Període Edo
| Història del Japó |
|---|
 |
|
Paleolític (35.000–14.000 aC |
El període Edo (江戸時代 Edo jidai) o període Tokugawa (徳川時代 Tokugawa jidai) és una divisió de la història del Japó, que s'estén de 1603 a 1867. El període delimita el govern del shogunat Tokugawa o Edo, que a més a més fou establert oficialment el 1603 pel primer shogun d'Edo (antic nom de Tòquio), Ieyasu Tokugawa.
Durant aquest període es va restringir la influència externa al Japó, tant en política com en la religió i l'economia, política coneguda com a Sakoku (鎖国, literalment "país tancat/encadenat", és a dir "període d'aïllament nacional"). Solament els xinesos i els holandesos van poder visitar l'arxipèlag durant aquest període, mentre que els homes blancs que no van ser acceptats al Japó van ser condemnats a mort. El període Edo va finalitzar el 1867 amb la restauració del govern imperial per part del quinzè i últim shogun Yoshinobu Tokugawa. El període Edo també es coneix per ser el principi de l'era moderna al Japó.
Esdeveniments del període Edo[modifica]
- Batalla de Sekigahara (1600)
- Ieyasu Tokugawa es converteix en shogun i estableix el shogunat d'Edo (江戸幕府 Edo bakufu) o shogunat Tokugawa (徳川幕府 Tokugawa bakufu) (1603)
- Erupció del mont Fuji (1707)
- Bakumatsu o "Període Tokugawa Tardà", final del shogunat Tokugawa (1853-1867)
- Restauració Meiji (1867)
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Període Edo  |
