Benaixeve

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBenaixeve
Benagéber
Bandera de Benaixeve Escut de Benaixeve
escut de Benaixeve
Iglesia de Benagéber y Parque. Nevada.jpg
Església de Benaixeve nevada

Localització
Localització de Benaixeve respecte del País Valencià.png
39° 44′ 12″ N, 1° 06′ 00″ O / 39.736666666667°N,1.1°O / 39.736666666667; -1.1
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaSerrans

Capital Benagéber
Municipi 1
Població
Total 190 (2018)
• Densitat 2,72 hab/km²
Gentilici Benaixever, benaixevera
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 69,8 km²
Altitud 715 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història i celebracions
Festa major Del 15 al 17 d'agost
Patró Sant Isidre
Organització política
• Alcalde Rafael Darijo Escamilla
Economia
Pressupost 409.569,92 €
Identificador descriptiu
Codi postal 46173
Codi de municipi INE 46050
Codi ARGOS de municipis 46050
Altres

Lloc web www.benageber.es
Modifica les dades a Wikidata

Benaixeve (oficialment i en castellà Benagéber) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Geografia[modifica]

Situat en la conca mitjana del riu Túria, el terme és summament abrupte i muntanyenc. Les principals altures són: Valdesierra (977 m), la Mola (869 m), Cerrillar (921 m), Davantera (948 m) i Franco (867 m). El Túria travessa el terme de nord a sud-est completament encaixat, cosa que ha permès construir-hi el Pantà de Benaixeve. Al riu, hi afluïxen el rierol del Regajo i els barrancs de Peñafiel i Maliaño.

El clima és continental. Els vents dominants són del nord-oest i de llevant; aquests últims provoquen pluges, generalment a l'octubre i abril. Hi ha nevades al gener i al febrer.

El poble està situat en l'esquerra del riu, en l'antic lloc de Neva, on va ser traslladat en quedar cobert el nucli antic per les aigües del pantà.

Límits[modifica]

El terme municipal de Benaixeve limita amb Xelva i Toixa, a la mateixa comarca, i amb Sinarques i Utiel, a la comarca de la Plana d'Utiel.

Accés[modifica]

S'hi accedeix per l'autovia A-3 (València-Madrid) desviant-se a Utiel en direcció Benaixeve-Toixa i després de recórrer uns 30 quilòmetres. També s'hi pot anar des de València per la CV-35 (València-Ademús) desviant-se cap a Benaixeve a l'altura de Toixa per a prendre la CV-390.

Història[modifica]

A partir de la divisió provincial realitzada per Javier de Burgos en 1833, es va dur a més la creació dels partits judicials. Segons el Decret Reial del 21 d'abril 1834, Benagever (segons consta al document original) passa a formar part del Partit Judicial d'Alpont, amb la capital a Xelva.[1]

La història d'aquest poble va unida a la construcció del pantà, ja que el dia 6 d'abril de 1932 es va firmar l'acta d'inici de les obres i Benaixeve va firmar la sentència de mort, encara que trigaria uns anys a desaparèixer sota les aigües de l'embassament que avui duu el seu nom, ja que la Guerra Civil en va retardar les obres.

La creació d'aquest pantà havia de tenir uns efectes molt beneficiosos per a l'agricultura, però va ser un dur cop per als habitants de Benaixeve, que, després del sofriment que els havia causat la guerra, es van veure obligats a abandonar la casa, el poble i la seva cultura, i el pitjor de tot, sense saber on havien d'anar.

Una part dels pobladors van ser traslladats a dos nous nuclis creats per a ells, a Montcada (Sant Isidre de Benaixeve) i a Paterna, d'on va sorgir el nou poble de Sant Antoni de Benaixeve.

Demografia[modifica]

Benaixeve compta amb una població de 207 habitants (INE 2016).

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
154 124 147 156 157 189 204 177 161 156 152

Economia[modifica]

Hi ha pinedes, explotades, majoritàriament, de manera comunitària. En el secà, s'hi conrea blat, ordi, vinya i sègol. Es cria bestiar de llana. Hi ha caça (conills, perdius i senglars) i, a l'embassament, hi ha pesca.

Política i govern[modifica]

Escut de Benaixeve.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Benaixeve

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE.svg Rafael Darijo Escamilla 110 65,48% 4 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Vicente Íñiguez Cuevas 44 26,19% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Vots en blanc Transparent.gif 3 1,8%
Total vots vàlids i regidors 171 100 % 5
Vots nuls 0 0,00%**
Participació (vots vàlids més nuls) 171 81,4%**
Abstenció 39* 18,6%**
Total cens electoral 210* 100 %**
Alcalde: Rafael Darijo Escamilla (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots: 4 de PSPV)
Fonts: Junta Electoral de la Zona de Llíria.[2] ARGOS. Generalitat Valenciana[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Iñiguez Cremades UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Miguel Llovera Hernández PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Manuel Illueca Pérez AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Manuel Illueca Pérez PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Eusebio Caballero Portillo PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Eusebio Caballero Portillo PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Félix Íñiguez Cuevas PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Rafel Darijo Escamilla PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Rafel Darijo Escamilla PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 Rafel Darijo Escamilla PSPV-PSOE 13/06/2015 --

Monuments[modifica]

En tractar-se d'un poble de nova planta, construït al llarg del segle XX, els edificis destacats de Benaixeve són d'una arquitectura austera.

  • Església de la Immaculada Concepció. Temple parroquial inaugurat en 1954, sobri edifici de maó i ciment que presideix la plaça.
  • Ermita de Sant Isidre. A prop del nucli hi ha aquesta senzilla construcció, que mostra l'arquitectura del període.
  • Església del Pilar. Aquest temple de maó i ciment, construït en 1950, és a tocar del pantà. S'hi pot veure una placa amb els noms dels vint-i-un obrers morts en la construcció de l'embassament. També hi ha l'escola, els edificis d'administració i les cases dels obrers.

Llocs d'interès[modifica]

  • Pantà de Benaixeve. Paratge d'alt valor paisatgístic on es practiquen diferents esports nàutics i d'aventura. Al voltant s'han habilitat àrees d'acampada i un alberg.
  • Rierol del Regajo. A prop de Benaixeve, incrementa el seu cabal al pas per la font d'aigües termals de Los Baños. També destaquen les fonts del Cuerno i de la Pardala.

Festes locals[modifica]

  • Sant Antoni. El 17 de gener, se celebra amb una foguera.
  • Falles. El cap de setmana següent al dia de Sant Josep (el 19 de març), se celebra la festa, amb cercaviles, paelles i mascletà.
  • Sant Isidre. El 15 de maig es fa la romeria des de l'ermita del sant fins a l'església parroquial. Després hi ha sopar popular i revetlla.
  • Festa Major. Se celebra al voltant del 15 d'agost. Es veneren l'Assumpció de la Verge i els Sants de la Pedra i Sant Roc, amb cavalcades, mascletà, sopars i revetlles populars.
  • Santa Anna al llogaret de Villanueva el 26 de juliol

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benaixeve Modifica l'enllaç a Wikidata