Bugarra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBugarra
Flag of Bugarra Spain.svg Escut de Bugarra
Escut de Bugarra
Bugarra 15.JPG

Localització
Localització de Bugarra respecte del País Valencià.png
 39° 36′ 35″ N, 0° 46′ 24″ O / 39.609722222222°N,0.77333333333333°O / 39.609722222222; -0.77333333333333
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaSerrans

Capital Bugarra
Població
Total 715 (2018)
• Densitat 17,74 hab/km²
Gentilici Bugarrenc, bugarrenca
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 40,3 km²
Altitud 165 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Festa major Del 15 al 16 d'agost
Organització política
• Alcalde Juan Manuel García Calduch
Identificador descriptiu
Codi postal 46165
Fus horari
Codi de municipi INE 46076
Codi ARGOS de municipis 46076
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Bugarra és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Serrans.

Geografia[modifica]

Situat en la conca del riu Túria, en el vessant nord de la serra de Xiva. La superfície del terme és molt accidentada i muntanyenca. Les altures més importants són: l'Alt de Roger, Bastos, Aliagar, Tajudo, Font i Pinada. En la part nord del terme hi ha un extens altiplà. El Túria travessa el terme d'oest a est, però també el drenen els barrancs de la Font i de Marjuela.

El clima és mediterrani, i els vents dominants són el mestral i el ponent. El vent denominat localment tortosino provoca les pluges de tardor a primavera. El poble està situat en el marge esquerre del riu Túria, en els vessants de la Peña Roya. Hi ha una zona excel·lent per a prendre el bany en el riu, prop del càmping.

Límits[modifica]

Bugarra fa frontera amb els límits municipals de Xulilla, Xestalgar, Pedralba i el Villar (a la mateixa comarca); amb Xest (a la Foia de Bunyol) i amb Llíria (a la comarca del Camp de Túria).

Bugarra, junt amb Pedralba i Xestalgar, formen una mena de subcomarca tradicionalment vinculada a Llíria; però el caràcter castellanoparlant de tots tres va fer que els inclogueren en la comarca dels Serrans.

Accés[modifica]

Des de València s'accedix a la localitat prenent la CV-35 i enllaçant en acabant amb la CV-376 i la CV-377. Un trajecte alternatiu és prendre la carretera Madrid a Xest; eixir de Xest en direcció a Llíria i prendre la direcció a Pedralba per la CV-380 i de Pedralba a Bugarra.

Toponímia[modifica]

Com el topònim La Alpujarra (Granada), Bugarra prové de l'àrab i significa 'prat', en referència a l'extensió de terreny que propicia el riu Túria a l'altura de l'assentament urbà, després de baixar encaixat entre muntanyes. Etimològicament, el nom deriva del terme àrab al Busherat (al-bugscharra), que podria traduir-se com a «la terra d'herba» o «la terra de pastures». Després de l'expulsió dels moriscs en 1609, el topònim es va adaptar a la fonètica de la llengua dels nous colons cristians de la Serrania.

Història[modifica]

En les proximitats de la font de La Hortezuela va haver un primer establiment de població, constatat almenys des dels ibers fins després de la reconquesta de Jaume I. Una vegada establerts els habitants en l'emplaçament actual, passa a pertànyer a la Baronia de Pedralba i Bugarra.

Els seus habitants continuaren sent musulmans, tot i que en el segle XVI la mesquita servia per al culte cristià, ja que era obligatori per als habitants. Amb la dràstica mesura d'expulsió dels moriscs a principis del segle XVII Bugarra queda deshabitat, a l'espera que arribaren els nous pobladors cristians, els quals vingueren majoritàriament de la veïna Xulilla.

Amb la desaparició del poder senyorial en 1858, representat a Bugarra pels Sánchez de Calataiud, comtes del Real, les poblacions de Bugarra i Pedralba es varen separar administrativament.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2015
884 870 865 855 836 828 808 760 745 826 739

Política i govern[modifica]

Escut de Bugarra.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Bugarra

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Maria Teresa Cervera García 251 52,40% 4 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE.svg Luisa Aurora Cervera Melego 228 47,60% 3 (Straight Line Steady.svg0)
Vots en blanc Transparent.gif 6 1,2%
Total vots vàlids i regidors 485 100 % 7
Vots nuls 26 5,1%**
Participació (vots vàlids més nuls) 511 84,5%**
Abstenció 94* 15,5%**
Total cens electoral 605* 100 %**
Alcalde: Maria Teresa Cervera García (PP) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (3 vots: 3 de PP)
Fonts: Junta Electoral de la Zona de Llíria.[1] ARGOS. Generalitat Valenciana.[2] Periòdic Ara.[3]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Pedro Pérez Martínez UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Juan Manuel García Calduch Independent 28/05/1983 --
1987 - 1991 Rafael Castelló Marco UV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Pedro Pablo Cánoves Dolz Independent 15/06/1991 --
1995 - 1999 Juan Manuel García Calduch PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Juan Manuel García Calduch PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Juan Manuel García Calduch PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Juan Manuel García Calduch PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Juan Manuel García Calduch PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Teresa Cervera Garcia PP 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

Economia[modifica]

En el secà es conreen garroferes, oliveres i vinya que produïx vi de qualitat excel·lent al celler local. Hi ha regadiu en quasi tota la vall que envolta el poble, on es conreen fruites i hortalisses. Es rega amb aigües del Túria a través de la séquia de Bugarra, que té una longitud de 9 km. Hi ha bestiar oví i caprí. També compta amb mines de caolí. Existix un salt hidroelèctric en el riu.

Monuments[modifica]

Una peculiaritat del nucli urbà de Bugarra és el traçat poc freqüent a la comarca de carrers llargs i estrets, insinuant una quadrícula. Trobarem diverses cases d'aparença elegant, propietat de famílies adinerades que a partir de l'expansió de la vinya varen fer fortuna. Este conreu va relegar usos econòmics tradicionals com ara el conreu de la seda i la pansa, que fins al segle XIX varen ser una de les bases econòmiques de la població.

  • Església de Sant Joan Baptista. De factura modesta, fou construïda en el segle xvii. El seu campanar té una riquea afegida, ja que la seua base formava part del minaret de la mesquita que es remunta a èpoques medievals, torre llavors exempta. En la ubicació de l'actual Casa Abadia podria aixecar-se la mesquita, ja que en la part de darrere de la casa es troba el carrer de l'Onsal Viejo, fent referència al cementeri, que sempre ocupava un lloc contigu al temple musulmà. En l'interior restaurat de l'església es manté l'esgrafiat del segle xvii i la reproducció d'un retaule en fusta que va haver en l'Altar Major, de l'escultor Francesc Vergara.

Festes locals[modifica]

  • Sant Joan Baptista. Se celebra el 24 de juny.
  • Festes Patronals. A partir del 15 d'agost en honor de la Verge de l'Assumpció i de Sant Roc.
  • Verge del Rosari i Crist de la Bona Mort. Se celebren a primers d'octubre.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bugarra Modifica l'enllaç a Wikidata