Parc Natural de Xera-Sot de Xera
| ||||
| Tipus | àrea protegida parc natural  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Xera (la Plana d'Utiel-Requena) i Sot de Xera (País Valencià) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Superfície | 645.117 ha 6.501,13517 ha | |||
| Espècies conservades | Pinars i diferents varietats d'arbusts i matollar. Duc, àguila reial, rabosa, porc senglar, conill i diversa fauna marina | |||
| Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
| Base de Dades Mundial sobre Àrees Protegides | ||||
| Identificador | 389025 | |||
| Història | ||||
| Creació | 2007 | |||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | Generalitat Valenciana | |||
El Parc Natural de Xera-Sot de Xera és un espai natural situat en els municipis valencians de Xera i Sot de Xera,[1] a les comarques dels Serrans i la Plana d'Utiel.[2][3] Posseïx uns rellevants valors mediambientals, paisatgístics i culturals, a més de ser la seu del primer parc geològic del País Valencià, el Parc Geològic de Xera.[4] Es tracta d'una zona d'enormes fractures, que han dut a desplaçaments de l'escorça terrestre de fins a 600 metres i han fet aflorar una gran diversitat d'estrats. Conté, a més, l'embassament de Buseo,[5] que s'alimenta de les aigües del riu Reatillo.[6]
Geografia
[modifica]Es tracta d'un parc natural diferent als habituals perquè en ell preval la geologia. Es tracta d'una zona d'enormes fractures, que han portat a desplaçaments de l'escorça terrestre de fins a 600 metres i han fet aflorar una gran diversitat d'estrats. Compta a més amb un bell embassament, Buseo, integrat en el paisatge.[7][8]
Part del terme territorial també està inclòs en el LIC (Lloc d'Interès Comunitari) de la Serra Negrete.[9][10]
A cavall entre les comarques valencianes de la plana de Requena-Utiel i la Serrania aquest parc natural té un relleu abrupte i muntanyenc situats a l'interior d'una enorme fossa tectònica i envoltada de pics amb altures entorn dels 1100 metres com el Pic Ropé i el Morrón que és un sortint rocós que s'alça sobre el poble de Sot de Xera la panoràmica del qual d'aquesta talaia de 200 metres és impressionant.[11]
Congostos i barrancs com l'estret barranc de la Hoz, al costat de l'embassament de Buseo, i el riu Sot o Reatillo als peus de Sot de Xera, formant paratges tan extraordinaris com la Canal, s'alternen amb la vegetació de pins, ginebres, romaní i espart, i abundants fonts naturals com la font Fech, Santa María, Tio Fausto i la font Borregueres en la Foia Cherales, sense deixar de nomenar les cascades de les Tosques.[9]
Compren els municipis de Xera i Sot de Xera.[1]
Història
[modifica]El Parc comprèn, com hem dit anteriorment els municipis de Xera, Sot de Xera i el seu entorn, els quals són considerats un espai natural emblemàtic per a la Comunitat Valenciana. Per a aconseguir una ordenació i gestió del territori i els recursos naturals del Parc, basada en la conservació, la millora i l'ús racional dels valors ambientals i culturals, es va dur a terme el procediment d'elaboració i aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de Xera-Sot de Xera mitjançant Ordre de 24 de novembre de 2005, del conseller de Territori i Habitatge.[10][12]
El Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de Xera-Sot de Xera aprovat mitjançant el Decret 10/2007, de 19 de gener, del Consell, va establir el règim de protecció i ordenació d'usos necessari per a garantir la conservació dels seus valors, afectant una superfície de 6451,17 hectàrees en els termes municipals de Xera i Sot de Xera.[10]
A més, aquest Parc presenta rellevants valors mediambientals, paisatgístics i culturals no sols per ser la seu del primer Parc Geològic de la Comunitat Valenciana (Parc Geològic de Xera), sinó també per estar inclòs en el LIC “Serra Negrete”, per tot això se'l va considerar un dels Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, comptant amb la protecció d'espais naturals previstes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana.[10]
Geologia
[modifica]La característica més definitòria d'aquest Parc, que és al temps una de les seves peculiaritats, és el seu gran valor geològic, ja que en la zona es poden trobar fractures i desplaçaments de l'escorça terrestre de fins a 600 metres, degut fonamentalment per estar situat en una fossa tectònica, que dóna lloc a una gran varietat d'estrats. També compta el parc amb un embassament, el de Buseo, al qual s'accedeix per congostos i barrancs com el barranc de la Hoz.[13]
A més, travessant la gola es poden diferents tipus de deformacions de les capes de pedres, degudes a la formació coneguda geològicament com el Anticlinorio de Sot de Xera.[14] L'Anticlinal de Sot de Xera es troba en el camí que condueix a la Font Santa María, que va desaparèixer pels efectes devastadors de la Dana d'octubre de 2024.[15][16] L'Anticlinal és un plec d'estrats de roca format per esforços tectònics que es van originar durant el plegament alpí, en el qual els estrats inferiors són més antics que els superiors.[17][18]
L'espai natural del Parc està envoltat de diversos pics, alguns d'ells de més de 1000 metres, com els coneguts com: Alt dels Cinc Pins, Pic de l'Oncle Gaspar, Pic Rope, Puntal de la Pineda de l'Oncle Socors, El Morrón de Sot de Xera, etc.[9]
També podem trobar en la zona coves de diferents profunditats i formes, des dels abrics més oberts i superficials com la cova del Morrón, en el terme de Sot de Xera, a coves amb estalactites i estalagmites, amb diverses bifurcacions que arriben a ser veritables laberints, com per exemple la Cova del Cingle del Frare, l'Avenc de la Arcolla, el Chorrero de la Castellana, el Congost del Tormagal, etc.[9][11]
Vegetació
[modifica]Els hàbitats més importants de la zona estan relacionats tant amb la vegetació de ribera i els barrancs i penya-segats que els envolten, com amb el bosc mediterrani, encara que els incendis forestals han castigat durament aquestes muntanyes, queden una representació de carrascales continentals, formacions de pi i sabines, així com els boscos mixtos de quejigos abundant en ells la caça menor i el senglar, amb especial esment a les dues microreserves declarades pels seus exemplars de teixos, aurons i lligaboscs, entre altres espècies.[11]
Fauna
[modifica]La fauna queda representada per la pròpia de muntanya mediterrània. Quant a les espècies de fauna, a més de diversos ocells com a àguila marcenca (Circaetus gallicus), àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus) i àguila real (Aquiula chrysaetos), cal destacar la presència de tortuga d'aigua (Mauremys leprosa) i especialment de sapillo pintojo (Discoglossus jeanneae), així com un dels animals estranys que es troben en aquest parc és una gran libèl·lula de color blau, de nom Coenagrion mercuriale.[11]
Accessos
[modifica]Les localitats de referència són Sot de Xera a l'est i Xera a l'oest. L'accés al Parc Natural des de la població de Sot de Xera es realitza per la pista d'Ademús (CV-35) en direcció a Llíria, passant per Casinos i arribant fins a l'encreuament amb la CV-395 (Requena-El Villar) fins a arribar a Sot de Xera i després a Xera. L'accés per la població de Xera es realitza per Requena des de la A-3, en direcció a Xera per la CV-395, passant per Xera i arribant fins a Sot de Xera.
El parc compta amb recursos per a l'accessibilitat de persones amb diversitat funcional ja es física, visual, auditiva o intel·lectual.[19]
Referències
[modifica]- 1 2 «Parc Natural Chera - Sot de Chera - PN Chera - Sot de Chera». parquesnaturales.gva.es. [Consulta: 22 abril 2023].
- ↑ Pedraz Penalva, Tomás «De recurso a producto de turismo cultural El Molón de Camporrobles (Valencia)». Oleana: Cuadernos de Cultura Comarcal, 2018, p. 83-103. ISSN: 1139-4943.
- ↑ Cabezudo Sánchez-Girón, José «Proyecto de eliminación del Arundo donax y recuperación del bosque de ribera en el río Sot de Chera. Valencia.». Universidad de Valladolid. Escuela Técnica Superior de Ingenierías, 2021.
- ↑ Carlos de, Santisteban Bové. «La estructura conceptual del parque geológico de Chera». A: Avances y retos en la conservación del Patrimonio Geológico de España: actas de la IX Reunión Nacional de la Comisión de Patrimonio Geológico (Sociedad Geológica de España). León, 14-18 de junio de 2011, 2011, p. 44-48. ISBN 978-84-9773-578-0.
- ↑ Ejarque Cárcel, Roberto. El turismo rural en la comarca Utiel-Requena. Viabilidad empresarial (Tesi). Universitat Politècnica de València, 2013-01-16.
- ↑ Martínez Ortíz, Salvador; Romero García, Eladio. 501 lugares de España que debes conocer antes de morir (en castellà). ARA LLIBRES, 2011-05-24. ISBN 978-84-937869-6-0.
- ↑ «Parque Natural de Chera-Sot de Chera» (en espanyol europeu). [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ «Descubre Sot de Chera | Parque Natural Chera – Sot de Chera» (en castellà), 04-02-2018. [Consulta: 17 febrer 2026].
- 1 2 3 4 «Naturaleza | Sot de Chera» (en castellà). www.sotdechera.es. [Consulta: 17 febrer 2026].
- 1 2 3 4 «Decret 21/2007, de 16 de febrer, del Consell, de declaració del Parc Natural de Chera-Sot de Chera» (en valenciano), 2007.
- 1 2 3 4 «ELI - Generalitat Valenciana». dogv.gva.es. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ Iustel, todo el Derecho en Internet. «PARQUE NATURAL DE CHERA-SOT DE CHERA» (en spanish). www.iustel.com. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ Sot!, Descubre. «Descubre Sot de Chera | Parque Natural Chera-Sot de Chera» (en castellà), 27-02-2017. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ «Geología - PN Chera - Sot de Chera - Generalitat Valenciana» (en espanyol europeu). PN Chera - Sot de Chera. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ ValenciaBonita. «El Anticlinal, el curioso pliegue rocoso de Sot de Chera» (en castellà). Valenciabonita, 07-05-2019. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ Soria, Amparo. «Sot de Chera, cincuenta días después: 'Podemos reconstruir el pueblo, pero no superamos la muerte de un padre y su hijo de 4 años'» (en castellà). Levante-EMV, 18-12-2024. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ Anticlinal de Sot de Chera. Universidad de Salamanca
- ↑ «El anticlinal | Sot de Chera» (en castellà). www.sotdechera.es. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ «Accesibilidad en el Parque Natural Chera-Sot de Chera - Parques Naturales - Generalitat Valenciana» (en espanyol europeu). Parques Naturales. [Consulta: 17 febrer 2026].
