Navarrés

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaNavarrés
Escut de Navarrés
Escut de Navarrés
Ermita Cristo de la Salud Interior.JPG

Localització
Localització de Navarrés respecte del País Valencià.png
39° 06′ 05″ N, 0° 41′ 36″ O / 39.101388888889°N,0.69333333333333°O / 39.101388888889; -0.69333333333333
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaCanal de Navarrés
Capital Navarrés
Municipis 2
Població
Total 3.031 (2017)
• Densitat 64,43 hab/km²
Gentilici Navarresí, navarresina
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 47,04 km²
Altitud 275 m
Limita amb
Partit judicial Xàtiva
Història
Festa major
Patró Mare de Déu del Remei
Organització i govern
• Alcaldessa Estela del Carmen Darocas Marín (2011)
Indicatius
Codi postal 46823
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46179
Codi ARGOS 46179
Altres dades

Web www.navarres.es
Modifica dades a Wikidata

Navarrés és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Limita amb Bolbait, Xella i Quesa (a la mateixa comarca) i Sumacàrcer i Tous (a la Ribera Alta).

Geografia[modifica]

Navarrés, al cor de la comarca, està situat en els voltants del riu Grande. L'anomenada Ceja del Rio Grande és el vessant del riu que transcorre per la carretera que duu el mateix nom. Aquest és un recorregut d'excepcional bellesa que permet apreciar la impressionant massa boscosa de pinedes i matorrals aromàtics del citat riu.

En el nord-oest del terme municipal es troba la Presa d'Escalona, que recull aigua del riu Escalona, afluent del Xúquer, i recipient natural en el qual confluïxen les aigües del riu Grande, el riu Fraile i el Ludey. Proper a aquest punt es troben diverses coves d'interès turístic per la seva excel·lent conservació d'estalactites i estalagmites: Avenc de Tous, Cova del Barber, entre altres.

Nuclis[modifica]

  • Navarrés
  • Playamonte

Clima[modifica]

El clima és mediterrani, amb cert matís continental, car l'oscil·lació tèrmica és de 15,5ºC. La temperatura mitjana anual és de 16,3ºC i les precipitacions totalitzen 433 mm irregularment distribuïdes al llarg de l'any, amb forta sequera estival.[1]

Història[modifica]

L'Ereta del Pedregal, considerat un dels jaciments més importants de l'Eneolític a la Península i els diversos abrics i coves amb pintures rupestres des del paleolític fins al Bronze són testimonis del pas de la Història pel municipi; més recentment, Navarrés era un poblat àrab ocupat per Jaume I (1208-1276), durant el seu setge a Xàtiva, en l'any 1244; els seus primers propietaris van ser els Llúria, després passà a Pasqual Maçana i, finalment, va ser adquirit per Jaume Castellà, el 1387; sent senyoriu de la família Tolsa va formar baronia amb Bolbait, Xella i Bicorb, la qual seria elevada per Felip II (1527-1598) al rang de marquesat, en 1560, acte en què la dóna a Pere Galceran de Borja, mestre de l'orde de Montesa, lloc de moriscs restà deshabitat en 1609, no sense que hi haguera violentes revoltes com a resistència al decret d'expulsió; el senyor, nogensmenys, fou indemnitzat per la pèrdua demogràfica i, per tant, econòmica; altres famílies que han ostentat el marquesat han sigut els comtes d'Almenara, els barons de Gurrea, els barons de Pertusa, també marquesos de Cañizar; els marquesos de Lazan i, finalment, els comtes de Villapaterna.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
2.840 2.827 2.763 2.772 2.748 2.744 2.882 2.929 2.969 3.068

Economia[modifica]

La riquesa del municipi es distribueix entre la ramaderia, conills i porcs fonamentalment, i l'agricultura, en què destaca la recent proliferació d'hivernacles que han convertit el poble en un dels principals productors de flor del País Valencià; hi ha també magatzems d'alls. La indústria hi era escassa fins als anys setanta i es fonamentava en la cistelleria. Després s'hi han localitzat indústries de tèxtil, vidre, pastisseria, confecció, fusta, fusteria metàl·lica i altres.[2]

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Severino Argente Martínez PSPV 19/04/1979 --
1983 - 1987 Severino Argente Martínez PSPV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Pablo Franco Blasco PSPV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Salvador Ros Lorente PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Salvador Ros Lorente PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Salvador Ros Lorente PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Salvador Ros Lorente PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Vicente Huesca Argente PSPV 16/06/2007 --
2011 - 2015 Estela del Carmen Darocas Marín PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Estela del Carmen Darocas Marín PP 13/06/2015 --

Monuments[modifica]

Interior de l'ermita del Crist de la Salut.
  • Església de l'Assumpció. Reconstruïda en el segle XVIII, concretament les obres van finalitzar l'any 1756.[3] Campanar aixecat en 1950 sobre la primitiva torre barroca. Es pot visitar el seu Museu Parroquial. Té una estructura neoclàssica, que es barreja amb una ornamentació rococó. La planta és de creu llatina, amb capelles laterals entre els contraforts, la coberta de volta de mig canó, amb llunetes i cúpula al creuer. Al presbiteri té un magnífic retaule de fusta tallada.
  • Ermita del Crist de la Salut. L'ermita, situada a l'est de la població, en un monticle d'una elevació pròxima als 200 m., va ser manada construir al segle XVIII per Paula Calatayud, esposa de D. Baltasar Pérez, els cossos dels quals van ser enterrats després de la seua mort al Temple parroquial, concretament als peus de la patrona, la Mare de Déu del Remei, a l'antiga ubicació de la seua capella. L'ermita que ara coneixem és conseqüència de l'ampliació duta a terme l'any 1928, sent inaugurades les obres el dia 30 d'agost d'aquest any. La seua construcció consta d'una sola nau amb pilastres, arcs de mig punt i volta de canó en la nau central, sobre un arc tranquil a la sagristia. Té espadanya sobre la porta d'entrada. Al presbiteri podem veure un bell retaule d'estil neoclàssic, en la fornícula central queda albergada la imatge del Santíssim Crist de la Salut.
    L'actual imatge del Santíssim Crist de la Salut és rèplica de la que va ser donada per Sant Joan de Ribera al segle XVII amb motiu de la seua visita pastoral a la població l'any 1606, sent destruïda l'any 1936, la qual cosa va suposar que la devoció i el fervor dels navarresins i navarresines al Santíssim Crist de la Salut, es manifestessin l'any 1940 amb l'encàrrec i sufragi de l'actual imatge, que està elaborada en fusta policromada.
  • El Castell. Aixecat pot ser aprofitant els fonaments d'una fortalesa del Bronze, les ruïnes de la qual es troben molt a prop. No queden d'ell més que alguns llenços i part de dues torrasses.
  • Abribador de los moros.
  • La Tinaja. Almodí d'origen àrab.
  • Font de la Marquesa o de Los 24 chorros. Més de dos-cents anys d'antiguitat.
  • Autèntics tresors d'art prehistòric en: Las Fuentes, Abrigo del Garrofero (pendents de declaració de Patrimoni de la Humanitat), cova del Barbero, Las Carasetas (deu figuracions de cares humanes suposadament del Bronze).

Llocs d'interès[modifica]

  • Ceja del Rio Grande. El gorg característic dels vessants muntanyencs del riu convida als turistes a realitzar activitats en la naturalesa que, de manera professional, es desenvolupen en aquest terme municipal: treeking, descens de barrancs, tècniques verticals de muntanya, espeleologia...
  • Presa d'Escalona. En el nord-oest de terme municipal de Navarrés es troba la Presa d'Escalona, que recull aigua del riu Escalona, afluent del Xúquer, i recipient natural en el qual confluïxen les aigües del Riu Grande, del riu Fraile i el Ludey.
  • Avenc de les Graelles. LIC.

Festes i celebracions[modifica]

  • Sant Antoni. Amb tradicional foguera, "torrà" de carn i embotit, balls, jocs populars, etc.
  • Setmana Cultural. La primera setmana d'agost amb activitats esportives, culturals, lúdiques, etc.
  • Festes Patronals. Del 8 al 12 d'octubre en honor al Crist de la Salut i la Verge del Remei. Les celebracions abasten des de les processons, plenes de gran devoció; les actuacions musicals, balls, cercaviles, concerts, ball i dansa clàssica; Corals; exposicions d'artesania locals i foranes; fires artesanals; competicions esportives (futbol, raspall, tir al plat, escacs, etc.); ofrenes de flors; parcs infantils; teatre; focs artificials; concursos gastronòmics, etc.

Fills il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. climate-data
  2. «Navarrés». A: Juan Piqueras (director). Geografia de les comarques valencianes. vol. V. València: Foro Ediciones, S. L., 1995, p. 59 - 60. ISBN 84-8186-023-9. 
  3. «Navarrés». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Navarrés Modifica l'enllaç a Wikidata