El Villar

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticael Villar
Villar del Arzobispo
Escut del Villar
Escut del Villar
El Villar.JPG

Localització
Localització del Villar respecte del País Valencià.png
39° 44′ 01″ N, 0° 49′ 38″ O / 39.7337011°N,0.8273481°O / 39.7337011; -0.8273481
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de València
Comarca Serrans
Capital Villar del Arzobispo
Municipis 1
Població
Total 3.542 (2017)
• Densitat 87,03 hab/km²
Gentilici Vilarenc/a o vilarense
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 40,7 km²
Altitud 520 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Organització i govern
• Alcaldessa María Carmen Porter Jarrín
Indicatius
Codi postal 46170
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46258
Codi ARGOS 46258
Altres dades

Web www.villardelarzobispo.es
Modifica dades a Wikidata

El Villar (en xurro, El Villar; en castellà i oficialment, Villar del Arzobispo) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans, també coneguda com a Serrania del Túria.

Geografia[modifica]

Situat al peu del Cerro Castellar, al cim del qual es troben les restes d'uns dels abundants poblats ibers de la zona, a 520 metres d'altitud sobre el nivell de la mar. La fisonomia del Villar és una barreja de muntanyes i planes. Les seues muntanyes són riques en materials argilosos i les seues planes són utilitzades per a l'agricultura. Actualment, té una població de 3.650 habitants aproximadament i una superfície de 3.489 hectàrees. El Villar està ubicat a 4 km de la CV-35 (València-Ademús), a l'encreuament amb la CV-395 (Requena-Sogorb) que passa per la població.

El terme municipal del Villar limita amb les següents localitats: Andilla, Casinos, Domenyo, Figueroles, Llíria, Llosa del Bisbe i Xulilla.

Història[modifica]

Mapa de 1770 de Xulilla, El Villar i La Llosa del Bisbe

Poblada antigament, des de l'Edat de Bronze, pels ibers i més tard pels romans, als que deu el seu nom actual (Villar, que vol dir conjunt de viles) i pels àrabs als que deu el seu primer nom, Benaduf (el que toca el pander).

A 1236, Jaume I, després d'expulsar als sarraïns, va donar la població en senyoriu a D. Fernando Díaz. En 1271, Hurtado Lihorí era el senyor de Villar de Benaduf. Aquest senyoriu passarà a ser depenent de la Baronia d'Andilla, fins que a 1300 va passar a formar part de la Baronia de Xulilla i, al mateix temps, va ser patrimoni de la Mitra Valentina.

A 1323, D. Ramon Gastó (arquebisbe de València) li atorgà per Carta Pobla el poble de Villar a 15 cristians vells. Aquests moradors havien construït els seus habitatges al que actualment s'anomena carrer de l'Església.

A 1381, el Bisbe de València va ordenar la construcció, al costat de l'església, d'una residència d'estiu per a ell i els seus successors, ja que de tots els territoris de la Mitra Valentina, Villar de Benaduf era el que reunia les millors condicions climatològiques. El seu palau arquebisbal va ser proposat a Carles V com a residència per a curar la seua malaltia perquè era el lloc "més sa d'Espanya" (Bernardo Espinalt, Atalante Español, tomo VIII, Imprenta Real, Madrid, 1784).

El 7 de maig de 1795, el rei Carles IV li va concedir el sobrenom "del Arzobispo", substituint "de Benaduf". Al mateix temps també li va atorgar el títol de vila real.

Durant les guerres carlistes, al segle XIX, el conjunt de la torre de l'església i del palau va ser quarter general de les tropes carlistes. A la Guerra Civil es va situar la rereguarda del front de Terol i va tindre hospital de campanya, situat a les actuals escoles, i aeròdrom militar.

Al llarg dels segles, el creixement de la vila ha sigut causa de l'intens cultiu de les terres més properes al poble.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1795 1900 1920 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2004 2005 2008 2010 2012 2014
2.250 3.929 4.497 4.303 3.973 3.697 3.526 3.398 3.459 3.626 3.673 3.863 3.952 3.777 3.665

Economia[modifica]

El Villar és una població, els principals ingressos de la qual, és l'agricultura de secà (destaquen la vinya, l'olivera, l'ametler i els fruiters), encara que des de fa algun temps part de l'agricultura ha passat a ser de regadiu i també, però en menor mesura, ha crescut la ramaderia. La seua economia actual està basada sobretot en la mineria del sílice i l'argila i en el transport d'aquestes matèries primeres (principalment a Castelló). Així mateix, hi ha una incipient industrialització d'aquest sector (instal·lació d'una fàbrica de materials de construcció i de llavadors d'arenes silícies i caolí) i, també del sector serveis, principalment l'apartat de comerç, sanitari, educatiu i d'oci.

Administració[modifica]

Llista de alcaldes dels últims anys
Legislatura Alcalde Partit Politic
1995-1997 Luis Aparicio PP
1997-1999 Bernardo Mínguez EU
1999-2003 Miguel Adrián PP
2003-2004 Julio Burgos Veintimilla PSOE
2004-2009 José Luis Valero EU-Entesa
2009-2011 Eduardo Gómez Martínez PSOE
2011-2015 Carmen Porter Jarrín PP
2015-2016 José Vidal Balaguer Aparicio Villar Puede
2016-2017 Vicente Portolés Peñalver EUPV-AC

Monuments[modifica]

Façana de l'Església

Un dels seus monuments més emblemàtics és l'Església de Nostra Senyora de la Pau que data del segle XVI, d'estil renaixentista i elements gòtics de la seua primitiva construcció. La seua façana lluu medallons dels arquebisbes de València, i en aquesta destaquen la seua porta clavetejada i una talla de la Verge de la Pau en pedra sauló. En la torre, de base quadrada, s'aprecien quatre gàrgoles de sauló de traça gòtica i l'espadanya del rellotge afegida en 1906.

Al costat de l'Església està ubicat el Palau Arquebisbal d'estil gòtic renaixentista i construït durant els segles XIV-XVII. Va ser residència dels arquebisbes de València fins a la desamortització de Mendizábal. Actualment només es conserva la part noble. Destaca la seua escalinata, en la paret de la qual estan incrustades les làpides del cementeri romà que es trobaren en l'actual Plaça de l'Església. A més a més, en la seua porta es pot admirar tallat en pedra negra, l'escut d'Alcubles amb les armes de la casa dels Àustria.

Altre monument és l'Ermita de Sant Vicent. Segons conta la llegenda, Sant Vicent que estava predicant en El Villar va atendre la sol·licitud del vilarenses perquè hi haguera aigua en la població. El sant va preguntar si volien riu o font, i contestaren que font. Aleshores, prop de la font es va construir l'Ermita en honor Sant Vicent, durant els segles XV-XVII d'estil gòtic tardà amb posteriors afegits.

Finalment, Villar compta amb un Museu Etnogràfic, la Casa de los Cinteros. Es tracta d'un edifici de cert rang del segle XIX que encara conserva els elements constructius de l'època, així com les dependències típiques (quadra, obrador, bodega, cuina, habitacions i entrada). La casa també conté utensilis de l'època.

Fills il·lustres[modifica]

Festes[modifica]

Les festes patronals se celebren el 24 de gener en honor a la Verge de la Pau. En aquesta festa es fa una processó i una revetlla en l'intermedi de la qual es reparteixen tortes de "tajá" (cansalada) i sardina i vi. En estiu, durant 10 dies i fins al 16 d'agost, aproximadament, se celebren les festes en honor a Sant Roc. En aquestos dies, se succeïxen revetlles i actes lúdics diversos com celebracions taurines i el multitudinari concurs de paelles en el Carrer de les Creus.

En febrer, se celebra la festa més rellevant de Villar del Arzobispo: el Carnaval, la seua data varia en funció de la Quaresma. La vesprada del dijous desfilen els xiquets del Centre Ocupacional i per la nit es vela a la "morca" (botifarra feta de cartó pedra). El divendres per la vesprada desfilen els xiquets del col·legi del municipi, Fabián i Fuero. Eixa nit se celebra el Concurs de murgues i a continuació una gran revetlla. Destaca la desfilada de disfresses del dissabte de vesprada i la cremada del "Chinchoso". A mitjanit, es fa l'Enterrament de la Morca acompanyat amb una desfilada de torxes i música. Després hi ha revetlla fins a l'alba quan es llancen les cendres de la morca al Balsón (una bassa gran del poble).

Gastronomia[modifica]

Entre els plats típics més populars figuren: L'Olla Xurra. Olla feta a foc lent. Els seus ingredients principals són: creïlles, faves, card, botifarra, os ranci de gerra, morros de porc. Les farinetes, fetes amb farina de blat. L'embotit és de molt bona qualitat, sobretot el de la gerra, conservat amb oli d'oliva. Els dolços típics són els "congretes", realitzats amb farina, oli i sucre; i les "roses", fetes amb ou batut mullat en motles de ferro que formen el dibuix d'una rosa. En Villar, també són famosos els seus vins com el "Viña Villar" reconegut a nivell internacional.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Villar Modifica l'enllaç a Wikidata