1614
| Tipus | any civil i Any comú començat en dimecres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1614 (mdcxiv) |
| Islàmic | 1023 – 1024 |
| Xinès | 4310 – 4311 |
| Hebreu | 5374 – 5375 |
| Calendaris hindús | 1669 – 1670 (Vikram Samvat) 1536 – 1537 (Shaka Samvat) 4715 – 4716 (Kali Yuga) |
| Persa | 992 – 993 |
| Armeni | 1063 |
| Rúnic | 1864 |
| Ab urbe condita | 2367 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle xvi - segle xvii - segle xviii | |
| Dècades | |
| 1580 1590 1600 - 1610 - 1620 1630 1640 | |
| Anys | |
| 1611 1612 1613 - 1614 - 1615 1616 1617 | |
Esdeveniments[modifica]
- Països catalans
- 22 de juliol: Ramon d'Olmera i d'Alemany és nomenat President de la Generalitat de Catalunya.
- Mallorca: S'inicia la construcció de l'Església de la Concepció de Palma .
- Resta del món
- 5 d'abril: Pocahontas, es casa amb un John Rolfe, magnat nouvingut.
- 23 d'agost, Groningen: Fundació de la Universitat de Groningen.[1]
- Bagrat VII de Kartli és nomenat pels perses rei de Kartli.
- Es funda Tirana, actual capital d'Albània.
- Japó: S'inicia el setge d'Osaka entre el shogunat Tokugawa i el clan Toyotomi.
Naixements[modifica]
- 1 de gener, Fawsley, Northamptonshire: John Wilkins, pastor protestant i autor de diversos treballs científics, fundador i primer secretari de la Royal Society i Bisbe de Chester (1668 - 1672). La seva obra més reeixida és An Essay towards a Real Character and a Philosophical Language.
- 5 de gener, Wiener Neustadt, Baixa Àustria: Leopold Guillem d'Habsburg, arxiduc d'Àustria, militar, bisbe i col·leccionista d'art austríac.
- 20 de setembre, Trento: Martino Martini, jesuïta italià, missioner a la Xina. (m. 1661).[2]
- 28 de setembre, Madrid: Juan Hidalgo de Polanco, compositor espanyol del Barroc, arpista a la Cort de Madrid, fou l'autor de l'òpera espanyola més antiga de la qual es conserva la partitura: Celos aun del aire matan (1660),
- Avilés: Juan Carreño de Miranda, pintor asturià que va destacar com retratista en la Cort Espanyola, coincidint allí amb Velázquez.
- Francisco Ricci, pintor barroc espanyol.
Necrològiques[modifica]
- 7 d'abril, Toledo, Regne de Castella: El Greco, artista manierista (n. 1541).[3]
- 17 d'abril, Pisa: Francesc de Ferran I de Mèdici, príncep de Toscana.
- 1 de juliol: Isaac Casaubon, erudit i filòleg clàssic.
- 14 de juliol, Roma, Estats Pontificis: Camil de Lellis, eclesiàstic italià, fundador dels camils.
- 11 d'agost, Romaː Lavinia Fontana, pintora italiana, primera dona dedicada professionalment a la pintura (n. 1552).[4]
- 28 de setembre, València: Tomàs Cerdan de Tallada, magistrat, jurista, humanista, poeta i doctor en dret valencià.
- Vila Viçosa: Caterina de Portugal i de Bragança, infanta de Portugal.
- Ciutat de Panamà: Pedro Fernández de Quirós, mariner i explorador portuguès al servei de la corona espanyola.
- València: Cristòfol de Virués, dramaturg i poeta èpic valencià.
- Maeda Toshinaga, samurai i dàimio del domini de Kaga durant els inicis del període Edo.
- Matsuura Shigenobu, samurai del període Sengoku i del començament del període Edo.
- Johannes Stollius compositor barroc.
Referències[modifica]
- ↑ Hermans, Jos. M. M.; Nelissen, Marc. Charters of Foundation and Early Documents of the Universities of the Coimbra Group (en anglès). Leuven University Press, 2005, p.54. ISBN 9058674746.
- ↑ Fontana, Michela, (19..- ...).,. Matteo Ricci un jésuite à la cour des Ming. París: Salvator, 2010. ISBN 978-2-7067-0719-3.
- ↑ Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «Pintora profesional, Lavinia Fontana (1552-1614)». Mujeres en la historia, 16-03-2011. [Consulta: 11 juny 2020].
