Titaigües

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Titaigües
Titaguas
Escut de Titaigües
(escut)
Localització

Localització de Titaigües respecte del País Valencià Localització de Titaigües respecte dels Serrans


Municipi dels Serrans
Església Parroquial del Salvador
Església Parroquial del Salvador
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Serrans
Manc. Alt Túria
Llíria
Gentilici Titaigüenc, titaigüenca
Predom. ling. Castellà
Pressupost 568.497,25 €
Superfície 63,21 km²
Altitud 720 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
502 hab.
7,94 hab/km²
Coordenades 39° 52′ 03″ N, 01° 04′ 51″ O / 39.86750°N,1.08083°O / 39.86750; -1.08083Coord.: 39° 52′ 03″ N, 01° 04′ 51″ O / 39.86750°N,1.08083°O / 39.86750; -1.08083
Distàncies 88 km de València
19 km de Xelva
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 PSPV i 2 PP
Ramiro Rivera Gracia (PSPV) (2015)
Codi postal 46178
Codi territorial 46241
Festes majors Primers de setembre
Web

Titaigües (oficialment i en castellà, Titaguas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Turó de la Lámpara

Titaigües és un poble amb terreny accidentat amb les muntanyes meridionals de les serres de Losilla i el Sabinar, que forma part de la Serra de Javalambre, i és regat per riu Túria.

Envolten el poble els turons de la Lámpara (1.072 m), Hontanar del Ferrer (1.240 m), l'Alt del Pomer, Mola Modorra i el Castell de la Cabrera. Tots ells a les serres abans mencionades.

El terreny està configurat a partir de sorres i calisses, i està regat per diverses fonts com la Font de l'Or, la de l'Hontanar, que subministra aigua a la població, la del Rebollo, la de la Zarza... Algunes d'elles venen definides popularment per les seves propietats curatives.

Cal destacar el pou d'aigua que va ser trobat en l'Alt del Barracond amb sistemes artesanals per trobar aigua subterrània, amb el qual s'han superat tots els problemes d'escassetat d'aigua que hi va haver en els anys 70 i que actualment a fora 5.600 litres per minut.

La major part del terme municipal és forest de titularitat municipal amb utilitat pública. Aproximadament 4.500 Ha estan cobertes per boscos, majoritàriament de pins, alzines i savines.

El clima és continental, d'hiverns freds i llargs i estius curts i calorosos. Les precipitacions de pluja són freqüents a la primavera, i són en forma de tempesta a l'estiu i de neu en algun moment de l'hivern.

Localitats limítrofes[modifica | modifica el codi]

El terme municipal té 63,14 quilòmetres quadrats d'extensió i limita amb Xelva, Toixa, Alpont i Ares dels Oms (a la mateixa comarca); amb Sinarques (a la comarca de la Plana d'Utiel); i, a l'oest, amb Santa Creu de Moia, població castellano-manxega que pertany a la província de Conca.

Accés[modifica | modifica el codi]

Es té accés, des de València, a través de la carretera CV-35.

Història[modifica | modifica el codi]

Pintures rupestres del racó del "Tío Escribano"

L'origen de Titaigües no es coneix amb exactitud. Els documents conservats són escassos; però se sap que hi va haver assentaments prehisòrics, ja que en el seu terme municipal han estat trobats diversos assentaments ibers i romans, així com les pintures rupestres del "Tío Escribano", d'una antiguitat de 9.000 anys. A les proximitats s'han trobat vestigis de presència musulmana. Si ens basem en el testimoni històric, el seu origen no va més enllà del llarg període de la Reconquesta.

La primera dada històrica documentada és la divisió dels regnes feta pel rei Jaume I el Conqueridor l'any 1240, que va decretar que els llogarets de La Iessa, Aras i Titaigües estiguessin sota la jurisdicció d'Alpont. Entre 1230 i 1260 es va produir l'assentament definitiu dels cristians. La població va formar part del terme d'Alpont fins al 1729, quan Felip V li va concedir el privilegi de Vila Reial.

El 1520, el bisbe de Sogorb va erigir la vicaria de Titaigües, dependent de la parròquia d'Alpont. Totes aquestes dades mostren una especial consciència religiosa i geogràfica que explica el perquè la història de la vila gira al voltant de l'evolució com a parròquia.

Segons Pascual Madoz, Titaigües era el 1842 "una población de 290 casas de media fábrica, las que se distribuyen en 30 calles y 4 plazas, casa de ayuntamiento,..., y escuela donde concurren 50 niños, dotada de 1500 reales; otra de niñas con 60 de asistencia y 1.100 reales de dotación... Producciones: trigo, centeno, cebada, avena, maíz, algo de seda, cáñamo, vino, cera, miel, patatas, judías, garbanzos, almortas, aceitunas y verduras; mantiene ganado lanar y poco cabrío... Industria: l'agrícola, 5 tejedores de lienzos comunes, un batán, una alfarería y 4 molinos harineros".

Escut heràldic[modifica | modifica el codi]

L'emblema heràldic d'aquest poble mostra una ara sobre la que descansa una columna i unes aspes que la coronen. A dreta i esquerra del conjunt hi ha uns xiprers i sobre la cara anterior de l'ara, tres creus. El seu origen pot ser romà.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
622 613 609 556 554 555 543 544 535 541

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia és essencialment agrícola i ramadera. Els cultius principals són cereals, ametllers i vinyes, de les quals s'obté un vi jove i afruitat que ha aconseguit una bona fama. La ramaderia més desenvolupada és la porcina, la cunicultura i l'avicultura. La indústria és escassa, encara que és digne de mencionar els tallers artesanal. També s'elaboren tot tipus de pastes i productes de reposteria.

El turisme rural és un dels sectors en desenvolupament i compta amb gran suport institucional.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Fernando Collado Polo Independent 19/04/1979 --
1983 - 1987 Miguel Andrés Rubio PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Manuel Polo Monleón UV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Manuel Polo Monleón UV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Genaro Polo Aguilar UV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Ramiro Rivera Gracia PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Ramiro Rivera Gracia PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Ramiro Rivera Gracia PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Ramiro Rivera Gracia PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 Ramiro Rivera Gracia PSPV-PSOE 13/06/2015 --

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

En el nucli antic de la vila han perdurat diverses edificacions que són testimonis d'èpoques de creixement i desenvolupament de la població.

  • Casa del Tío Cadenas (1614) i Casa del Pilatos, amb la inscripció: "Considerada Alma Perdida Que En Aqueste Paso fuerte se DIO Sentencia De muerte Al Redentor de la VIDA Año 1692", vestigi de l'antic calvari.
  • Casa dels Graneros (1722), edificació típica de la població que mostra la importància de la ramaderia com a base de l'economia.
  • Castell de Titaigües.

El Teleclub (1776), l'antiga casa de nenes(S.XVIII-XIX), la presó(S.XX) i el teleclub juvenil (anys 60-70).

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església del Salvador. Del segle XVI i d'estil renaixentista. En seu interior es troba la Capella del Natzaré, de principis del segle XVIII.
  • Ermita de la Verge del Remei. Del segle XIV, destruïda parcialment durant les guerres carlines, va ser reconstruïda el 1839.
  • Ermita de Santa Bàrbara. Del segle XIV, amb antecedents a l'època de dominació musulmana, avui és una casa particular.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Folclore[modifica | modifica el codi]

Titaigües conserva un ric folklore conservat i heretat dels seus avantpassats.

  • Les albades són unes cançons populars que són cantades per la rondalla i els quints durant la nit de Nadal després de la Missa del Gall. Es canta a la Mare de Déu (dins de l'església), al capellà (a la pota de la seva casa), a l'alcalde (a la porta de casa seva) i a les mosses (a la plaça de l'Olivera).
  • Jotes i seguidilles que es ballen a les festes patronals i a la festa de la Vendímia.
  • Danses de processó de xiquets, danses guerreres de xiquets i la Moixiganga. La Mojiganga de Titaguas és Be Immaterial de Rellevància Local des de 2012.[2]

Banda de Música[modifica | modifica el codi]

Una altra dada interessant en la història de Titaigües és l'existència de la banda de música "La Lira", fundada l'any 1840 i catalogada com la segona banda més antiga del País Valencià.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Festes Patronals. Se celebren tots els anys els primers 10 dies de setembre en honor a Jesus Natzarè i la Verge del Remei. Destacar que cada set anys però, tenen lloc les Fiestas Gordas, amb la baixada de la Verge des de l'ermita durant el mes de maig. Són les festes principals i són preparades per una associació de clavaris, que a més d'organitzar-les es dedica a recuperar i mantenir la resta de les festes que se celebren a Titaigües durant tot l'any.
  • Festa de la Vendímia. És la segona festa per ordre d'importància, és una festivitat en honor al vi i a la vinya, un dels recursos econòmics més importants del poble. No té una data fixa, però s'acostuma a celebrar entre el 9 i el 12 d'octubre.
  • Sant Antoni. És la festa dels grangers i els animals que se celebra el cap de setmana posterior al 17 de gener, quan és beneixen els animals i se celebren els jocs populars en el tiro de la barra.
  • Los Mayos. Se celebra el cap de setmana següent al 30 d'abril. Els quintos i la rondalla canten a les mosses, després d'haver-ho fet a la Verge els Maigs.
  • Mojiganga. A Titagües hi ha una riquesa folklòrica local d’importància sorprenent representada essencialment per balls tradicionals i populars. Titagües és un dels pobles que lluita per mantenir vives la seua cultura i les tradicions. Una de les peces més significatives és la Mojiganga que es balla a Titagües en honor de la Mare de Déu del Remei, com a Algemesí, en honor a la Mare de Déu de la Salut, on és denominada Muixeranga. Aquestes escenificacions també s’han estés molt a Catalunya on s’anomenen castellers. Cal destacar que l’origen d’aquestes danses (juntament amb la Muixeranga d’Algemesí) es troba al País Valencià i que va prendre com a referència una dansa valenciana medieval anomenada la Dansà o Ball dels valencians. Les torres humanes antigament se celebraven és època de Carnestoltes, actualment, només es ballen en les festes majors, cada set anys, l’escenari és la plaça de l’Església on s’escenifiquen dues vegades, davant de la Casa Consistorial i davant de l’església. Tot i que no siga costum, fa menys de set anys que es va interpretar aquesta dansa. El grup de Mojiganga es va traslladar a València, van aprofitar l’exposició de La Llum dels Imatges per a mostrar a la capital les nostres tradicions. També es van representar a Catalunya. Aquesta dansa de Titaigües es divideix en dues parts, una part religiosa i una altra profana. En la primera s’interpreten les figures l’Altar Major, l’Altar Movible, les Andres, la Eme i el Pilón. La part profana representa les activitats agropecuàries de les zones. Cada parella representa un ofici entre els quals cal destacar els melaters, els ferrers, els fusters, etc. Cadascun porta un instrument típic del seu ofici que alhora els serveix com a instrument de percussió. Els balls que s’interpreten en aquesta part són els oficis: el batà, la roda de molí, el ball del garrot i les carasses. En l’origen aquests balls estaven acompanyats de la música del tabal i la dolçaina però per falta d’instrumentistes es van substituir per la caixa i el clarinet. El ball del garrot i les carasses s’acompanyen amb la guitarra. Els setze joves vesteixen el mateix abillament, era el vestit d’estiu dels antics pagesos, consta d’uns sargüells que són uns calçons blancs, una faixa de seda o llana roja, una camisa blanca i un jupetí folrat de tapís de vellut de color i el mocador nugat a l’esquerra. El més cridaner és el color de les calces i de les cintes de les espardenyes, alternen el negre i el blanc cadascuna d’un color. El mestre és el personatge que dirigeix la dansa i es distingeix perquè porta capa i barret. En les festes patronals i en la festa de la verema també s’hi ballen jotes i seguidilles, jotes de ronda i de cercavila (la jota dels quintos), les danses de la processó de xiquetes i les danses guerreres de xiquets.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

A Titaigües es poden degustar els plats típics de la zona:

  • Olla de poble, amb patates, mongetes, verdura i carn de porc
  • Gaspatxo, fet amb pa, carn de conill i fetge de porc
  • Mona de Pascua, elaborada con la massa del pa, embotits de gerra i ous durs
  • Migas i gachas
  • Embotits de "la gerra"
  • Morteruelo
  • Ajoarriero

També al destacar la fabricació de pastes mantecades i pastes de Titaigües, així com un excel·lent vi blanc amb subdenominació d'origen Alt Túria.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

  • Simón de Rojas Clemente (Titaigües, 1777 - Madrid, 1827) és un reconegut naturalista i orientalista tant en l'àmbit nacional com a nivell europeu. Fa referències constants a la seva obra de la seva localitat d'origen. Han perdurat a la memòria col·lectiva la seva figura, els seus valors de justícia, fe en la ciència i en l'ésser humà i forma part del patrimoni cultural titaigüenc. Fernando Martín Polo (Titaigües, 1952) ha fet la tesi doctoral sobre Clemente i ha publicat Simón de Rojas Clemente (València: PUV, 2016, 606 p.).
  • Domingo Herrero Sebastián, alcalde de Castelló (1876-1877) i diputat a Corts el 1879-1881 i el 1884-1886.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Titaigües Modifica l'enllaç a Wikidata