Tous

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Tous (desambiguació)».
Tous
Escut de Tous
(escut)
Localització

Localització de Tous respecte del País Valencià Localització de Tous respecte de la Ribera Alta


Municipi de la Ribera Alta
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Alta
Manc. de la Ribera Alta
Alzira
Gentilici Touer, touera
Malnom Toer, toera
Predom. ling. Castellà
Superfície 127,52 km²
Altitud 64 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
1.268 hab.
9,94 hab/km²
Coordenades 39° 08′ 17″ N, 0° 35′ 12″ O / 39.13806°N,0.58667°O / 39.13806; -0.58667Coord.: 39° 08′ 17″ N, 0° 35′ 12″ O / 39.13806°N,0.58667°O / 39.13806; -0.58667
Distàncies 46 km de València
16,1 km d'Alzira
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

2
7 PP i 2 PSPV
Cristobal García Santafilomena (PP) (2007)
Codi postal 46269
Codi territorial 46246
Festes majors Del 29 de setembre al 2 d'octubre
Patró/Patrons Sant Miquel
Web

Tous és un municipi del País Valencià que a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alzira, l'Alcúdia, Benimodo, Carlet, Catadau, Guadassuar i Sumacàrcer (a la mateixa comarca); amb Millars, Navarrés i Quesa (a la comarca de la Canal de Navarrés); i amb Dosaigües (a la Foia de Bunyol). El formen els nuclis de Tous i La Parra.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme abraça 14,4 km² d'extensió marcats pel discórrer del Xúquer amb una orografia dominada pel Caroig en què destaquen l'Alt dels Cuchillos, els pujols de la Neu, de la Llum, dels Alterons i del Palmeral. A banda del Xúquer i el seu afluent Escalona, la hidrografia és rica en barrancs: avenc, Cuevas Blancas, l'Olla, Duende, etc. L'embassament de Tous, l'avenc del Campillo i la cova del Candil, tan rica en aigües que molts trams s'han de recórrer en barca. També existeix la possibilitat de topar-se amb algun exemplar de cabra salvatge.

Història[modifica | modifica el codi]

Avenc de l'Infern del Matamon

Restes arqueològiques de les èpoques del Bronze i ibèrica s'han trobat en l'Avenc de l'Infern (o de Primo).[2] D'època romana es trobaren unes àmfores en la costera Renat i altres restes en les partides de la Parra, els castells dels Moros i Terrabona.[3]

Alqueria musulmana de Xàtiva,[4] el seu castell, que tingué una gran importància estratègica durant la dominació islàmica, va ser l'últim a sotmetre's a les hostes de Jaume el Conqueridor rere la derrota d'Al-Azraq. Després de la conquesta passà a Joan Pérez Zapata a canvia de l'alqueria de Beniopa. Successivament fou propietat d'Alfons de Montagut, dels Castellví, comtes de Carlet, i dels ducs d'Almodóvar. El primer document en què figura és de 1275. En 1609 romangué absolutament despoblat a causa de l'expulsió morisca. El 1795, Cavanilles, va constatar la seua tradicional pobresa agrícola, compensada per l'artesania de l'espart i la fabricació de carbó. Fins a la pràctica desaparició de l'ofici els arriers de Tous han tingut fama molt disputada amb els d'Antella.

Durant tota la seua història ha sofert les avingudes del Xúquer, per la qual cosa en 1971 la població va ser traslladada a una nova ubicació per la construcció del pantà de Tous, el qual la nit del 20 d'octubre de 1982 va esclatar en un temporal de pluges, i va arrasar gran part de la comarca, fins a l'extrem que alguns pobles, com ara Gavarda i Beneixida hagueren de ser deshabitats i traslladada la seua població a nous emplaçaments.

És conegut per la Pantanada de Tous en què el 20 d'octubre de 1982 es va trencar la pressa a causa de les fortíssimes pluges de més de 600 mm en 24 hores a les comarques de la Vall d'Aiora i la Canal de Navarrés. Del pantà es van lliurar les restes del castell, i la torre de Terrabona que fou abandonada quan l'expulsió morisca i després va servir de presó. Es troba en estat de ruïna absoluta. També hi ha una font de 1907.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
1.239 1.259 1.240 1.205 1.182 1.183 1.116 1.114 1.126 1.152

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura constitueix la seua única activitat econòmica, després de la finalització de les obres de construcció de la presa que tanca l'embassament. En secà es troben garroferes, ametllers, oliveres, cereals i vinyers. En regadiu es conreen tarongers, blat de moro i hortalisses. La ramaderia compta amb caps de llanar i caprí, i centenars de ruscs. Manca d'indústria.

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 7 de Partit Popular i 2 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE.

Escudo de Tous.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Tous

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) logo.png Cristóbal García Santafilomena 646 73,33% 7 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Inmaculada Santamaría Bru 220 24,97% 2 (Straight Line Steady.svg0)
Vots en blanc Transparent.gif 15 1,70%
Total vots vàlids i regidors 881 100 % 9
Vots nuls 68 7,17%**
Participació (vots vàlids més nuls) 949 87,63%**
Abstenció 134* 12,37%**
Total cens electoral 1.083* 100 %**
Alcalde: Cristóbal García Santafilomena (PP) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots de PP[5])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[6] Junta Electoral de la Zona de Xàtiva.[7] Periòdic Ara.[8]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 1999 l'alcalde de Torís és Cristóbal García Santafilomena, de PP.[9][10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Doménech Estarlich UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Miguel Estarlich García PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Ramiro Antonio Briz Galdón PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Ramiro Antonio Briz Galdón PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Leopoldo Briz Briz AIT 17/06/1995 --
1999 - 2003 Cristóbal García Santafilomena PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Cristóbal García Santafilomena PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Cristóbal García Santafilomena PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Cristóbal García Santafilomena PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Cristóbal García Santafilomena PP 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[10]

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

Ruïnes de l'antic poble[modifica | modifica el codi]

Festes[modifica | modifica el codi]

Del 29 de setembre al 2 d'octubre, dedicades a Sant Miquel, Sant Roc i a la Verge del Rosari.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

El gaspatxo manxec, la paella, l'arròs al forn i, dintre de l'apartat reboster, las tortafinas i els mostachones són els dinars preferits al poble.

Llengua[modifica | modifica el codi]

Els vora 1.100 habitants de Tous parlen un castellà tan farcit de catalanismes que ambdós idiomes es barregen donant lloc a la llegenda que diu que quan es van repartir les llengües pel món deixaren per al final Tous i hi escamparen les restes (Sanchis Guarner, Els pobles valencians parlen els uns dels altres). Algunes paraules característiques són "munyaco" sinònim de xiquet, o algunes formes ja en desús pel progressiu contacte amb la gent de la Ribera, motivat pel canvi d'ubicació del poble, i sols són usades pels més majors, el dialecte touer guarda gran relació amb el que es parla a la Canal de Navarrès debut a la seua proximitat geogràfica i cultural i el seu relatiu aïllament, cal recordar que fins al canvi d'ubicació Tous era culturalment més de la Canal que de la Ribera.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. Universitat de València, Avenc de l'Infern
  3. «Ciutat històrica». Ajuntament de Tous. [Consulta: 15 febrer 2015].
  4. Ventura Conejero, Agustí. «Alguns topònims històrics de la governació, terme general i particular de la ciutat de Xàtiva». Butlletí interior. Societat d'Onomàstica, 70/71, 1997, pàg. 1208.
  5. García, Manuel. «El PP pierde once mayorías absolutas en la Ribera y todas los grandes ciudades» (en castellà). Las Provincias, 26 maig 2015 [Consulta: 26 desembre 2015].
  6. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 2 de juny de 2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. Junta Electoral de la Zona de Xàtiva. «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Xàtiva sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Xàtiva], 90, 28 d'abril de 2015, pàg. 141 [Consulta: 3 agost 2015].
  8. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Tous», 24 de maig de 2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  9. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  10. 10,0 10,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Tous. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tous Modifica l'enllaç a Wikidata