Gorges del Cabriol
| ||||
| Tipus | congost  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'àrea protegida | Parc Natural de les Gorges del Cabriol i Reserva natural de las Hoces del Cabriel | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Plana d'Utiel-Requena (País Valencià), província de Conca (Castella - la Manxa) i província d'Albacete (Castella - la Manxa) | |||
| ||||
Les gorges del Cabriol, en castellà Hoces del Cabriel, és un congost format pel riu Cabriol al seu pas entre la comarca de la Plana d'Utiel, al País Valencià, i les províncies de Conca i Albacete (a Castella - la Manxa, Espanya). El riu dibuixa la frontera entre les dues regions i les gorges, en un tram aproximat de 14 quilòmetres entre els llogarets de Contreras i Casas del Río,[1] s'estenen entre els termes municipals de Villargordo del Cabriol, Venta del Moro i Requena en la vessant valenciana; i Minglanilla, Iniesta, Villamalea, Casas-Ibáñez i Villatoya per la part castellanomanxega.
El paratge disposa de diverses figures de protecció i conservació natural. A nivell regional, la ribera valenciana és considerada com a Parc natural i la castellanomanxega com a Reserva natural, de major grau de protecció.[2] A més a més l'indret s'integra en la Reserva de la biosfera de la Vall del Cabriol, declarada per la UNESCO.[3]
Geografia
[modifica]El riu Cabriol, principal afluent del Xúquer, llaura una gorja profunda sobre les roques calcàries i les dolomies del Cretaci superior aigües avall de l'embassament de Contreras. Els anomenats cuchillos de Contreras (crestes rocoses calcàries, esmolades i verticals) són les formes més característiques de la geologia de l'indret que s'intercalen amb estretes valls on es formen relleus de badlands com la de las cárcavas de Fonseca.[4]
El curs del riu s'encaixa entre l'altiplà de la Manchuela a l'oest i el de la Plana d'Utiel per l'est.[5] És per tant una àrea de contacte entre el Sistema Ibèric i les planueres sedimentàries de la Submeseta Sud, en la qual dominen els dipòsits terciaris en posició subhoritzontal o suaument ondulats.[4]
Els meandres del Cabriol, nombrosos i amb formes molt corbes, ofereixen al congost un aspecte sinuós. Alguns dels més destacats és el Rabo de la Sartén o els de l'entorn del Palomarejo.
Diversos barrancs i rambles desemboquen en el riu com el barranc del Moluengo, la rambla de la Consolació o la rambla Albosa. El bosc de ribera que pobla aquest tram del Cabriol esdevé un dels millors conservats amb una mostra pollancres, salzes i varietats de tamariu. Per altra banda, les parets rocoses que voregen el llit del riu estan cobertes d'un magnífic bosc de pi blanc en el qual es troben de manera aïllada exemplars de carrasca i roure valencià a més d'altres espècies típicament mediterrànies.[4]
Les aigües del riu al seu pas per les Gorges són considerades com una de les aigües fluvials més ben conservades i de major qualitat d'Europa. Destaca per la seva transparència, mantenint una temperatura constant pròxima als 10 °C, la qual cosa permet la presència d'espècies com la truita comuna i la llúdria.[6]
El caràcter feréstec de les Gorges del Cabriol també ha dificultat històricament les comunicacions entre les dos riberes. Són nombrosos els passos que travessen el riu a través guals poc profunds o ponts, alguns d'època medieval com el de Vadocañas.[7] Amb la construcció del port de Contreras, al segle xix, les comunicacions milloraren considerablement.[8]
La presència de salines a les riberes del riu, en el moment que la gorja s'obri a l'altura de Villatoya, és nombrosa. L'explotació salinera està documentada des de l'edat del Ferro.[9]
Protecció
[modifica]L'any 1995 la Junta de Comunitats de Castella-La Manxa va declarar el paratge, en la seua vessant dreta, Reserva natural.[10] Aquesta protecció va estar motivada pel projecte que pretenia construir l'autovia A-3 entre Madrid i València pel paratge. El president José Bono va impulsar aquesta mesura per tal de frenar la construcció d'aquesta infraestructura que suposava una amenaça per a les Gorges.[11] Finalment l'A-3 va ser construïda poc més al nord, a l'altura de l'embassament de Contreras, així com les línies del ferrocarril AVE.
Per la seua part, la Generalitat Valenciana va protegir l'altra vessant 10 anys més tard, el 2005, sota la figura de parc natural.[12]
A més a més, la Unió Europea va promoure la creació de dues figures més de protecció per al paratge, la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA)[13] i el Lloc d'Importància Comunitària (LIC) que posteriorment es transformaria en Zona d'Especial Conservació (ZEC),[14] en el marc de la xarxa europea Natura 2000.
L'any 2020 va rebre la consideració de Reserva de la biosfera per part de la UNESCO, integrada en l'àrea protegida de la Vall del Cabriol que integra tot el riu des del seu naixement als Monts Universals fins a la seua confluència amb el Xúquer a Cofrents, implicant en la seua gestió a tres comunitats autònomes: Aragó, Castella - la Manxa i País Valencià.[3]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ PLA, JESÚS GARCÍA PATÓN / JORGE HERMOSILLA. «Las Hoces del Cabriel» (en castellà), 02-02-2025. [Consulta: 10 abril 2026].
- ↑ «Espacios Protegidos en España» (en espanyol). Inventario Español del Patrimonio Natural y la Biodiversidad. [Consulta: 10 abril 2026].
- 1 2 SER, Cadena. «El BOE publica la declaración de Reserva de la Biosfera para el Valle del Cabriel» (en espanyol europeu), 09-01-2020. [Consulta: 10 abril 2026].
- 1 2 3
- ↑ España, Instituto Geológico y Minero de. «IELIG - IB229: Hoces del Cabriel». [Consulta: 10 abril 2026].
- ↑ «Valle del Cabriel» (en castellà). [Consulta: 10 abril 2026].
- ↑ López Haba, Antonio; Latorre Zacarés, Ignacio (PDF) (en espanyol) Los pasos del Cabriel en los términos de Requena y Venta del Moro lindantes con la província de Albacete. Ajuntament de Venta del Moro [Consulta: 10 abril 2026].
- ↑ ValenciaBonita. «El Puente de Vadocañas, un rincón histórico del s. XVI en Valencia junto a una zona de baño» (en castellà), 12-07-2024. [Consulta: 28 març 2026].
- ↑ Santos, David Quixal «Explotación de la sal, vías de comunicación y territorio durante la Edad del Hierro en el entorno del río Cabriel» (en castellà). SPAL - Revista de Prehistoria y Arqueología, 29.2, 30-09-2020, p. 31–48. DOI: 10.12795/spal.2020.i29.16. ISSN: 2255-3924.
- ↑ «Reserva Natural Hoces del Cabriel en Cuenca | Red de Áreas Protegidas». [Consulta: 10 abril 2026].
- ↑ Salvador, Isabel «Bono saca adelante la reserva natural de las Hoces del Cabriel» (en castellà). El País [Madrid], 18-10-1995. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Parque Natural Hoces del Cabriel - PN Hoces del Cabriel». parquesnaturales.gva.es. [Consulta: 22 abril 2023].
- ↑ «Hoces del Cabriel (ZEPA)» (en espanyol). Inventario Español del Patrimonio Natural y la Biodiversidad. [Consulta: 11 abril 2026].
- ↑ «Castilla - La Mancha (LIC / ZEC)». [Consulta: 10 abril 2026].