Xella

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaXella
Chella
Escut de Xella
Escut de Xella
Chella 11.JPG

Localització
Localització de Xella respecte del País Valencià.png
39° 02′ 40″ N, 0° 39′ 38″ O / 39.044444444444°N,0.66055555555556°O / 39.044444444444; -0.66055555555556
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de València
Comarca Canal de Navarrés
Municipis 1
Població
Total 2.513 (2017)
• Densitat 57,77 hab/km²
Gentilici Xellí, xellina
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 43,5 km²
Altitud 219 m
Limita amb
Partit judicial Xàtiva
Història
Festa major Del 2 al 4 de febrer
Patró Sant Blai
Organització i govern
• Alcalde Pablo Seguí Granero
Indicatius
Codi postal 46821
Codi INE 46107
Codi ARGOS 46107
Altres dades

Web www.chella.es
Modifica dades a Wikidata

Xella (en castellà i oficialment, Chella) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Canal de Navarrés.

Limita amb Anna, Bolbait, Enguera i Navarrés (a la mateixa comarca) i amb Cotes, Sellent i Sumacàrcer (a la Ribera Alta).

Geografia[modifica]

El terme, força muntanyós, s'integra en el massís del Caroig, i és ric en coves i jaciments. Hidrogràficament es troba solcat pel riu Sellent i els barrancs del Lobo, del Turco, Malet, Rafes, Obrer, Sarsalet i algú més. Les altures més importants són Soterraría (324 m), Monto (417 m) i Gallinero (657 m). També hi ha força fonts: la dels tres xorros, la de las Clochicas, del Romeral del Cano, de la Mina, de los Chopos, etc. Altres paratges, que podem conèixer recorrent el terme a peu per la xarxa de petits senders senyalitzats, són l'Abrullador, Salsalet, el Salto, el santuari de la Verge de la Paloma i el Mirador.

Història[modifica]

Municipi d'alt interés arqueològic per la gran quantitat de jaciments que s'hi han trobat. Al barranc del Lobo hi ha les coves Alta de las Conchas, la de la Peña Gorda, la de la Bellota, i la de Vicente Vaello que van des del Mesolític fins a l'Edat dels Metalls; de l'Eneolític tenim les coves de los Baños; dels ibers restes de ceràmiques als Secanos Altos i en alguna altra localització, i a la Peña del Turco es troben setze covetes de datació indeterminada. També d'època romana s'han trobat diverses deixalles i, fins i tot, una fàbrica de monedes falses. Dels musulmans coves destinades a ritus funeraris a la Peña del Turco. Durant l'època medieval fou un xicotet senyoriu laic de musulmans que Jaume I (1208-1276) donà a Pere d'Obit. El 1300 hi era senyor Jaume d'Oblites. En 1341 fou cedida pel rei a Tomeu d'Ulmis i el 1356 passà al comte de Dénia i als ducs reials de Gandia. A finals del segle XV era son senyor Gaspar Fabra, i passà després a la família Borja, quedant des d'aleshores inclòs en els estats del ducat de Gandia. Expulsats els moriscos el 1609 (90 famílies segons el Cens de Caracena), el duc de Gandia, en Carles de Borja donà carta pobla el 1611. El 1750 n'era senyor en Josep de Bellvís, marqués de Bèlgida.[1]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2014
2.590 2.531 2.549 2.539 2.525 2.527 2.566 2.618 2.701 2.776 2.683

Economia[modifica]

Zona tradicionalment agrícola, al regadiu es conreen alls, blat, dacsa, cacaus, cebes i tabac; i al secà oliva, raïm, garrofa i ametla. L'activitat artesanal continua estant prou arrelada i així podem trobar manufactures de caliquenyos o randa de boixets. També es treballa la pedra per a fabricar llambordes, xemeneies, etc.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Juan Martínez Granero UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Juan Martínez Granero AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Agustín Talón Ballester PSPV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Andrés Fernández Orts PSPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicente Coloma Granero PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Vicente Coloma Granero PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Pablo Seguí Granero PSPV 14/06/2003 --
2007 - 2011 Pablo Seguí Granero PSPV 16/06/2007 --
2011 - 2015 Pablo Seguí Granero PSPV 11/06/2011 --
Des de 2015 José Enrique Talón Seguí PSPV 13/06/2015 --

Monuments[modifica]

  • Església de la Verge de Gràcia. Segle XVIII. La cúpula està sent estudiada per la sospita que Gaudí (1852-1926) estigués rere el seu disseny.
  • Ermita de Sant Nicolau.
  • Convent de les Monges.
  • Els Castillets. Deixalles d'origen àrab.

Festes i celebracions[modifica]

  • Festes Patronals: se celebren en honor de Sant Blai i el Crist del Refugi, del 2 al 4 de febrer. En aquestes festes es poden gaudir de cercaviles, concerts, processons, festes nocturnes, vaques, etc.
  • Moros i Cristians. Desfilada de les diferents comparses de Moros i Cristians, la primera setmana d'agost.

Personatges destacats[modifica]

Referències[modifica]

  1. Gran Enciclopedia de la C. V., vol. IV (en castellà). València: Prensa Valenciana, 2005, p. 290-292. ISBN 84-87502-51-2. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xella Modifica l'enllaç a Wikidata