Bicorb

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bicorb
Bicorp
Escut de Bicorb
(escut)
Localització

Localització de Bicorb respecte del País Valencià Localització de Bicorb respecte de la Canal de Navarrés


Municipi de la Canal de Navarrés
Riu Cazuma
Riu Cazuma
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Canal de Navarrés
Manc. La Costera-Canal
Xàtiva
Gentilici Bicorbí, bicorbina
Predom. ling. Castellà
Superfície 136,5 km²
Altitud 292 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
527 hab.
3,86 hab/km²
Coordenades 39° 07′ 55″ N, 0° 47′ 16″ O / 39.13194°N,0.78778°O / 39.13194; -0.78778Coord.: 39° 07′ 55″ N, 0° 47′ 16″ O / 39.13194°N,0.78778°O / 39.13194; -0.78778
Distàncies 88 km de València
33 km d'Énguera
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcaldessa:

1
4 PSPV i 3 PP
Josefina García Pérez (PSPV) (2015)
Codi postal 46825
Codi territorial 46071
Festes majors Del 10 al 20 d'agost
Patró/Patrons Santa Creu i Sant Joan Evangelista
Web
Representació del neolític (fa uns 6.000 anys) de la recol·lecció de la mel segons una pintura de paret a la Cova de l'Aranya a Bicorp

Bicorb (oficialment Bicorp) és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Cova de l'Aranya

Limita amb Millars i Quesa (a la mateixa comarca), Aiora, Cortes de Pallars i Teresa de Cofrents (a la comarca de la Vall de Cofrents).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Està situat entre el riu Escalona i el Massís del Caroig. Emplaçat sobre un petit pujol, es troba envoltat gairebé en la seva totalitat per un meandre que forma el Barranc Bru.

El clima és mediterrani encara que presenta algun tret del clima continental, conseqüència de la ubicació allunyada del litoral; els vents dominants són sud-est i nord-est, aquest últim provoca pluges, generalment de novembre a maig.

El patrimoni natural de Bicorb és abundant, presenta un gran massís muntanyenc on destaquen les grans masses forestals de pi blanc i roig. Zones de carrasca, freixe, amb sotabosc molt dens, predominant la coscolla, aliaga, romaní, estepa, llentiscle, margalló, espart, ginebre entre uns altres.

Cap al nord del terme municipal es troba la Reserva Nacional de Caça, que aprofitant la gran massa forestal, es va crear per a la pervivència d'animals com la cabra o el mufló. Altra fauna característica són els senglars, conills, guineus, genetes, gat salvatge, llebres, perdius, àguila real, falcó pelegrí, etc.

Transcorren pel terme municipal els rius Frare, Ludey, Cazuma i el barranc Bru.

Les altures més significatives són: Toro (893 m.), Santís (949 m.), Hongares (842 m.), La Cazmilla (986 m.), Mola de Bicorb (904 m.).

Història[modifica | modifica el codi]

Antiga alqueria musulmana que fou incorporada al Regne de València amb la conquesta de Jaume I (1208-1276); aquest va donar les alqueries de Bicorb i Benedrís, de l'àrab Benidrix, (fill de Jonàs), el 1259, a Sanxo Martínez d'Oblites. El 1392 Martí Sanxis d'Orís, del llinatge Orís, posseïa el lloc que posteriorment, prèvia facultat reial, fou vinculat per Lluís Castellar de Vilanova. Fou centre de la baronia de Bicorb i, des de 1574, rectoria de moriscs; en 1609 hi havia 180 famílies que es rebel·laren contra el decret d'expulsió; durant aquesta rebel·lió el poble va sofrir l'assalt, el saqueig i l'incendi del castell. El senyor de Bicorb, Lluís de Vilanova va participar en els combats del rei contra els agermanats a Xàtiva. La baronia tingué com a successius senyors els Castellví, els Frígola, els López de Ayala i els Muguiro. L'11 d'agost de 1961 s'autoritza l'ajuntament a dotar-se d'escut heràldic.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2011
743 702 701 697 696 676 664 645 643 603 575

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura i la ramaderia són importants fonts de la seva economia. En l'agricultura es cultiva principalment oliveres, ametllers i en menor amidada vinya i garroferes. A més també es conreen hortalisses i arbres fruiters com són els tarongers, pereres, pomeres i cirerers entre uns altres. Quant a la ramaderia dir que ha prosperat molt, havent granges de porcs, de pollastres i de conills.

A més existeixen altres fonts d'ingressos com una fàbrica de filats, un taller de confecció i diverses empreses de construcció.

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Francisco Canto García PSPV-PSOE 19/04/1979
1983 - 1987 Severino Mercé Domènech PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Vicente Martínez Tortosa PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Vicente Martínez Tortosa PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Vicente Martínez Tortosa PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Pascual Gandia Sotos PP 03/07/1999
2003 - 2007 Pascual Gandia Sotos PP 14/06/2003
2007 - 2011 Pascual Gandia Sotos AIB 16/06/2007
2011 - 2015 Fernando Ruano Mayans PP 11/06/2011
Des del 2015 Josefina García Pérez PSPV-PSOE 13/06/2015

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Joan Evangelista. Segle XVI.
  • La Puerta del Castillo. Nom amb què es coneixen les escasses deixalles de la casa del comte de Castellar, que s'aixecà en el segle XVII sobre les restes del castell musulmà.
  • Fort de les Pedrizas. Fortificació situada a prop dels casc urbà aixecat per lluitar contra la revolta morisca. En absolut estat de ruïna.
  • Azud de los Moros i Charco de los Morteros. Obra morisca.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Cova de l'Aranya, patrimoni de la humanitat, datada entre 1300- 1500 aC, és una de les més importants representacions de l'art rupestre amb la seua famosa escena de la recol·lecció de la mel.
  • Massís del Caroig (1125 m) al que, entre altres possibilitats, s'accedeix per una ruta ciclista de molta anomenada entre els practicants d'aquest esport.
  • Poblats de Calderón, la Rotura i els Morcones, tots tres de l'Edat del Bronze.
  • Rincón del Jinete. Microrreserva de flora

Museu[modifica | modifica el codi]

  • Ecomuseu de Bicorb. Creat per a la difusió i recuperació dels recursos patrimonials.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes Patronals. En honor a la Santa Creu i a Sant Joan Evangelista, patrons de la població. Es realitzen del 3 al 5 de maig (actualment han passat al primer cap de setmana de maig). És típic el repartiment de rotllos beneïts en la porta de l'església
  • Festes d'Agost. Tenen lloc del 10 al 20 d'agost, dedicades a La nostra Senyora de l'Assumpció, Sant Roc i Santa Cecilia, en les quals es fan cercaviles, processons i revetlles. El 18 d'agost es realitza una desfilada de moros i cristians.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bicorb Modifica l'enllaç a Wikidata