Congost (hidrografia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El congost de Mont-rebei seguint el camí de la banda catalana

Un congost o gorja (en pl. gorges) és una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües d'un curs d'aigua. Sovint és originat per un llarg procés d'excavació i erosió produït pel descens del riu. També es pot anomenar un frau, afrau, escanyall, estret, engorjat o fondo. Una fou és un barranc estret o coll de muntanya, un pas entre dos penyalars (cast. garganta).

Congosts als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Als Països Catalans hi ha abundants exemples com ara:

Congosts d'Aragó[modifica | modifica el codi]

  • El congost d'Olvena del riu Éssera, sobre el qual cal creuar per arribar a la població d'Olvena enfilada sobre els cingles. Al costat del pont modern hi ha un altre romà, a inferior alçada, anomenat pont del Diable. Olvena va ser la Holón dels romans, plaça forta per la seva estratègica situació, conquerida pel cònsol Fulvio. Des d'allà es va defensar el pas del congost.[6]
  • Congost de la Boca de l'Infern a l'extrem nord del municipi, dins l'anomenada Selva de Oza, espai natural d'alta muntanya amb una gran diversitat de flora i fauna pirinenca, en Valle de Hecho. La vall ha estat declarada Parc Natural. El congost es troba entre les parets de calcària dels massissos de Peña Forca i Bisaurín.[7]

Congosts del món[modifica | modifica el codi]

Alguns dels congosts més famosos són al continent americà, com ara el Gran Canyó als Estats Units. També n'hi ha a Occitània: les gorges del Tarn (als departaments de la Losera i l'Avairon) i les de Verdon (en occità: Gòrgas de Verdon), a la Provença.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]