Massís del Caroig

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaCaroig
Toll del Garrofer.jpg
Toll del Garrofer, riu Cazuma, Bicorb (la Canal de Navarrés)
Tipus Muntanya
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaVall de Aiora
MunicipiTeresa de Cofrents
Localització País Valencià Vall de Cofrents i Canal de Navarrés
38° 42′ 03″ N, 0° 45′ 57″ O / 38.7008°N,0.765781°O / 38.7008; -0.765781
Característiques
Cims destacats Caroig (1.228 m), Mola de Cortes, Mola de Xalans, Mola de Bicorb
Altitud 1228 m
Material Calcàries
Modifica les dades a Wikidata

El massís del Caroig és un sistema muntanyós situat entre les comarques valencianes de la Vall de Cofrents (a l'oest) i la Canal de Navarrés (a l'est). També penetra en terres castellanomanxegues prop del municipi d'Almansa.

Els municipis que formen part d'aquesta unitat són: Cofrents, Cortes de Pallars, Millars, Bicorb, Quesa, Navarrés, Bolbait, Xella i Anna.

Particularitats[modifica]

Es tracta d'una gran plataforma calcària; en realitat, és una associació de relleus tabulars, el conjunt del qual dibuixa un quadre de 40 km de costat. El seu flanc nord es troba jalonat per les estructures anticlinals de les serres Martés, Dosaigües, Ave i Caballón (per on flueix el riu Xúquer), mentre que pel sud es produïx una inflexió mitjançant la qual les capes cretàciques se submergeixen per sota del Miocè margós de la vall de Montesa. El flanc occidental està format per un escaló enfonsat, la vall d'Aiora. A més, hi ha altres escalons enfonsats o canals com el de Cofrents al nord-est, o com el de la Canal de Navarrés que creua el massís del Caroig pel centre i sud-est.

El massís marca una zona de transició poc influenciada entre els dominis ibèric i bètic. S'hi poden distingir distintes plataformes o moles, i en destaquen al nord del Xúquer les de l'Albeitar i de l'Or, i al sud les de Cortes, Xalans, Bicorb i el mateix Caroig, que és el pic més alt, amb 1.126 m.

Entre les moles, s'obrin profunds talls, gorges i congosts, com el del riu Xúquer. Diversos rius drenen les aigües d'aquest massís, a més del Xúquer que, a la vegada, les replega al pantà de Tous (a l'est), al d'Embarcaderos o aigües més avall. Són els rius Escalona, el Sellent, el Cantaban o el Cànyoles.

Vegeu també[modifica]