Parc Natural del Penyagolosa

De Viquipèdia
Infotaula de geografia físicaParc Natural del Penyagolosa
Imatge
TipusParc natural, àrea protegida i parc natural Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaCastelló (País Valencià) Modifica el valor a Wikidata
 40° 13′ 33″ N, 0° 20′ 57″ O / 40.22583°N,0.34917°O / 40.22583; -0.34917Coord.: 40° 13′ 33″ N, 0° 20′ 57″ O / 40.22583°N,0.34917°O / 40.22583; -0.34917
Dades i xifres
Superfície1.094,45 ha
1.088,87067 ha Modifica el valor a Wikidata
Espècies conservadespins, roures, matolls, teixos, grèvols, ginebres, aurons, carrasques, sabines, àguiles
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 349601 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació2006
Gestor/operadorGeneralitat Valenciana

El Parc Natural de Penyagolosa s'estén pels termes municipals de Vistabella del Maestrat, Vilafermosa i Xodos en el massís de Penyagolosa a la província de Castelló. Aquest paratge de 1.094,45 hectàrees fou declarat parc natural per la Generalitat Valenciana el 7 d'abril de 2006.[1]

L'origen del topònim Penyagolosa (Peñagolosa en la zona de l'Alt Millars) es perd en el temps, però pareix que procedeix de l'evolució del terme pinna ('muntanya') i lucosa ('boscós'), segons resen alguns documents com el relatiu a la donació de Culla a l'orde del Temple el 1213.

Existeixen multitud de vestigis dels pobles que romangueren i passaren per aquest lloc; així, es localitzen pobles d'ibers, restes de calçades romanes i sobretot s'aprecien signes manifests del despoblament actual, que es tradueix en una pèrdua de valor cultural i històric del conjunt territorial.

L'ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, està integrat per un conjunt arquitectònic d'estil neoclàssic amb origen en el segle xiv, encara que la confraria de Sant Joan data del segle xvii. Cada any se celebren actes amb centre en el santuari, el més conegut dels quals és l'antiga romeria dels pelegrins de les Useres, que se celebra cada últim divendres d'abril.

No menys important és el patrimoni construït vinculat al medi rural tradicional, centrat en els masos i edificacions relacionades, del qual el conjunt conté un gran valor històric i cultural.

Orografia[modifica]

És un dels mites geogràfics del País Valencià, convertit en símbol de les terres agrestes de l'interior en agut contrast amb les planures litorals i les valls. Representa un mite en la geografia del País Valencià i un referent cultural arrelat molt profundament en la tradició valenciana. Amb els 1.813 metres, és el pic més elevat del País Valencià i la segona muntanya més alta, només lleugerament superada per l'Alto de las Barracas, al Javalambre valencià del Racó d'Ademús. Es caracteritza per una orografia molt abrupta, sobretot en el vessant que mira al mar Mediterrani, dominant forts pendents, amb angosts i profunds barrancs llaurats sobre els afloraments calcaris predominants.

El massís de Penyagolosa presenta importants aspectes geològics, tals com la interessant seqüència estratigràfica, representativa de bona part del període cretàcic, i els notables traços estructurals i geomorfològics. Entre aquests últims destaquen formes típiques de periglaciarisme, així com espectaculars formacions càrstiques com el pòlie format pel Pla de Vistabella, el canó del riu Montlleó, el riu Carbo i distintes coves d'interès.

El massís se situa en el forcall entre ambients biogeogràfics molts diversos. El seu caràcter de transició entre l'interior i la costa, i també entre els sectors nord i meridional del País Valencià, propicia una extraordinària diversitat de flora i fauna. Aquest riquesa pren força per la forta empremta paisatgística dels espessos boscs de les rostàries en contrast amb els rasos de les cimes.

Flora[modifica]

La vegetació s'hi desenvolupa en funció de l'altitud. Per sota dels 1.000 metres dominen les formacions vegetals de carrasques i pi carrascar, ben estructurades i amb una rica vegetació arbustiva. Per damunt de la cota anterior, els pinars de pi blanc substituïts pel pi negre i el pinastre, aquest últim sobre sòls descarbonatats. En aquestes altituds és freqüent observar savinars de savina alba indicatives d'un clima més continental. Cal destacar la presència del roure valencià, teix i til·ler, així com les interessants formacions de reboll sobre sòls silicis.

Fauna[modifica]

Entre la fauna associada a aquest ric ecosistema forestal i als seus escarpats, destaca l'ornitofauna de grans rapaces diürnes i nocturnes, com l'àguila reial i l'àguila perdiguera, objecte aquest últim d'un seguiment específic de les seves poblacions durant els últims anys. També és rellevant la presència del picapinyes i de la gralla de bec roig.

Entre els mamífers, hi és important la presència del gat fer, cabra muntesa, geneta i teixó. Menció a part mereix la major població valenciana de ratpenats troglodita. Entre la fauna invertebrada destaquen les papallones isabelina i apol·lo.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Natural del Penyagolosa