ybarra).[2]

Del 1974 al 1976 va ser designat president del Banc de Crèdit Industrial i el 1976-1977 Sotssecretari de Governació. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou elegit diputat a les Corts espanyoles per la província de Castelló per la Candidatura Independent de Centre,[3] però poc després s'integrà a la UCD, i quan aquesta es va desintegrar, a AP.[4] El 1986 fou designat senador per la Comunitat Autònoma per Coalició Popular i després pel PP fins al 1996, quan dimití i es retirà de la política. Del 1997 al 2003 fou president de l'Empresa Nacional d'Autopistes.

Obres[modifica]

  • Con la misma esperanza
  • Los cambios políticos en España

Referències[modifica]

  1. Fitxer històric del Congrés dels Diputats
  2. Javier Tusell, Feliciano Montero, José María Marín (eds.), Las derechas en la España Contemporánea, pg. 249,
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats
  4. Tot i que a la majoria de fonts consultades afirmen que va ser diputat a Corts Valencianes escollit en 1983 i 1987, no figura en l'índex dels diputats al Web de les Corts Valencianes. Vegeu aquí

Bibliografia[modifica]